Sant Miquel de la Torre i Llongarriu

A la Vall del Bac a conèixer Sant Miquel de la Torre i Llongarriu

Aquest dimarts hem anat a conèixer dues esglésies romàniques a la Vall del Bac, el projecte inicial era fer la descoberta de quatre, però no ha estat possible doncs el temps per arribar als quatre llocs a resultat més del que havíem previst.
deixat el cotxe davant de l’Hostal de la Vall i hem anat a saludar a l’Anna que ens ha dit que la treuen de l’Hostal i sembla que li han demanat que vagi ràpid a buidar-ho.
Per nosaltres l’Anna ja formava part del decorat fosc i trist del interior de l’hostal. Veurem com ho trobarem la propera vegada .Hem agafat els bastons i hem anat a conèixer San Miquel de la Torre, al costat de la Masia del mateix nom, aquest lloc queda a 15 minuts de l’hostal.
L’Església ja es troba documentada l’any 988, es tracta d’una església de façana meridional amb dues finestres i porta adovellada. Antigament el poble rural se'l coneixia per “Vellanacorba”, té un cementiri molt proper i el Mas de La Torre esta a ple rendiment, vaques, cavalls i tot tipus de bestiar volta al costat de la casa.
Arribats altra vegada a l’Hostal hem seguit en direcció a Llongarriu que és l’indret on es troba la segona de les ermites que avui volem veure, es tracta de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.
Un sender molt ben marcat que pertany al GR-1 ens ha portat sense massa esforç fins el lloc, el camí tot ell a l’ombra es dels més bonics que hem fet, amb roures, ginestars els boixos i el marfull vora el camí junt amb els colors de la tardor com a punt de referència davant nostre.

Hem arribat a Llongarriu i hem quedat sorpresos del lloc i de l’activitat de restauració que s’hi està fent. Picapedrers, paletes, elevadors en definitiva molt d’enrenou.
Hem parlat una mica amb tothom, finalment hem conegut per en Joan Carles que és el masover de l’indret i que té una casa que ja es veu que esta habitada que s’estan fent un conjunt d’habitatges de turisme rural. Sembla que el propietari esta enamorat d’aquest lloc i que li ha donat per fer una restauració com cal. Ens ha dit que n’hi ha per quatre o cinc anys i a fe que no recuperarà pas la inversió.
Ell és qui ens ha dit que per fer les dues ermites que teníem en el programa, Santa Magdalena del Coll i Sant Feliu del Bac eren a quatre Km. d’on som, el que vol dir una hora per anar i una altre per tornar més anar fins el cotxe no teníem temps.
Hem fet unes fotos de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu i ens hem acomiadat del jove que es cuida juntament amb la seva dona de l’hort , del bestiar i de donar menjar a l’hora de dinar a la gent que treballant en la rehabilitació de l’entorn.
Un altre dia tornarem a fer les dues ermites que ens falten i potser tornarem a visitar Llongarriu per veure com avancen les obres.
Hem refet el camí i hem tornat a l’Hostal a buscar el cotxe, la noia de l’Hostal ens ha dit que ha de fer més d’un km. per tenir cobertura si vol trucar amb el mòbil i que li cal pujar al coll on queda el restaurant i la Masia dels Colldecarrera, l’hem acompanyat fins al coll i ens hem acomiadat fins qui sap quan i a on.
Avui ens sembla que hem parlat més que no pas caminat, però si vols conèixer, cal escoltar.
Mare de Deu dels Àngels de LlongarriuLa vall del Bac és bonica tot l’any, però ho és especialment a la tardor quan les fulles dels pollancres es tornen grogues, les dels faigs de color de coure i les dels cireres bords d’un vermell de foc. Aleshores aquests colors conjuntament amb els diversos tons de verd dels pins, les alzines i la gespa dels prats conformen un quadre d’una bellesa indescriptible i única.
Hem decidit anar fins a Sant Pau de Seguries on hem agafat la carretera de la Vall de Bianya i una vegada més hem gaudit dels colors de la tardor.
Hem dinat a Cala Nasia a Lloc Alou, molt bé ja ho coneixíem però segueix molt bé.
Sortint de dinar cap a Banyoles.
Dimarts 5 de desembre de 06