Santa Maria de Castellar i Sant Joan de la Font

Avui hem anat a conèixer Santa Maria de Castellar, sobre Sant Joan les Fonts, és una de les ermites pendent per completar l’enfilall d’esglésies de la Vall de Bianya i de la vall del Bac que tenim pendents, ara només ens queda per conèixer Sant Andreu de Socarrats a prop de Llocalou.
La sortida d’avui ha coincidit amb la vigília de la Primavera, però ha coincidit amb un dia de rigorós hivern. A l’arribar a l’ermita hem tingut una pluja de neu i aigua, més neu que aigua.
Santa Maria de Castellar és una ermita del segle XI, l’església esta paret per paret amb la rectoria, avui convertida en un allotjament rural, han rehabilitat la rectoria i a més és l’habitatge de la parella que ho porta, és un apartament per un màxim de 6 persones.
La vall de Castellar és a 6 km. de Sant Joan les Fonts, aquesta vall forma part de l’espai protegit de l’Alta Garrotxa i la construcció es troba a 650 metres, des de aquest indret es veu el Canigó i en dies clars fins hi tot el mar (avui no hem vist res).
La Mestressa de la Casa, que havia sigut la Rectoria ens ha facilitat la informació, és d’agrair trobar una persona per aquests indrets tant ben documentada. Ens ha comentat que seguin la pista per la que hem arribat aniríem a parar prop de la masia de Colldecarrera a la vall del Bac. Ella és natural d’Holanda, parla força bé el castellà i forces paraules en català, el seu marit procedeix de Tenerife però des dels 10 anys que va venir a viure a Olot. Cal tenir un esperit aventurer per viure en un lloc tant solitari.
Hem refet el camí i ens hem arribar fins a Riudaura doncs volíem anar a conèixer Sant Joan de la Font. A Riudaura hem seguit les indicacions del llibre “Santuaris de la Garrotxa”. Hem pujat amb el cotxe fins a un indret que els veïns de la comarca l’anomena “El Petroli” i és que anys enrera s’hi portaren a terme unes prospeccions per extraure’n, sense èxit, aquest carburant. Encara s’hi veuen restes del treballs realitzats en el lloc.
Com que seguia caient aigua i neu hem seguit amunt amb el cotxe i hem pogut arribar fins al Santuari. Es tracta d’una gran casa on hi ha L’Església, els allotjaments, i les cavallerisses, en fi molt gran. També hi ha una font ben feta i que raja de ben segur a l’estiu sota els corpulents arbres que l’envolten ha de ser un plaer passar-hi una llarga estona.
Per Sant Joan s’hi celebra l’aplec coincidint amb la festa del Sant, hem recollit una estrofa dels goigs del Santuari:
“Als devots consoleu,
de Riudaura en la capella,
La Font de Sant Joan
i d’una font prop d’ella
amb salut els regaleu,
els sospirs oïu piadós,
que l’afligit cor us envia”
Ara ha sortit el sol, ara plou, ara neva, ens hem posat d’acord en que era millor cercar un lloc per dinar, marxem de Sant Joan , passem de llarg de Riudaura i prenem la carretera que ens porta al començament de la Vall d’en Bas, no havíem entrat mai per aquest indret, per la Pinya, hem descobert una perspectiva diferent de la vall. Ho veus des de una altre lloc, i molt millor perspectiva.
Tot i el temps encara ens hem arribat a Sant Joan dels Balbs que en venia de pas. L’Església de Sant Joan dels Balbs pertany al municipi de la Pinya, és d’origen romànic i esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú. és una ermita molt bonica i en un paratge molt agradable.

En fi que hem descobert tres nous llocs i se’ns ha fet l’hora de dinar, fet que hem resolt al restaurant Verntallat que l’ Agrobotiga té al bell mig de la Vall d’en Bas.
Agradable l’escalfor i el servei del local. No hi havia menú però els preus eren força ajustats, unes amanides i unes mongetes de la vall amb botifarra del perol, perfecte, tot plegat 22,- Euros amb cafè inclòs. A l‘acabar hem sortit cap a Banyoles.
Dimarts 20 de març de 07