A Santa Mª de Freixe i Sant Andreu de Ruitlles

Aquest dimarts ens hem quedat molt a prop de Banyoles, Hem anat a la població de Mieres per conèixer les esglésies de Santa Maria de Freixe i Sant Andreu de Ruitlles.

Hem sortit cap a Mieres, on hem trobat l’ajuntament que estava tancat però una persona que treballa en el servei de neteja ens ha orientat molt bé doncs coneix cadascun dels llocs on nosaltres volíem anar. Ens ha indicat el camí i cap problema, és el mateix camí o pista que et porta a Santa Maria de Finestres, els primers km. són asfaltats i es passa ben aviat a una pista de terra en força bon estat.

Santa Maria de Freixe

Nosaltres hem deixat en un encreuament el cotxe i hem fet dos km. a peu, hem quedat sorpresos de l’ermita del tot rehabilitada i en un indret molt agradable amb una panoràmica de les muntanyes més properes de la Garrotxa, des d’aquí es veu Santa Maria de Finestres amb el cim del Puigsallança, i tota la serralada de Finestres, l’ermit queda envoltada per uns prats escalonats i al costat de l’església hi ha les restes d’un petit cementiri. La carecteriques que la diferencien d’altres ermites és que sembla que havia tingut la porta d’entrada pel mig del absis com es pot veure en les fotografies.

Actualment la porta es troba a ponent i s’ha tancat l’antiga. L’edifici és de una sola nau amb volta de canó rectangular, amb absis, la porta té sobre seu una finestra en forma de creu i el campanar amb dos ulls i teulada que s’aixeca en un costat de l’església.

En el camí hem trobat les voreres com si hagués passat una maquina excavadora, tot molt remenat, amb un clots fondos i tot molt destrossat, sembla ser que son seglars que oloren les tòfones, ja que en aquest indret hi ha moltes alzines i sembla que deu ser un lloc que se'n n’hi fan, en altres ocasions ho havíem observat però mai d’aquesta magnitud.

Hem desfet el camí i un cop al cotxe hem seguit fins a saludar la Dama de la Garrotxa, una obra de l’escultor Piculives per honrar la memòria de l’arqueòleg Miquel Oliva i Prat, vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona del qual n’esdevingué director; també ho fou del Servei d’Excavacions de la Diputació i del de Monuments. Al costat de l’estàtua s’hi troba el poblat o talaia Ibèric de la Palomera, poblat on hem vist com s’hi feia una actuació per a consolidar les parets de pedra seca que s’anaven desmoronants’hi.

Hem refet el camí amb el cotxe cap a Mieres a fi d’anar a conèixer l’ermita de Sant Andreu de Ruitlles. La persona que ens ha indicat com anar a Santa Maria de Freixe, ens ha posat en antecedents de la situació d’aquesta ermita, ens ha comentat que uns alemanys havien comprar la finca i s’havien apropiat de l’ermita i que si ells eren a la finca no deixaven entrar.

Nosaltres hi hem anat, hem arribat a la finca, Prohibit el pas, finca particular, entrem....atenció gossos perillosos, seguim, per el soroll d’una serra sabem que hi ha gent que fa feina, seguim veiem una senyora amb una jaqueta de la Navy portant un carretó i es para. Ens diu que volem..? li diem que volem visitar l’ermita, no ens hi posa cap pega ens senyala el camí ens hi arribem, fem unes fotos i ens acomiadem de la senyora.

Val a dir que l’ermita no és res de l’altre món, malgrat se la considera del romànic ha de haver estat molt modificada. Hem buscat informació d’aquesta ermita i no n'hem trobat.

En acabar en retornat a Mieres on hem dinat al Puigsallança, un lloc que ja coneixem d’altres ocasions que hem estat per aquestes rodalies, es un menú de 8,50 amb cafè i tres plats, molt bé.

Dimarts, 13 de novembre de 2007