Sant Andreu de Sureda, Palau de Vidre i Argelers

Aquest dimarts hem anat a la Catalunya Nord a conèixer Sant Andreu de Sureda, Palau de Vidre i Argelers.

Una sortida més pensada turísticament que no pas pensada per caminar, però és que el dia s’ha aixecat plujós i aquesta era una bona opció.

Hem sortit per l’autopista fins a la sortida de la Voló on hem seguit en direcció a Argelers sur Mer. Hem arribat ben aviat a Sant Andreu de Sureda, petit poble del Roselló, amb un nucli antic al voltant de l’església i de l’ajuntament, aquest té les seves dependències en un edifici de pedra molt singular al seu entorn unes sales polivalents també de pedra i grans finestrals de vidre.

El poble de Sant Andreu de Sureda té el seu inici al voltant del monestir de Sant Andreu que fou fundat per el bisbe Miró als voltants de l’any 800, el poble va créixer sota la seva protecció.
L’Església presenta una ordenació pre-romànica (Segle XI, X) es tracta d’una nau de creu llatina en la que hi ha dos passadissos laterals molt estrets entre els pilars i las parets laterals i un transepte de braços sobre sortint amb una capçalera triabsidal. En el absis hem pogut observar la construcció “opus spicatum”.
A l’ajuntament ens han explicat com ho havíem de fer per obrir la porta i l’hem pogut visitar, l’entra et recorda una mica Sant Pere de Rodes, malgrat la construcció interior és diferent, et sorprèn per la seva alçada, l’alçada fa que es vegi més fosca ja que té les finestres molt amunt, (avui estava el cel molt tapat.). El llinda de la porta d’entrada té molt valor ornamental i es semblant al de Sant Genis de les Fonts.
Sortint ens hem arribat a Palau de Vidre, aquest poble havia estat plenament dedicat a l’elaboració d’elements fets de vidre, d’aquí bé el seu nom. Avui dia només queda un taller de vidre format per un equip de bufadors i químics que treballen en un local.
Com que sabíem que el taller era obert ens hem arribat a veure’l, hi hem vist dos treballadors que anàvem fent uns gerros amb unes filigranes de vidre. Hem gaudit de veure tot el procés de creació fins que posen la peça en un forn de refredament on hi resta dos dies.
Ens han convidat a veure l’exposició i fins hi tot hem fet fira amb una peça molt reeixida pel nostre gust.

Sortint ja hem enfilat cap a Argelers abans d’arribar-hi hem pujat fins el castell de Walmy, malgrat estava tancat el castell i plovia hem pres bona nota de la panoràmica que es pot veure des d’aquest indret i dels jardins que a l’estiu es poden visitar.
Finalment hem arribat a les platges d’Argelers, evidentment tot està tancat, hem fet una passada i ens hem arribat al poble de dalt.
Argelers havia estat un poble rural i pesquer fins a l’arribada del turisme al segle XIX. El nom prové de Villa d’Argilariis, per la terra argilosa sobre la qual està assentat el municipi. El casc antic, mostra del traçat urbà català tradicional, es conserva en molt bon estat.
Efectivament en podem deixar constància d’aquest fet ja que hem pogut fer una bona passejada pels diferents carrers de la vila, hem anat a veure l’església al mateix temps que anàvem mirant si veiem el lloc ideal per dinar. Ens passa sovint que a l’hora de dinar les botigues estan tancades per lo que el poble queda molt tranquil.
Hem vist diferents llocs per dinar i ens hem decidit per la Soubirane, tenien un plat del dia a base de una sopa calenta i un tall de carn farcit amb pernil dolç, patates fregides i postres que en total ens han deixat molt bé. El preu era de 12,50 Euros, sense vi, però els plats molt bé i el servei també. El cel continuava amenaçant pluja i les Alberes estaven enfarinades davant nostre, que hem fet?,doncs tornar cap a Banyoles.
Dimarts 8 de gener de 08