De la Pinya a Sant Joan de Balbs a la Vall d'en Bas

La sortida d’aquesta setmana ha estat una passejada per la Vall d’en Bas, hem anat des de la Pinya a Sant Joan de Balbs.
La Pinya queda a la falda de la serra de Sant Valentí on s’hi troba un oratori molt visitat, el recorregut per la Vall el configuren en la major part terrenys agrícoles del pla de la Pinya fins que s’arriba a peu de la serra de la Rauta on són els boscos els que guanyen terreny a les activitats agrícoles.
Nosaltres hem gaudit de tot aquest paisatge i de la panoràmica que ens oferien les diferents muntanyes del Maillol, el Puigsacalm i Santa Magdalena, més lluny les serralades de Falgars i Collsacabra i al final els cingles d’Ayats. Hem passat per tres o quatre masies on les gallines escampen la boira per si soles, hem pensat amb els ous que deuen fer, també hem pogut veure uns roures i un lledoner de grans dimensions. A
l’acaba els terrenys agrícoles la pista comença a pujar i vas deixant enrera el paisatge obert de la all.
La Pinya:
Situada a l’extrem nord de la vall, entre les serres de la Rauta i de Sant Valentí, es troba el poble de la Pinya. El topònim Pinya ja es troba documentat l’any 958, L’església parroquial de Santa Maria data del segle X i està situada al mig del nucli urbà. Fou consagrada per l’Abat Oliva el 1022. Conserva pocs vestigis romànics i, la majoria d’afegits i modificacions són del segle XVIII.
La talla romànica de Santa Maria de la Cabeça, denominació donada per la desproporció de la testa, era molt venerada per la gent de la comarca i invocada pels qui patien malalties del cap. La imatge perduda durant la guerra civil fou substituïda per l’actual d’alabastre, obra de l’escultor Modest Fluvià. És també d’especial interès la pica baptismal romànica d’immersió del segle XII procedent de Sant Joan de Balbs.
Sant Joan de Balbs:
L’església està documentada des de l’any 977, quan el comte bisbe Miró de Besalú la va donar al monestir de Santa Maria de Besalú. Al s. XV va ser malmesa pels terratrèmols, de manera que es va haver de reconstruir aprofitant els carreus de l’edifici romànic. el 1609 deixava de ser parròquia i passava a dependre de Santa Maria de la Pinya.
Durant la guerra civil es va perdre una imatge romànica de la Mare de Déu amb el Nen. Pels volts del 1970 es va restaurar l’edifici
L’edifici:
Conserva la nau i l’absis semicircular, que va ser reconstruït fent-lo, però, mes petit, cosa que es pot observar des de l’exterior, ja que sobresurt la part del mur que pertany a l’antic absis. Al costat nord i sud s’hi van afegir capelles laterals, la sagristia i un porxo. A la façana principal, a l’oest, s’obre una porta adovellada coronada per un ull de bou i un campanar de dos ulls. Sota el porxo hi havia hagut la pica baptismal, circular i molt senzilla, del s. XII que ara es troba a l’església de la Pinya.
Cal dir que Sant Joan de Balbs és una mostra del romànic que més ens agrada té un equilibri de mides, té un bonic absis, un campanar d’espadanya i sobre tot l’entorn, tranquil, plàcid, silenciós. Val a dir que el temps ens ha acompanyat ja que hem gaudit d’un mati de sol i de poc fred.
Un cop fetes les fotografies i una petita descoberta dels voltant ens n’hem en tornat cap a la Pinya tot desfent el camí d’anada.
Amb el cotxe hem anat fins s Sant Esteve d’en Bas a buscar més informació de la Vall. Ens havíem baixat l’excursió d’avui de la Web i hem pensat que a Turisme tindrien més material per acabar de descobrir totes les esglésies romàniques. A l’ajuntament de la Vall d’en Bas ens han atès molt bé. Ens han buscat les dotze fitxes de les 12 excursions de la Vall així com un mapa molt complert.