El Castell i Ermita de Farnes
Avui hem anat a la Comarca de la Selva a pujar el Castell de Farners
Dimarts 20 de juny de 06
Aquest dimarts hem anat a conèixer l’ermita i castell de Farners feia temps que dèiem que ho havíem de fer, i per fi ha sortit l’oportunitat. L’avantatge és que Sta. Coloma queda molt a prop i té moltes opcions de fer bones excursions, entre aquestes la Ruta de les deu ermites, a nosaltres només ens han falten nou per fer-la tota.
Hem sortit del Parc de St. Salvador , on hi ha un aparcament i que hi hem arribat amb el material que ens ha donat l’ajuntament.
A la sortida hi ha una escultura de la que en posem una fotografia en aquest resum, obra de la escultora Glòria Morera, es fa un bon tros de parc abans d’arribar a la font picant, on hem provat l’aigua ferruginosa de la font i que té un gust molt estrany.
Comença amb un camí de sender i molt aviat es troba una pista que s’endinsa a la vall tot guanyant alçada poc a poc; amb una hora i quart hem arribat a una gran esplanada on hi ha l'ermita que anomenen de Farners.
El castell de Farners queda davant, uns 50 metres més amunt. L’ermita està reconstruïda i esta envoltada d’alzines i roures, hi ha molts llocs per a fer foc, (malgrat està prohibit), la festa s’ha celebra el segon dimarts de Pasqua, i pel que es pot endevinar s’hi concentra moltísima gent. Hi ha W.C., aigua corrent. En fi, s’hi pot fer una excel·lent matinal amb àpat inclòs.
Hem deixat l’ermita i hem pujat al castell. Fantàstic, està obert i en la seva reconstrucció s’ha previst una passarel·la a l’entorn de les parets del castell, on a través d’una escala molt original es pot accedir a la torre d’homenatge que té una alçada de 12 m. i un diàmetre de 8.40.
És des d’aquest mirador que es gaudeix d’una vista excepcional de la Serra de Sta. Bàrbara, el Padró, el Serrat de Corb i les muntanyes del Rocar, que formen un semicercle al voltant de Sta. Coloma. En canvi, per l’Est i S.O. es veu una plana suaument ondulada que arriba fins a la Serra del litoral.
El castell de Farners data del S.XII, és de planta trapezoïdal i té una superfície de 212 metres quadrats. L’ermita, dedicada a la Mare de Déu de Farners, fou consagrada l’any 1200, sobre una altra edificació que s’ha suposa de mitjans del S.XI, l’actual edifici és format en gran part, per una construcció barroca del S.XVIII.
Baixàvem del castell i començaven a caure gotes, el cel estava molt tapat i no hem tingut cap més remei que alleugerir el pas. La baixada ens ha ajudat, doncs avui no portàvem res per la pluja, fa temps que no plou i no hi havia cap símptoma de mal temps.
Hem arribat a Sta. Coloma i hem buscat lloc per a dinar, hem trobat un bar “TOCS” que feien plats combinats, molt be i molt ben servits.
Darrer dimarts de Primavera, amb una xafogor altíssima i un avís de pluja que no ha tingut transcendència. Caldrà tornar a “La Selva” a fer-ne alguna de les nou ermites restants.
Dimarts 20 de juny de 06
Aquest dimarts hem anat a conèixer l’ermita i castell de Farners feia temps que dèiem que ho havíem de fer, i per fi ha sortit l’oportunitat. L’avantatge és que Sta. Coloma queda molt a prop i té moltes opcions de fer bones excursions, entre aquestes la Ruta de les deu ermites, a nosaltres només ens han falten nou per fer-la tota.
Hem sortit del Parc de St. Salvador , on hi ha un aparcament i que hi hem arribat amb el material que ens ha donat l’ajuntament.
A la sortida hi ha una escultura de la que en posem una fotografia en aquest resum, obra de la escultora Glòria Morera, es fa un bon tros de parc abans d’arribar a la font picant, on hem provat l’aigua ferruginosa de la font i que té un gust molt estrany.
Comença amb un camí de sender i molt aviat es troba una pista que s’endinsa a la vall tot guanyant alçada poc a poc; amb una hora i quart hem arribat a una gran esplanada on hi ha l'ermita que anomenen de Farners.
El castell de Farners queda davant, uns 50 metres més amunt. L’ermita està reconstruïda i esta envoltada d’alzines i roures, hi ha molts llocs per a fer foc, (malgrat està prohibit), la festa s’ha celebra el segon dimarts de Pasqua, i pel que es pot endevinar s’hi concentra moltísima gent. Hi ha W.C., aigua corrent. En fi, s’hi pot fer una excel·lent matinal amb àpat inclòs.
Hem deixat l’ermita i hem pujat al castell. Fantàstic, està obert i en la seva reconstrucció s’ha previst una passarel·la a l’entorn de les parets del castell, on a través d’una escala molt original es pot accedir a la torre d’homenatge que té una alçada de 12 m. i un diàmetre de 8.40.
És des d’aquest mirador que es gaudeix d’una vista excepcional de la Serra de Sta. Bàrbara, el Padró, el Serrat de Corb i les muntanyes del Rocar, que formen un semicercle al voltant de Sta. Coloma. En canvi, per l’Est i S.O. es veu una plana suaument ondulada que arriba fins a la Serra del litoral.
El castell de Farners data del S.XII, és de planta trapezoïdal i té una superfície de 212 metres quadrats. L’ermita, dedicada a la Mare de Déu de Farners, fou consagrada l’any 1200, sobre una altra edificació que s’ha suposa de mitjans del S.XI, l’actual edifici és format en gran part, per una construcció barroca del S.XVIII.
Baixàvem del castell i començaven a caure gotes, el cel estava molt tapat i no hem tingut cap més remei que alleugerir el pas. La baixada ens ha ajudat, doncs avui no portàvem res per la pluja, fa temps que no plou i no hi havia cap símptoma de mal temps.
Hem arribat a Sta. Coloma i hem buscat lloc per a dinar, hem trobat un bar “TOCS” que feien plats combinats, molt be i molt ben servits.
Darrer dimarts de Primavera, amb una xafogor altíssima i un avís de pluja que no ha tingut transcendència. Caldrà tornar a “La Selva” a fer-ne alguna de les nou ermites restants.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home