A Sant Eugenia de Saus i Sant Martí de llampaies

La sortida d’aquesta setmana ha estat a la vila de Saus, a l’Alt Empordà de Saus, a la mateixa població hem anat a conèixer el temple romànic de Santa Eugènia de Saus i molt propera a aquesta vila hem anat a descobrir Sant Martí de Llampaies, una altra església del segle XII o XIII.
Saus és un municipi situat a la comarca de l’Alt Empordà, pràcticament a la línia divisòria amb les comarques veïnes del Baix Empordà i el Gironès, que és divisòria a la vegada de les aigües que tributen al Fluvià i les que se’n van cap a la conca del Ter. El poble està quasi a tocar i a l’esquerra de la carretera GE623/630, que va des de la sortida 5, a Orriols, de l’autopista A-7, entre Girona i Figueres, cap a Empúries i l’Escala; una important via de penetració turística que, en els darrers anys, ha estat millorada en totsels aspectes.
És un municipi format no només per pel nucli urbà d’aquest nom, sinó també per l’agregat de Llampaies i per Camallera, on hi ha l’Ajuntament i compta amb una bona part de serveis, com és ara botigues, supermercats, farmàcia, carnisseries, Saus
El lloc de Saus era situat dins la baronia de Verges, al comtat d’Empúries, i tenia com a senyors els Rocabertí. La baronia passà a la corona l’any 1578, i va esdevenir lloc reial. Té agregats els pobles de Camallera i Llampaies.
Santa Eugènia de Saus
Al costat esquerre de la porta de l’església hi ha una fornícula amb una làpida sepulcral datada l’any 1257; el temple, però, és anterior. Apareix a les Rationes decimarum del 1279 i el 1280, i ja com a parroquial als nomenclàtors del s. XIV i posteriors. Ha mantingut la funció de parroquial fins a l’actualitat.
L’edifici
L’església es pot datar al final del s. XII o al principi del s. XIII. Els elements defensius que es van construir al s. XIV o al XV al frontis, els altres murs espitllerats sobre la nau i la forma de la torre de defensa semicircular que té la part superior de l’absis li donen l’aspecte d’un petit castell.
La nau única acabada a l’est en un absis de planta semicircular, té una volta de canó, apuntada i seguida; l’absis, que és més baix i estret, el cobreix una volta ametllada, i es comunica amb la nau per un doble plec apuntat, en gradació.
Totes les finestres de l’edifici són de doble esqueixada i arc de mig punt. Al centre del frontis hi ha un finestral de grans dimensions; les altres finestres s’obren al mur sud i al mur de capçalera de la nau, sobre l’arc presbiteral. Curiosament l’absis no té cap finestra.
La porta d’entrada se situa a la façana oest. La formen dos arcs de mig punt adovellats en gradació, amb timpà i llinda monolítica. Un guardapols, a manera de motllura, extradossa l’arc extern i s’uneix a una altra motllura que separa la llinda del timpà per crear les impostes dels arcs.
Al damunt de la façana oest s’alça un campanar de cadireta de tres pilastres amb dues arcades de mig punt força amplies. El campanar va quedar integrat dins els murs defensius construïts amb posterioritat, dels quals destaquen els merlets i un matacà situat al centre.
Sant Martí de Llampaies
El lloc de Llampaies s’esmenta en la confirmació de possessions del monestir de Banyoles pel papa Benet VII. L’església se cita en una concòrdia de mitjan s. XII, i en diversos documents posteriors s’esmenta com a parroquial dins l’ardiaconat de Girona.
L’Edifici:
Datada al s. XII o al XIII, consta d’una sola nau, capçada a l’est per un absis de planta semicircular. Nombrosos afegitons n’han alterat l’estructura original; el més important és la fortificació que gairebé va doblar l’alçada de l’edifici.
Cobreix la nau una volta apuntada i seguida, mentre que l’absis té una coberta de quart d’esfera. Un plec de mig punt, ben adovellats, uneix l’absis i la nau. L’arrencada de les voltes s’assenyala amb una motllura de secció incurvada. A l’inici de la curvatura de la volta de la nau hi ha carreus petits i mal treballats, mentre que la resta s’ha construït amb filades de carreus més grans, ben escairats i polits; és possible que aquesta diferència d’aparell es degui a una reconstrucció de la volta o a un canvi de concepció en el transcurs de l’obra.
Centrada al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fets amb dovelles. Al frontis, damunt la porta, hi veiem una altra finestra del mateix tipus. L’última obertura es troba sobre l’arc presbiteral, en forma de petita finestra de doble esqueixada.
A la façana oest hi ha la porta d’entrada, inscrita en un cos d’uns 70 cm que sobresurt del mur i fa les funcions de pòrtic. L’obertura és formada per un gran arc de mig punt en gradació.
La torre del campanar s’alça sobre la més antiga de les dues capelles que hi ha a la banda nord. De planta rectangular, amb un pis d’arcades i coronament apiramidat, és més tardana que la resta de l’església. La capella lateral i la sagristia de la banda sud són afegitons tardans.

Sortint de Llampaies on hem fet la descoberta de l’entorn de l’església ens hem arribat a Vilaür a veure la vila, al passar hem vist que es tractava d’un bonic poble, n’esperàvem més del poble però es cert que tenen un centre cívic molt ben posat amb restaurant inclòs.