Avui Santa Maria de Bolòs

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Vall de Camprodon, hem anat a veure una de les esglésies romàniques que queden dins del seu territori.

Algunes d’aquestes ermites pertanyen al Ripollès però queden incloses dins del Parc Natural de l’Alta Garrotxa, aquest és el cas de Santa Maria de Bolòs l’església que hem anat a conèixer avui.

Per arribar-hi hem anat fins a Camprodon, 58 km. des de Banyoles i des d’aquesta vila surt una carretera en direcció al Golf que continua amb una pista de terra que et porta a la urbanització de Font Rubí, aquesta urbanització està situada per sobre dels mil metres d’alçada i possiblement hi ha més de 100 xalets.
Com és tradició no saps cap on anar, té un entramat de carrers i de cases i cap cartell indicador. Una bona persona ens a indicat com arribar a Bolòs: Calia agafar un carrer a la dreta, un altre a la dreta i un a l’esquerra. Allà hem vist la indicació de Tubert, una casa de turisme rural que era en el camí d’on anàvem. Els primers tres o quatre km. la pista encimentada perd alçada considerablement per això està amb aquest tipus de terra, un cop hem perdut alçada hem seguit per una pista de terra en força bon estat que ens ha portat fins a la casa rural on hem deixat el cotxe.
Hem agafat motxilles i bastons i camí enllà, hem trobat uns cartell que posàvem al Bolòs i ben aviat les marques blanques i grogues del PR 186, la pista transcorre pel costat de la riera de Bolòs i en molts indrets el soroll de l’aigua ens acompanya. A voltes passes per trams de camí on el sol es fa notar i a estones per llocs ben obacs on el terra estava ben empapat d’aigua.
Amb tres quarts hem fet el camí fins a l’ermita, els marrons dels roures ens han acompanyat junt amb els castanyers i els fatjos que ja estan sense fulles, les aulines mantenen la seva fulla i així el cicle anual.
Santa Maria de Bolòs és una ermita d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, i acabada amb un absis semicircular substituït actualment per una sagristia, el campanar és de planta quadrada i hem pogut veure que té una campana molt nova (haurem d’esbrinar-ne el motiu).

Santa Maria de Bolòs no és que sigui una ermita que tingui una gran panoràmica , però està en un lloc tranquil, al costat hi té una construcció de pedra d’importants proporcions que s’està rehabilitant amb una teulada a dues vessants completament nova, pot ser que sigui una casa o potser un equipament de lleure. L’ermita estava oberta i hem pogut entrar a veure-la hem observat com la sagristia ocupa l’espai de l’absis, és una llàstima doncs per fora desmereix. En les parets hi hem vist varies pintures de diferents estils i significats.

Hem deixat tancada la porta i hem fet el camí de retorn, mentre caminàvem hem pogut anar observant els cims que teníem al davant, el Comanegra, el Bestracà, el Bassegoda i una vista esplèndida.

Arribats al cotxe hem enfilat la pista de retorn, abans però hem vist el bestiar de Can Tubert, cavalls, porcs negres petits i grans, aviram lliure en fi una casa de pagès o de turisme rural com ella s’anuncia.

Molt a prop del Tubert hi ha l’ermita de Sant Valentí de Salarsa que nosaltres coneixíem d’haver-hi estat en una excursió a peu des de Beget, ara la teníem a quatre cents metres i no hem pogut resistir a l’encant de tornar-la a veure, és tracta d’una ermita romànica molt interessant de les més boniques que hem vist i que està en un lloc de gran bellesa, enmig d’una roureda impressionant, amb un roure catalogat.

La seva construcció està formada per una nau, amb un absis semicircular, un campanar d’espadanya amb dues obertures, té l’entrada a la façana meridional i un porxo de construcció més moderna, l’edifici és del segle XII. És gratificant per les seves proporcions.

Hem tornat a Font Rubi, pujant un desnivell de més de tres cents metres i hem fet via a Camprodon. Hem pensat que era millor dinar pel camí així ho hem fet, ens hem aturat a “Cala Gracieta” un restaurant just entrant a la Vall de Bianya.

Hem dinat correcte amb un menú de 8 Euros, una truita de verdures, conill a la planxa, amb l’amanida com és preceptiu, els postres i cafè.

Sortint hem fet cap a Banyoles

Dimarts 4 de desembre de 2007