De Riudarura a Sant Miquel del Mont

Per arribar a Riudaura cal trobar l’accés des d’Olot on esta indicada la direcció, en pocs km. ens hem trobat a la vall de Riudaura on hem descobert una vall amb una bellesa i un paisatge extraordinari.
Coneixíem la vall des de la Carretera d’Olot a Ripoll pel coll de Coubet i el coll decarrers, alguns d’ells certament estrets i accidentats. Ens ha agradat molt la plaça del Gambeto que està tota empedrada i que mostra una sèrie de cases de pedra molt ben conservades.
És típic per la festa del Roser el ball del Gambeto, es tracta d’un ball molt antic, amb arrels que es perden en el temps i el qual el comencen ballant 8 parelles, quatre de principals i quatre d’acompanyants. El homes porten un barret de copa i un Gambeto, que és una mena de brusa negre tirada quasi fins els peus, solen portar un bon havà a la boca, les dones van guarnides com antigament, propi de la pagesia.
Hem anat a veure l’Església de Santa Maria, el comminador així com el cementiri, consta que en l’any 852 fou erigit el monestir de Santa Maria, pel comte Vilfred de Besalú. L’església és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa. Un cop visitat el poble hem anat per una pista de terra que surt al costat de la masia de Canes, sempre des de l’alçada però no l’havíem trepitjat mai.
Riudaura és un poble típic que ha sabut conservar la seva genuitat i el traçat medieval dels seus la Corda i puja per uns llocs molt bonics fins a trobar la carretera d’Olot a Ripoll que és d’on surt el camí que ens ha de portar a Sant Miquel del Mont.
Una pista que va a uns repetidors de TV és el punt d’inici, es tracta d’una pista de terra i reforçada amb porland en els desnivells més forts.
Als 20 minuts de caminar hem trobat un corriol que indicava Sant Miquel del Mont, el camí ens ha portat amb 20 minuts més fins a dalt l’ermita. L’indret es privilegiat, tranquil, envoltat de roures i amb una quantitat excepcional d’aranyoners amb unes boles de color morat precioses.
Cal fer menció que som a la tardor i per tant els plàtans, els aurons els roures, els fatjos mostren les seves fulles amb tota la gamma de colors de tardor. La panoràmica des de l’ermita és extraordinària de ben segur que es pot veure el mar, però una boira empipadora no ens ho ha deixat veure. Si que hem vist la neu per primera vegada aquesta tardor. Teníem a davant el Bassegoda, el Comanegra, la serra de Batet, el Rocacorba, el Mont i fins hi tot el Puig Neulòs, una mica més enllà..
Hem copiat un petit text dels goigs que hi havia a la porta de l’ermita i que diuen així:
Dins la terra catalana
entre Olot i Camprodon
hi ha una ermita molta galana
que es diu Sant Miquel del Mont;
i és al mig d’un munt de pobles
i al bell mig d’un mont de flors.
Hem refet el camí i hem decidit baixar a dinar a Riudaura al restaurant Pilar, on el matí hi hem pres un cafè, és l’únic cafè i restaurant que hi ha al poble, hem pensat aquí deuen fer una bona cuina. Hauria pogut ser, però no ha sigut. Els plat del menú no donaven per fer meravelles, al final 18 Euros els dos amb cafè inclòs. Hem deixat la vila de Riudaura pensat que podria ser bonic tornar a veure el ball del Gambeto per la festa del Roser de l’any vinent. Hi pensarem...?
Dimarts 28 de novembre de 06