Hem pujat al Santuari del Món

Avui hem pujat al Santuari del Mont des de la masia de Falgars

Aquest dimarts hem anat al poble de Cabanelles, per enfilar Cap a Sant Martí de Sesserres, seguir fins a la Masia de Falgars i allà iniciar l’ascensió al Mont, on cal pujar un desnivell de 442 metres i una hora i mitja de caminar.Hem entrat a la vila de Cabanelles on hem anat a conèixer un edifici que devia haver sigut un castell i veure l’església de Santa Coloma de Cabanelles

Santa Coloma de Cabanelles

L’església consta d’una sola nau, capçada a l’est per un absis de planta semicircular que s’obre directament a la nau, coberta amb una volta de canó. La porta, situada al mur sud, prop de la cantonada amb la façana oest, consta de quatre
arquivoltes en gradació, llises i sense decoració, amb llinda i timpà. Dues finestres de doble esqueixada, estretes i allargades, s’obren també em aquesta mateixa façana. Hi ha dues finestres més a l’absis, i l’ull de bou de la façana oest devia ser originàriament una altre finestra. Als batents de la porta podem admirar un notable conjunt de ferramenta de tradició romànica
Hem deixat al petit poble que té com agregats, els pobles d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires i les seves esglésies corresponents algunes romàniques com la que anem a veure ara la de Sant Martí Sesserres.

Hem deixat el cotxe davant d’unes senyals que anunciaven l’ermita a 600 metres. Amb pas decidit hem arribat a l’ermita on un pagès molt simpàtic estava tallant l’herba del lloc, es el Masover d’una gran masia. Can Puig i a vegades fa feines per l’ajuntament de Cabanelles i avui estava netejant els voltants de l’ermita.
L’església es pot datar de la segona meitat del segle XII, Consta d’una nau única coberta per una volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular, coberta per una volta ametllada. Al mur sud hi ha tres esveltes finestres de doble esqueixada i damunt la porta, a la façana oest, s’obre un ull de bou que a l’origen era una finestra. L’element més interessant és la porta d’entrada, senzilla i sense ornamentació escultòrica. Partint de la superfície del mur, quatre arcs adovellats formen l’obertura de la porta, que té un llinda monolítica llisa amb una petita cornisa d’on arrenquen els arcs. Té un campanar de torre, amb un pis de finestres i coberta piramidal que fou aixecat posteriorment.
Hem fet unes fotografies,hem vist varies creus al terra de persones que foren enterrades anys passats en aquest indret. Avui el cementiri és a Cabanelles, ens hem acomiadat del pagès i cap a Falgars.

Església del Santuari

Arribats en un revolt abans de la masia, ja anuncia el camí per pujar al Mont, allà hem deixat el cotxe i hem agafat els bastons, motxilles i amunt. El primer tros uns dos km. son una pista que puja lleugerament i que fa de molt bon anar, aviat hem trobat una drecera que t’estalvia un tros de pista, un altre tros de pista i ja comença un corriol molt ben marcat i molt fressat que pujant, pujant et va apropant al Mont que és veu allà dalt.
Va pujant però segurament que el haver fet l’escalfament en els dos primers km. ha estat tot molt més suportable.
Finalment hem arribat al cim. Molt bé, hi hem arribat al mateix temps que vuit o deu ciclistes alemanys que també estaven molt contents. Un gran compressor que fa molta fressa a cridat la nostra atenció ens hi hem apropar i ens han dit que estan fent un pou per trobar aigua, és una empresa de Banyoles i ens ha comentat que ja estan a 254 metres i per ara res. Que hi hagi sort...

Ja som a dalt a la Mare de Déu del Mont, és la primera vegada que hi arribem a peu, la setmana que la Carme fa 70 anys. que per molt anys pugui seguir fent aquests camins del nostre País
Llegim..
L’edifici és una construcció que exemplifica bastant la persistència de formes romàniques en un moment en que el gòtic ja estava del tot desenvolupat. Tenia una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, el qual va ser enderrocat, però encara en queden vestigis dins l’hostatgeria. La porta s’obre a la façana oest; com és habitual té tres arcs en gradació, llinda i un timpà que conserva part de l’antiga decoració esculpida

Masia de Falgars

Hem fet una visita a l’església, una visita a la cambra on Mn. Cinto diuen que va escriure el Canigó i hem tingut la sort que el restaurant de l’hostatgeria esta obert i hem pogut dinar. Molt bé molt correcte, no hi ha menú però no és excessivament car, esta molt bé i molt bo.
En acabar, hem tingut de desfer el camí del matí que amb una hora i quart hem arribat a Falgars una masia enorme que n’hem deixat constància amb unes fotografies
Dimarts 15 d’abril de 08