D'Albanyà a Lliurona

D’Albanyà a Lliurona a l’alta Garrotxa

Avui hem anat a conèixer el veïnat de Lliurona que està en una zona d’alt interès natural del Parc Natural de l’Alta Garrotxa i que administrativament pertany al municipi d’Albanyà a l’Alt Empordà el que podríem anomenar la Garrotxa Empordanesa.
Lliurona juntament amb el Bassegoda són dos indrets pendents en la nostra agenda, de moment ja hem resolt Lliurona, aviat el Bassegoda que avui l’hem vist majestuós des del Pla de la Creu.
Hem anat fins Albanyà passant per Avinyonet , Cistella, Sant Llorenç de la Muga, poc abans d’arribar a Albanyà ens hem aturat a fer unes fotos i visitar l’ermita de Santa Maria de Palau, una ermita molt esvelta que queda molt propera a la carretera.
Traspassem Albanyà i passat el pont de la Boixeda sobre el riu Muga, ja hem trobat el camí senyalitzat que posa Lliurona.Prenem els bastons, motxilles i mapes i amunt, haviat trobem les marques grogues que ens acompanyaran tot el camí. De bon començament el camí comença a pujar i així ho va fent fins que hem arribat a una finca anomenada la Parada portem quasi una hora de camí (l’itinerari diu 30 minuts). Aquí fem la primera parada per posar energies. Seguim per un camí costerut i amb moltissimes pedres, en fi un pedregam que va pujant tot fent llacets fins arribar a un coll amb una gran panoràmica sobre la vall d’Albanyà, a sobre ens queden els cingles de parada, ara el camí ja no puja tant i anem a trobar el Pla de la Creu, les alzines han deixat pas als pins i el paisatge és d’una bellesa feréstega, amb cingleres boscos d’alzines i pins com els que ara ens envolten.
Cap bolet per alegrar l’excursió, seguim pujant i ben aviat arribem a l’encreuament de la pista que va cap al Mont, a Bassegoda i cap Albanyà. ja som en els plans de Lliurona, un camí ampla ens acosta al veïnat on hi hem arribat amb tres hores des de la sortida, hauríem de considerar dues hores i mitja de camí i un desnivell de 500 metres.
L’arribada ens desorienta una mica, caravanes velles, bombones de Butà aquí i allà, uns somiers, piles de totxos, ens costa situar-nos, és un antic poble que s’està rehabilitant però que al mateix temps ja s’hi viu. Una dona ens pregunta si necessitem alguna cosa, un home ens explica que ja tenen fins i tot escola, ens diu que el poble va començar la seva decadència a finals del segle IXX i començaments del XX. Ens arribem fins a l’Església de Sant Andreu de Lliurona , església d’una sola nau amb absis i campanar, però que en l’interior està servint de tot menys d’església, això si, Sant Andreu ho està controlant tot.
Pel costat de l’església arribem a la font on mengem uns ganyips per agafar forces per la tornada . Una nena, arriba on som nosaltres i diu que ve de l’escola, ens explica que la mestra diu que no posa gaires normes però ella en canvi considera que tot són normes. A la nena se la veu llesta com un gínjol, s’explica sense parar, ens diu que les seves amigues la deixen de banda, sobre tot la Queta. Ha anat bé compartir una estona amb una nena que ens ha deixat entreveure que el viure en un indret tant neo-rural per dir-ho d’alguna manera, aspectes com la imaginació, l’expressió i la il·lusió i són ben vives. Hem passat per l’ Hostal de l’Arç, molt ben conservat i on pots veure encara avui com devia ser l’ahir.
Han rehabilitat i reconstruït el cementiri que queda en el mig del Pla de la Creu on s’albira una magnifica vista de la plana de l’Empordà fins arribar al mar, ens hem acomiadat del Bassegoda que és allà sobre mateix i hem quedat que ben aviat l’aniríem a veure.
Hem refet el camí fins el pont de Boixeda on hi hem arribat amb una hora i mitja , això sí avui també menjarem quan arribem a Banyoles.
Dimarts 14 de novembre de 06.