El Priorat de Marcèvol

Aquest dimarts hem anat a conèixer el Priorat de Marcèvol a la Catalunya Nord


Avui hem anat al Priorat de Marcèvol, aquest monestir pertany al llogarret del mateix nom a la Catalunya Nord.
Hem anat per la via més ràpida autopista Girona – Perpinyà , per error ens hem deixat la sortida Sud i això ens ha fet perdre força temps, malgrat tot hem arribat amb prou temps per a poder fer la visita. Sortint hem anat a veure la capella de Sta. Maria de les Grades, a tocar del Priorat i hem recollit la següent informació:

PRIORAT de MARCÈVOL
El Priorat de Marcèvol es troba a 560 metres d’altitud en un altiplà que domina la vall de la Tet. El paisatge és magnífic: al nord, el Roc del Moro(775 m.), a l’oest, el Puig de Bau (1025 m.)i al sud, la muntanya mítica dels catalans: el Canigó(2785m.). A tocar del Priorat, la capella de Sta. Maria de les Grades, del S. XI, domina el llogarret.
Vestigis com ara un dolmen i un oppidum testimonien una ocupació humana des del neolític (4000 anys a C). Restes de conreus en feixes, de camins ramaders, l’alzina, la garriga, la vinya, marquen el terme de la petita vila d’Arbussols de la qual el llogarret de Marcèvol n’és agregat des del 1822.
HISTÒRIA
El Priorat va ser fundat pels canonges del Sant Sepulcre. L’any 1129, el bisbe d’Elna els va fer donació de la petita església de Nostra. Sra. de les Grades i les seves dependències. Són canonges regulars que segueixen la regla de Sant Agustí.
L’ordre del Sant Sepulcre va ser fundat l’any 1099, després de la conquesta de Jerusalem pels croats per vigilar la tomba de Crist; s’estengué ràpidament a Europa, on va rebre béns i donatius. Marcèvol va ser un d’aquests establiments del 1129 al 1484, any que l’ordre va ser dissolta pel papa.
L’any 1484, l’edifici passa per sota l’ègida dels capellans, agrupats en comunitat, que serveixen la parròquia de Vinçà. En aquella època, s’instal·la a l’absis un retaule consagrat a la Verge. Aquesta comunitat també va dedicar-se a l’organització de
“perdons” a la Verge. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d’un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l’església parroquial. Llavors Marcèrvol esdevé un lloc que atreu centenars de pelegrins amb l’esperança d’obtenir grades o indulgències. Aquest és l’aplec més famós de Conflent i cada tres de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.
A la Revolució, el Priorat és venut com a Bé Nacional. Esdevé el centre d’una gran explotació agrícola. Els edificis patiran per falta de manteniment. Als anys 1970, per a salvar el Priorat de la ruïna, els tallers d’obres benèvoles s’organitzen en “Associació del Monestir de Marcèvol”, fent del Priorat un lloc d’acollida obert a les grans tendències espirituals, artístiques i terapèutiques de la societat. L’any 2001, l’associació esdevé “Fundació del Priorat de Marcèvol”, reconeguda d’utilitat pública, i prossegueix la seva vocació d’acollida del públic, allotjaments per a grups, estades escolars i actes culturals.
En acabar les visites, hem baixat per l’altre vessant del que havíem pujat i hem anat a parar al poble de Vinçà on hi ha una important presa que malauradament està molt baixa d’aigua, és un poble que gràcies al pantà té un petit llac, a més és un poble que havia estat fortificat i que encara es poden veure dues portes d’entrada a la vila.
L’església té unes dimensions extraordinàries i esta sota l’advocació de Sant Júlia i Santa Baselissa. Ben aviat hem trobat un restaurant on donaven un menú per 10 Euros, això sí a base d’un primer i un segon plat o bé segon plat i postres, ara en molts llocs d’aquestes terres fan aquesta opció. Segurament que ben haviat ho copiaran en aquesta banda dels Pirineus.
Hem fet una descoberta per Vinçà i hem encetat el camí de tornada cap a Banyoles.

Dimarts 31 d’octubre de 2006