De Sant Andreu de Gitarriu a Sant Grau d'Entreperes

Aquest dimarts hem tornat a l’Alta Garrotxa, hem fet l’excursió de Sant Andreu de Gitarriu a Sant Grau d’Entreperes, un indret pendent del maig de l’any passat que només arribàrem fins a Sant Andreu.
Avui a diferència de l’altra vegada que vàrem pujar a peu des de Sadernes hem fet amb cotxe fins el Serradell i això ha facilitat les coses.

En la sortida d’avui ens acompanyava la Montserrat i hem aprofitat per anar fins a Sant Andreu de Gitarriu perquè ho coneixes, hem tingut la gran sort de que feia un dia esplèndid, clar, sense núvols amb una lluminositat inusual.
A l’ermita hem trobat un motorista que ens a passat quan pujàvem, hem fet conversa fins el punt que ens ha descrit cadascuna de les muntanyes que teníem al davant, com hem dit abans el dia ho permetia, allà hi tenim el Bestracà, a sota a l’esquerra Oix, a sota a l’esquerrà Beget, aquí davant el Montpetit i el Montmajor, allà a l’esquerra la serralada del Puigsacalm amb el tall de Cabrera i més enllà el Far.

El Comanegra i el Puig de les Bruixes i al darrera el Talló i aquella petita cresta que es veu és el Taga. Esplèndid quina il·lusió com hem fruit. Moltes gràcies senyor d’Olot.
Finalment després de la lliçó hem agafat bastons i estris i cap a Sant Grau d’Entreperes , una pista molt agradable que entre mig de boixos i alzines ens ha portat fins a l’Església. Ha sigut una hora de passeig doncs el camí feia baixada i així tothom s’hi veu amb cor.
En la documentació de la sortida hem llegit que Sant Grau és una Església petita però és força més gran que Sant Andreu, també hem llegit que el Patronatge de Sant Grau era el més popular de l’Alta Garrotxa pel fet de protegir el bestiar boví. Els bous i les vaques eren la tracció i la força de sang que movia la feina i el proveïment de llet d’aquell temps, per això els pagesos encomanaven els seus animals banyuts al sant perquè els protegís de malalties i desgràcies. Sembla que aquest indret tingué una certa importància durant les guerres remences.
A nosaltres ens ha semblat que l’ Església és força gran, amb un gran cancell com és pot veure en la fotografia, i que en algun moment determinat fou ampliada com hem pogut veure en els murs de l’edifici.
L’Església queda al costat d’una important casa que es veu habitada, malgrat no hi hem vist ningú. La persona que hem trobat a dalt a Sant Andreu ens ha dit que podrien ser neo-rurals forasters.
Hem fet el camí de tornada amb pas lleuger i malgrat la pujada en una hora hem tornat a arribar al Serradell. Al Serradell hi ha una gran Masia, que en aquest moment estan rehabilitant i que ens va fer molta il·lusió que fos eixís. La darrera vegada que hi vàrem ser feia pena veure com s’enrunava. Hem parlat amb els treballadors i ens han dit que la podíem visitar.
En lloc de tornar cap a Sadernes hem seguit en direcció al coll de Faja, hem trobat l’encreuament on seguint cap a l’esquerra passaríem per una gran masia que s’anomena El Polí i aniríem també cap a Menera, el coll de Teies des de’on podríem anar a Bassegoda o a Lliurona. Cap a la dreta, que ha estat la nostra opció, hem passat per una masia que es diu L’Orri, per Sant Miquel de Monteia per arribar finalment a Sales de Lierca. És més llarg que per Sadernes però la pista està en molt millor estat.
Avui teníem fotògrafArribats a Sales hem decidit veure si trobàvem dinar a Tortellà, hem fet una petita descoberta i hem anat a para al restaurant Cala Seca. Molt bé, servei, plats i fins hi tot el preu.
Hem llegit que Sales de Lierca havia tingut 39 habitants amb 5 veïnats de masies: Sales de Lierca, Sadernes, Gitarriu, Entreperes i Monteia.
Al sortir de dinar ja hem enfilat el camí direcció Banyoles.

La Dama i la ConvidadaDimarts 13 de març de 07