A Sant Andreu de Gitarriu a la Garrotxa

L’excursió d’ avui ha sigut a Sant Andreu de Gitarriu a la Garrotxa

Dimarts 16 de maig de 06


Avui hem retornat a l’Alta Garrotxa, podíem repetir St. Aniol d’Aguja o estrenar-nos i anar a St. Andreu de Gitarriu, finalment ha guanyat la segona opció.
Cap a Montagut i Sadernes, a les 10 del mati ja estàvem retratant Sta. Eulàlia de Sadernes i recollint informació d’un Centre que s’ha obert el Consorci de l’Alta Garrotxa al costat mateix de l’església.
El camí recula 50 metres del càmping i restaurant i es pot fer un tram de 1000 metres amb vehicle, fins arribar a un indret on surt el corriol que s’enfila amunt. Hem deixat el cotxe, hem agafat motxilles, bastons i amunt, és un sender molt fressat i no tens pèrdua doncs no trobes cap altra alternativa en tot el recorregut. Aquest camí que puja i puja, ens ha portat fins un petit coll que el mapa anomena “Cofí” son tres o quatre masies en ruïnes que se't trenca el cor tan sols veure-les doncs havien d’ésser molt singulars, totes elles en pedra i en un indret excepcional. Des d’aquestes cases surt un corriol direcció a St. Andreu així com una pista de terra que també hi porta, la fitxa que portàvem i havíem descarregat de http://www.madteam.net/ suggeria pujar per la pista i baixar pel corriol, així ho hem fet.
Pista amunt, i més amunt, es feia llarg, és una pista que amb un tot terreny es pot fer, no oblidem que som a La Garrotxa, terra aspre i de petja difícil. La fitxa deia que trobaríem aigua, no les teníem totes doncs està extremadament sec, però si , hem tingut sort sota d’una bauma hem trobat un rajolí d’aigua, doncs això ens ha permès fer un bon xarrup i omplir l’ampolla.
Havíem començat veient Sta. Bàrbara de Pruneres allà dalt de tot, ara ja és a la nostra alçada i el camí segueix pujant i St. Andreu no arriba, estàvem cansats de pujar i caminar, però no podia faltar gaire. Oh!!!! ja som al Serradell i a dos-cents metres ja es veu St. Andreu. Visca, hi hem arribat en tres hores de camí i 600 metres de desnivell.
El Serradell està en el coll del mateix nom, una masia espectacular meitat en ruïnes, meitat sencera, una llarga edificació amb teulada refeta pel bestiar que hauran refet no fa gaire. No hi hem vist ni una ànima i hem seguit fins a l’església romànica (S. X)de St. Andreu de Gitarriu, és una església molt petita que s’obre enmig d’uns enormes prats en una situació esplèndida, estava oberta i hem pogut gaudir de la fresca de l’interior, feia un dia assolellat i 25º de temperatura.
St. Andreu fou construïda amb un sol absis, amb entrada a migjorn que està amb molt bon estat de conservació, hi ha quatre sepultures adossades al costat de la porta, una sobre l’altre i una cinquena sepultura allargada a l’esquerra on la làpida era una planxa de pissarra amb una inscripció dient: “T’estimo mama” i més avall, “papa guapíssim”, fet amb una eina punxeguda. Ens va emocionar, ni data, ni noms, si més no senzill i emotiu.
Hem menjat ganyips i xocolata, doncs ja veiem que no hi hauria dinar, ni cafè. Ens quedava retornar, hem fet les fotografies i ens hem acabat l’aigua, havíem de baixar al Serradell per agafar el corriol de baixada i omplir l'ampolla d’aigua.
El sender està marcat amb taques vermelles i diferents fites. Però el camí baixa molt fort, sense contemplacions a l’edat, i amb el cansament que portàvem acumulat s’ha fet molt pesat. Segurament que si haguéssim retornat per la pista que hem pujat no hauríem patit tant, segur que era més llarg però de més bon caminar.
Hem assolit altre vegada les masies derruïdes del coll de Cofí, ens quedava fer el primer corriol, finalment hem resolt baixar a buscar el cotxe i pujar a cercar la dama.
Finalment cansats però contents d’haver-ho assolit hem arribat a Casa sans i estalvis. L’espectacle i la satisfacció del que hem gaudit a dalt de Sant Andreu i pel camí no té preu.
No hi ha manera de colocar més imatges a aquesta sortida, hem rendeixo.