A Sant Pere del Bosc molt proper a Lloret

Avui hem anat a Sant Pere del Bosc, molt a prop de Lloret

Dimarts, 9 de maig de 2006

Aquest dimarts hem decidit anar a Lloret a fer la volta a les ermites i visitar els jardins de Sta. Clotilde. Arribar a Lloret des de Banyoles és prou fàcil i les carreteres estan prou bé.
Ja som a Lloret i a l’entrada mateix hi ha l’oficina d’informació on hem pogut veure i saber què podíem fer, res de jardins, estan en obres i ens han suggerit fer una excursió a St. Pere del Bosc, visitant al sortir el cementiri modernista que hi ha a dos-cents metres de la mateixa Oficina de Turisme.
Hem acceptat el suggeriment, i hem començat pel cementiri, ens ha agradat molt. Hi ha tombes modernistes de Josep Puig i Cadafalch i deixebles d’Antoni Gaudí, hi ha una bona quantitat de sepulcres en un entorn agradable, senzill, net i que manté una harmonia amb l’ampliació que s’hi ha fet. Algú amb molta gràcia ha redisentyat l’espai on es pot fer un agradable recorregut, d’allà surt el camí cap a St. Pere i hem començat a pujar fins arribar a una carretera. En una petita esplanada que està deixada, bruta i molt degradada ens hem adonat que en alguns aspectes a Lloret tot segueix igual en quant a aglomeració, un cementiri net i polit i a 200 metres un espectacle de brutícia ben decebedor.
A l’arribar a la carretera se segueix per la mateixa fins una urbanització anomenada “El condado de Jaruco” toma ja, xalets a cada costat, alguns amb molta gràcia i espectaculars, d’altres estaven fets amb molt poca gràcia. Seguim per la carretera, que ara ja no estava asfaltada i passa a ser de terra, tot mantenint l’amplada. Hem arribat a l’indret on un camí porta al monument de l’Àngel un monument Modernista dedicat a Mn. Jacint Verdaguer obra d’Eugeni Arnau, s’hi pot llegir uns versos de Mn. Jacint Verdaguer que diuen “Maria al cel guia, per camí de flors, anem-hi correm-hi, cantant sos amors”. Queda dalt d’un turó amb una vista de Lloret. Hem retornat a la pista que segueix cap a St. Pere i en un indicador ens diu que falten 3 quilòmetres, 35 minuts, hem seguit deixant un camp de golf molt gran, amb fortes pendents i ben arreglat, l’entrada era per la pista que estàvem fent nosaltres, hem vist un restaurant anomenat “El Senglar” hi havia un menú de 8 € que ens ha fet pensar que seria una bona solució per a la tornada.
Més tard hem trobat una capelleta oratori dedicada a la Mare de Déu de Gràcia també d’estil modernista obra de Puig i Cadafalch, també hem vist unes casetes que en diuen de l’Àngel i són d’estil modernista, fetes amb teules de ceràmica de vidre i reixes de ferro forjat, estan a peu de pista i bastant deixades, així hem arribat a la Creu de Terme, un monument original obra també de Puig i Cadafalch.
Finalment hem arribat a St. Pere del Bosc, antic convent Benedictí amb una ermita d’estil Barroc, al mateix indret hi ha un restaurant on sembla que si fan casaments i s’aprofiten els jardins, segurament per a ampliar l’oferta del restaurant. De fet està tancat però la porta era oberta i llavors hi hem fet una petita descoberta, sembla que va ser un Indiano que ho va comprar i va fer la restauració, aquest personatge va adoptar el nom de Compte de Jarugo i va ser promotor de La Creu de Terme de l’Oratori i la restauració de l’espai de St. Pere del Bosc.
A la tornada ens hem quedat a dinar al restaurant El Senglar, hem estat força bé, el menjar correcte i el servei mira...bé. Es un restaurant molt gran on fins hi tot tenen la barbacoa a l’exterior i forces taules, possiblement a l’estiu hi hagi molta gent però nosaltres vàrem estar sols. Al sortir reférem el camí fins a l’aparcament de Lloret, mitja hora de camí i cap a Banyoles.