Viatge amb Globus
L’excursió o sortida d’aquesta setmana ha estat molt diferent, hem volat en globus per sobre la Garrotxa. Desprès de tantes excursions per entre camins, corriols, senders i pistes avui ho hem fet sense gaire esforç des de l’aire.
Hem sortit molt aviat de Banyoles doncs cal aprofitar les primeres hores del dia per volar, sembla ser que més tard s’escalfa la terra i és més difícil aixecar el vol. A dos quarts de vuit ja érem davant de Can Xel, en la carretera de Banyoles a Olot per Santa Pau. En aquest indret hi en un prat que hi ha un prat gran on desplegaven la tela del globus i comencen a injectar-hi aire mitjançant uns grossos ventiladors, quan agafat la forma i esta tot ple d’aire, si tramet aire calent i el globus comença a posar-se dret fins que queda a punt d’enlairar-se.
En aquest moment hem pujat a la cistella mitjançant uns forats al costat que et permeten posar el peus i accedir a dins d’un petit departament, en el que hem volat nosaltres, disposa de quatre espais per dues persones més un espai per el pilot.
El Globus comença a guanyar alçada a través d’insuflar-hi aire calent mitjançant uns cremadors que llencen escalfor, la temperatura a dins de la tela del globus esta prop dels 80 graus. Una vegada enlairat el pilot manté més o menys la mateixa alçada 500/600 metres, la direcció be donada per les corrents del vent, el pilot pot intentar pujar i baixar a fi de trobar noves vies d’aire. Si que pot fer el pilot és que el globus giri sobre si mateix, d’aquesta manera tots els passatger tenen l’oportunitat de veure els diferents llocs.
Ja som amunt, ja veiem la Fageda d’en Jordà, el Centre La Fageda on fan els iogurts, Can Xel, les Masies del voltant de Can Xel, Sant Miquel Sacot, el volcà de Santa Margarita, el del Croscat. A partir d’aquí el pilot et fa adonar dels diferents indrets que s’albiren, el Pedraforca, la serralada del Pirineus, el Montgrí, el mar, es fantàstic.
Hem sortit molt aviat de Banyoles doncs cal aprofitar les primeres hores del dia per volar, sembla ser que més tard s’escalfa la terra i és més difícil aixecar el vol. A dos quarts de vuit ja érem davant de Can Xel, en la carretera de Banyoles a Olot per Santa Pau. En aquest indret hi en un prat que hi ha un prat gran on desplegaven la tela del globus i comencen a injectar-hi aire mitjançant uns grossos ventiladors, quan agafat la forma i esta tot ple d’aire, si tramet aire calent i el globus comença a posar-se dret fins que queda a punt d’enlairar-se.
En aquest moment hem pujat a la cistella mitjançant uns forats al costat que et permeten posar el peus i accedir a dins d’un petit departament, en el que hem volat nosaltres, disposa de quatre espais per dues persones més un espai per el pilot.
El Globus comença a guanyar alçada a través d’insuflar-hi aire calent mitjançant uns cremadors que llencen escalfor, la temperatura a dins de la tela del globus esta prop dels 80 graus. Una vegada enlairat el pilot manté més o menys la mateixa alçada 500/600 metres, la direcció be donada per les corrents del vent, el pilot pot intentar pujar i baixar a fi de trobar noves vies d’aire. Si que pot fer el pilot és que el globus giri sobre si mateix, d’aquesta manera tots els passatger tenen l’oportunitat de veure els diferents llocs.
Ja som amunt, ja veiem la Fageda d’en Jordà, el Centre La Fageda on fan els iogurts, Can Xel, les Masies del voltant de Can Xel, Sant Miquel Sacot, el volcà de Santa Margarita, el del Croscat. A partir d’aquí el pilot et fa adonar dels diferents indrets que s’albiren, el Pedraforca, la serralada del Pirineus, el Montgrí, el mar, es fantàstic.
El pilot esta connectat sempre amb un col·laborador que resta a terra i que va seguint les evolucions del Globus per ser en el lloc quan aterrissis. També està en contacte amb la torre de control de l’aeroport de Girona per a qualsevol eventualitat.
El Globus ha anat agafant la direcció de la Vall d’en Bas, hem vist Sant Privat d’en Bas i el final de la vall que entra fins el Salt de Sallent, hem vist la vall que entre fins a Joanetes i que es d’on sortirà el túnel de Bracons. Hem vist el nou túnel de Sant Esteve d’en Bas, Hem retratat l’Església de Sant Esteve i la casa del Toni Almirall, hem anat veient la pista de BTT que va fent via per la vall, els Plans de Falgars amb l’Ermita de Sant Miquel, El Puigsacalm i el Cabrerès, els camps sembrats de colza que li donen un color molt diferent dels altres prats, els marró dels camps, cap d’igual. Una meravella, la Vall d’en Bas, un espectacle des d’aquesta alçada.
Durant el trajecte et serveixen coca ensucrada i cava, cosa que s’agraeix, doncs entre una cosa i l’altre estàs sense esmorzar, el temps de vol és d’una hora i mitja i en aquest cas és obvi, passa volant.
I ha on s’aterrarà?,.... doncs a on pot, nosaltres dins d’una finca en un camí entre plantacions de colze i arbres fruiters. Els propietaris queden sorpresos de veure un artefacte aterran en aquell indret. Ha sortit la mestressa de la casa i el seu marit i hem vist que s’ho han agafat bé.
Els que hem volat, els homes, ajudem a plegar el globus que comporta una bona estona el servei de terra va amb una camioneta i un remolc, amb la col·laboració de tots plegats es carrega la cistella i el globus que hem aplegat dins d’una bossa. Tot al remolc i junts cap a buscar els cotxes que teníem davant de Can Xel. El vol no ha acabat, ara hem anat cap el restaurant del càmping “La Fageda” on no hi ha faltat un pa amb tomàquet , embotits, els que vulguis, i a continuació mongetes de Santa Pau i botifarra, bon porró de vi i vinga no ve d’una estona.
Com que avui és Sant Jordi han tingut el detall de regalar una rosa a les dones i finalment ens han donat un diploma acreditant que hem volat amb el “Vol de Coloms”.
Una experiència original que no pensàvem poder fer, però que s’ha realitzat gràcies al aniversari de la Carme.Ben segur que ho anirem recordant en les nostres sortides dels dimarts.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home