D'Oix a Santa Maria d'Escales

Aquest dimarts hem anat a conèixer l’església de Santa Maria d’Escales a l’alta Garrotxa.
Santa Maria d’Escales pertany al Municipi de Montagut es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea ponent.

Hem anat cap a Oix i abans d’arribar-hi hem vist per primera vegada una vista del castell d’Oix que no havíem pogut veure en altres ocasions, som gener i els arbres de fulla caduca deixen veure les masies i en aquest cas el castell.
Ens hem arribat a Can Pei, que ho han arreglat ho han ballat correctament i molt a prop hem deixat el cotxe. Hem agafat bastons i motxilles i per la pista que porta a la vall d’Hortmoier pista força malmesa i avui del tot glaçada , hem seguit fins el Pont d’Escales, passat el pont la pista segueix cap a Sant Miquel d’Hortmoier i un corriol que surt a la dreta va en direcció a Santa Maria d’Escales, el sender va seguin la carena a poca estona de camí ja ens ha tocat el sol que ha sigut molt benvingut, avui el fred s’enganxava a la cara i a las mans.
Amb el sol de companyia hem anat tirant pel camí que preveiem segons una esquema que teníem sobre un mapa de l’Alpina. En el camí no hi ha cap tipus de senyal, això si ens els llocs complicats hi hem trobat fites de pedra.
El camí és molt bonic, transita entre alzines baixes, molts boixos, petites falgueres i un sota bosc de conte de fades, només deixar el camí i entrar a dreta o esquerra ja era molt agradable. El camí passa pels cingles de Ferran i per sota el Grau d’Escales fins a trobar la riera de Beget que molt a prop conflueix amb la d’Oix.
Hem arribat a la riera i bondadosos i benèvols excursionistes que gràcies a les vostres fites ens heu ensenyat el sender a seguir, doncs cal passar la riera i passar per sota un tronc d’un arbre on hi havia posat unes pedres sobre tronc, fet que ens ha permès endevinar el corriol que seguia cap a Santa Maria.
Són fets, el de posar fites, que són d’agrair i que nosaltres sempre tenim cura d’afegir-hi alguna pedra més pels que vindran desprès. El camí segueix sent encantador prou fressat per no tenir dubtes a l’arribar al coll del Puig ja hem vist l’esglesiola allà lluny en la vessant de la muntanya, esplèndid.
Ja hem arribat a lloc i a fe que podem dir que és dels indrets insòlits que hem conegut , el pòrtic de davant de l’església es molt agraciat i tot plegat té unes mides proporcionades, l’entrada era oberta i l’interior et sorprèn per la seva austeritat, hem fet una volta per el perímetre de l’edifici i hem vist que a sobre de l’església hi ha una habitació que és oberta i que segurament alguns excursionistes aprofiten en cas de mal temps. Hi ha un armari un llit gran, una farmaciola, jocs per jugar i llibres en fi com si fos un petit refugi de muntanya.
Un indret per conèixer com deia una de les notes d’un bloc penjat en la mateixa porta ,un lloc per retrobar-te, un lloc per meditar....
La llàstima que té és que l’edifici es veu feble i que el seu manteniment deu ser de difícil solució ja que cal portar els materials per sanejar-la amb motxilla i la pista més transitable és al Pont d’Escales. Encoratgem als amics de l’Alta Garrotxa a treballar-hi de valent per conservar aquesta petita joia del romànic.
Hem refet el camí amb fermesa doncs ja coneixíem el recorregut i per tant en poc més d’una hora tornàvem a ser al cotxe.
Hem decidit dinar a Oix si trobàvem obert, i sí a Ca la Cristina ens han donat dinar, unes amanides, uns peus de ...i unes galtes del mateix animal, cafès, molt correcte i ben presentat i sortint cap a Banyoles.
Dimarts 9 de gener de 07