"Ruta de les 10 Ermites"

Aquest dimarts hem tornat a la comarca de la Selva, hem anat a conèixer dues de les 10 ermites que configuren l’enfilall de la “Ruta de les 10 ermites”. Avui hem anat al Castell i Església d’Argimon per fer l’excursió des d’aquest indret fins el Santuari de Sant Pere Cercada.
Situats a Riudarenes hem seguit cap al llogarret de l’Esparra, on s’agafa una pista que en tres km. i amb força sots i roderes puges fins al castell i església d’Argimon.
Des de la plana ja veus el Santuari que sobre l’espadat sobresurt esveltament. Un cop a dalt te n’adones de la gran vista que és pot gaudir si el dia no està tapat com avui. Malgrat tot hem albirat el mar, hem reconegut la serralada del Montseny, el Montgrí, la plana de l’Empordà i les muntanyes de la Serra de l’Albera.
El que queda del conjunt arquitectònic està molt ben conservat i molt ben tancat i protegit, en l’indret es pot gaudir de dos grans miradors des del superior la vista es de 360º, i la seva alçada, 450 metres, permet tenir una panoràmica privilegiada. L’església havia estat la capella del castell del mateix nom, documentat ja el 1106. Era una possessió dels Cabrera i fou destruït a finals del segle XIV, en resta la capella i restes dels murs.
L’ArgimonHem agafat els estris de marxa i hem seguit les indicacions per anar a Sant Pere Cercada, ens anem acostumant a que en aquestes ermites de la Selva comences baixant i acabes pujant i al refer el camí torners a fer el mateix. El camí està molt ben senyalitzat i et pots despreocupar d’aquest tema i invertir el temps en gaudir de la natura que en aquest
moment és una explosió, tot reneix, tot floreix, és una meravella. En aquest recorregut predominava el bruc florit, extraordinari, també farigola i romaní i molts arboços, la ginesta que hem vist, la varietat ginestell està en plena florida, de comú també se'n comença a veure de florida.
Hem caminat per uns camins molt aptes i fressats amb algunes fonts que malgrat la sequera encara ragen, deu ser, perquè la Selva és la comarca de l’aigua, després de traspassar un parell de rieres i de pujar hem arribat a Sant Pere de Cercada.
L’edifici s’aixeca damunt d’un Puig situat al mig d’una vall tancada, d’aquí el nom de “cercada”, envoltat pels torrents de l’Esparra i de Sant Pere. El església és un magnífic exemplar de l’arquitectura catalana dels segles XII i XIII. Presenta una planta de creu llatina , un gran cimbori octogonal, un gran absis i dues absidioles en gradació amb sengles capitells esculpits. El campanar és d’espadanya. Sant Pere havia estat un monestir canonical agustinià, fundat el 1136 i que subsistí fins el 1592. Es pot dir que és el monument més remarcable de la comarca.
Sant Pere no gaudeix d’una gran vista però sí d’un entorn net i polit, a 25 metres hi ha una masia que possiblement fou la rectoria també molt ben arranjada. Haviam, és un lloc que quant hi arribes dius: Carai noi, això és molt interessant, ha valgut la pena venir. és una llàstima no poder visitar l’interior, però l’exterior ja és prou gratificant.

Se’ns està fent tard. Hem començat a caminar a ¼ de 12 i hem estat 2 hores fins arribar aquí, ens cal tornar en pas lleuger sinó no dinarem.Tot menjant fruits secs i caminant amb pas ferm hem fet la tornada en una hora i mitja. En total 3 hores i mitjà de camí. Quan hem agafat el cotxe ja eren ¾ de 3. Hem baixat cap a l’Esparra i cap a Riudarenes on al restaurant “La Brasa” encara ens han donat dinar.
És d’agrair l’esforç que fa el gremi per donar aquest servei , malgrat l’hora ¼ de 4.
A la Brasa no fan menú i per tant hem escollit, una amanida i verdures a la planxa , peus de porc i ànec rostit, ens ha costat una mica més car que altres dimarts. Cal fer notar un bon servei i tot molt ben elaborat i agrair-los que ens en donguessin.
Al sortir ja era mitjà tarda i hem seguit cap a Banyoles.

Dimarts 27 de març e 07