A Millars i Sant Feliu d'Amunt a la Catalunya Nord

La sortida d’aquest dimarts a estat a la Catalunya Nord. Hem anat a conèixer el poble de Millars, Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall a la comarca del Roselló, comarca que hem visitat poc últimament.

A fi de guanyar temps l’anada l’hem fet per l’autopista, hem sortit a Perpinyà Sud i hem agafat l’autovia que va a Prades, desprès del poble de Soler hem deixat l’autovia i en un tres i no res hem estat a Millars

Millars és una vila que s’estén a banda i banda del riu Tec. Administrativament és una comuna francesa capital del cantó de Millars, dins del departament francès dels Pirineus Orientals.

A l’arribar a Millars hem anat a l’ajuntament a buscar informació, la casa de la vila està situada en un edifici que havia sigut una Masia ben estant de la Senyoria de Millars. L’han habilitat com a oficines, centre d’atenció medica, policia etc., està equipada amb molt gust i amb molta gràcia. Ens han dit que la informació turística la trobaríem a l’Oficina d’Iniciatives Turístiques, davant de l’església de Santa Eulàlia.

Ho hem trobat molt fàcil, Millars es un poble petit de 3700 ha. l’oficina estava tancada , avui dimarts els funcionaris francesos feien vaga. Mala sort.

Hem fet una volta pels voltants de l’església que també era tancada, és un edifici que es va construir el segle XV, i conserva alguns elements de la seva estructura romànica inicial com el campanar i el portal sud, és classificada com a Monument Històric de l’estat francès. El campanar, peça arquitectural de gran interès, es del segle XII i s’aixeca a 27 m. d’altura.

Malgrat hem trobat l’oficina i l’església tancada, a Millars hi havia mercat, unes quantes parades alegraven la plaça. Hem comprat unes carxofes i hem anat a veure un vell molí d’oli que sabíem que existia per una visita a una explotació que havíem fet a prop de Cabestany i que ens havien dit que el molí era a Millars. Estava obert, hem visitat la botiga i el molí, la persona que estava a càrrec de la instal·lació en ha posat un vídeo que explicava el procés d’extracció de l’oli.

Una eina que fa possible entendre millor tot el procés que fa l’oliva. Sortint, ja hem fet via cap a Sant Feliu d’Amunt, és una petita vila de 654 h. que té una església romànica que va ser la seu d’un convent d’agustins entre els segles XII i XVI

Sant Feliu és molt proper a Millars i pertany a la mateixa comuna. Hem aparcat hem anat a conèixer l’església, malauradament a França a partir de les 12 ja tot esta tancat o en vies de tancar-se, de migdia a les dues queda tot desert.

Hem anat a veure l’església per fora, el campanar se’ns mostra com una torre feudal, el portal és en marbre blanc amb betes blaves a diferencia del de Millars que era de color de rosa com el marbre de Ceret. l’entorn de l’església continua tenint un aire entre feudal i medieval amb cases ben arreglades i un entorn molt polit i net.

Hem començat a pensar en el dinar, a Millars no hem vist res i a Sant Feliu d’Amunt tampoc, hem decidit tirar avall i veure si a Sant Feliu d’Avall trobàvem alguna cosa, hem preguntat i ens han dit que hi havia oberta una pizzeria al costat de l’escola d’infants. Hi hem anat, és un lloc que fan pizzes i tenen un parell de taules, però ni plats ni coberts ni vi ni res d’alcohol. A França pel fet que un establiment estigui a menys de 50 metres d’una escola està prohibida la venda de begudes alcohòliques. Un desastre total, l’aigua ha sigut l’única solució.

Mentre ens acabàvem la pizza, que estava molt bona, hem anat veien com entraven els nens a l’escola, eren infants de 3 a 5 anys aprox. i que entren a les dues.

Sortint ja hem enfilat el camí cap a casa on hem arribat sobre les quatre.

Dimarts 20 de novembre de 07