A Sant Martí de Canigó a la Catalunya Nord

L’excursió d’aquest dimarts a sigut a Sant Martí del Canigó

Dimarts, 6 de juny de 06

Aquest dimarts ens hem decidit per Sant Martí del Canigó, a primers de juny ja obren els dimarts i això ens ha decidit a anar-hi, també hem vist que al migdia hi havia una visita guiada, per tan hem anat lleugers, doncs era la darrera que feien al mati.
Hem pogut comprovar que hi ha 155 Km. fins el poble de Castell, lloc on cal deixar el vehicle per a anar al monestir a peu, hem trigat 1 h. i ¾ fins a l’aparcament, tot i fent l’autopista Girona- Perpinyà.
Des de Castell hi ha quasi dos quilòmetres i tres-cents metres de desnivell, hem sortit a ¾ d’onze, i tres quarts més tard compràvem els tiquets de la visita.

La visita guiada ha estat feta per una persona de la comunitat que ara ocupa el monestir, se’n diuen de les Benaurances i la seva missió, és acollir aquells que volen fer una experiència de trobada amb Déu. La vida d’aquesta comunitat catòlica nascuda al país veí l’any 1974, està organitzada de manera d’afavorir la pregària, la celebració de la Missa i els oficis litúrgics.
Ha sigut interessant entrar al monestir, visitar el claustre, l’església, la cripta, únic espai salvat per la degradació del monestir i un lloc que impressiona a l’entra-hi. Aprofitem la fulla de ruta de la visita per transcriure en aquesta sortida el que hem cregut més interessant
Història
És cap a l’any 1000 que per iniciativa del Comte de la Cerdanya i el Conflent, Guifred Cabreta, s’emprenen les obres de construcció de l’abadia de St. Martí de Canigó, per tal de fer-hi venir una comunitat de monjos benedictins; els primers seran de l’abadia de Sant Miquel de Cuixa (Prades).
Per la construcció de l’església abacial hi ha dues etapes. La primera consagració va ser feta el 10 de novembre del 1009 i la segona l’any 1014 o bé 1026( no es coneix la data exacte d’aquesta).
El ClaustreLa vida monàstica es va mantenir fins el segle XVIII. L’any 1783 només quedaven a l’abadia cinc monjos d’edat avançada que van demanar la secularització per a abandonar el monestir. Així s’acabà la presència benedictina a St. Martí del Canigó, que havia durat vuit segles. Llavors va començar un període d’abandó en què la gent dels pobles del voltant pujaven a buscar carreus, columnes i, sobretot, els preuats capitells de marbre rosat que en pocs anys van desaparèixer. Per això la majoria dels edificis van caure en runes en excepció de la cripta, protegida per un mur que els monjos varen construir davant la porta abans de marxar.
Té una funció molt significativa: manifestar la ruptura que viu el monjo amb el món exterior per a tal d’afavorir una vida consagrada del tot al silenci i a la pregària. La construcció d’aquest recinte(quatre galeries tancades amb un jardí interior)també recorda la dimensió vertical de la vida monàstica, dirigida a Déu.
Interior de l’EsglésiaL’actual claustre presenta canvis respecte al model original, produïts durant la primera campanya de reconstrucció a començaments del S XX. Al principi estava tancat totalment a l’exterior, i on actualment hi ha una terrassa que està encarada a la muntanya, s’hi trobava la biblioteca o la infermeria.
L’església i la Cripta

Totes dues esglésies són un exemple del romànic meridional més primitiu. Tenen dues parts ben diferenciades corresponents als dos períodes de construcció. Durant el primer, cap a l’any 1000, es va construir la part del davant, consagrada l’any 1009. A la cripta es pot veure que es van haver de consolidar les columnes amb pilars d’obra a causa del pes excessiu de l’església abacial. Poc temps desprès va començar la segona etapa que va allargar les dues esglésies cap a occident.
El Campanar

Acabat cap el 1026, a l’origen tenia quatre pisos, però al segle XV un terratrèmol destruí el quart que no es va poder reconstruir per manca de recursos. Al primer pis hi ha una capella dedicada a l’ arcàngel Sant Miquel, seguint el costum de l’època carolíngia de consagrar-hi les portes d’entrada per ser protegits.
A l’acaba la visita que ha durat una hora hem fet via cap al poble de Castell per si podríem dinar, un enredo de carreteres ens ha deixat fora del poble anant a parar a Vernet les Bains, on hem trobat un lloc que encara donaven dinar. A la Catalunya Nord a partir de 2/4 de dues ja et diuen que ja s’acabat.
Hem dinat al "Colibri" un entrant a base de patès , un segon de rostit, uns formatges i cap a Banyoles.
Jardins a l’interior del monestirA les cinc hi hem arribat contents d’haver fet Sant Martí del Canigó del que n’havíem parlat varies vegades.