Santa Cecília de les Serres, Sant Miquel de Bustins i Sant Aniol de Finestres

La sortida d’aquest dimarts ha estat a cavall de les comarques del Gironès i la Garrotxa, hem anat a conèixer primer l’ermita de Santa Cecília de les Serres al veïnat del mateix nom, sota mateix de la muntanya de Sant Roc, Hem seguit fins a Sant Aniol de Finestres per anar a descobrir Sant Miquel de Bustins ja a la comarca de la Garrotxa i desfent el camí ens hem arribat fins a l’església de Sant Aniol de Finestres, i també a l’ indret on es troba l’explotació dels recursos de la deu d’aigua de Sant Aniol.
Hem sortit cap a Girona per arribar a Bescanó i seguir fins a Bonmatí on hem pres la carretera GI-532 que passa pel veïnat de les Serres. Hem aparcat el cotxe i ens hem arribat a l’ermita a uns quatre-cents metres abans d’arribar a l’ermita es troba una explanada on s’hi deu fer l’aplec, hi ha diversos bancs i un petit monument amb l’arpa de la música.
L’església és d’una sola nau, sense absis i amb un campanar obert als quatre vents, amb dues finestres en cada cara. Un petit porxo protegeix l’entrada a l’església, des d’ aquest indret tenim una bona vista del cingle de Sant Roc, més lluny el Far i el Rocacorba.
Hem anat a recuperar el cotxe desprès d’haver fet unes quantes fotografies. En el veïnat ens ha sortit una noia amb la que hem estat parlant una bona estona, ens ha indicat el camí per pujar a Sant Roc una ermita amb una vista extraordinària. Ens ha comentat que té 6 cavalls i que dona classes a Anglès, coneix als autors de la guia que portàvem nosaltres i ens dit que també era professor a Anglès. Ja tenim un lloc i una persona per anar a demanar informació si aterrem per aquell indret.
Amb el cotxe hem anat a trobar Can Tura, a Sant Aniol de Finestres, un restaurant que ja coneixem i que la pista passa per davant mateix, pista en que podries anar fins a Mieres i també al Santuari de la Mare de Déu de Finestres. Nosaltres, però, desprès d’un pont hem seguit per la pista que porta a la Masia de la Cadamont. Abans d’arribar-hi es troba l’ermita de Sant Miquel de Bustins just en una esplanada on els senglars s’hi rebolquen a la nit, a tocar de l’ermita el terra està com si una excavadora la remogués.
Es tracta d’un temple romànic d’una nau i absis amb tres finestres i campanar d’espadanya, en l’interior hi hem vist ple de tot tipus d’eines i utensilis per a la construcció.
Hem fet unes fotografies de l’ermita i hem anat fins a la Masia de la Cadamont on coneixíem pel mapa i que molt a prop s’hi troba un castanyer monumental del que n’hem fet unes fotografies. Hem decidit tornar a Sant Aniol i visitar la seva església i la planta embotelladora de l’aigua de Sant Aniol.
Església de Sant Aniol de Finestres
D’una sola nau, ampliada amb altres de laterals a partir de la meitat i vers la part de ponent. La capçalera és a llevant; l’àbsida és semicircular i tapada a l’interior per un modern retaule de fusta, que agafa la forma curvilínia de la paret. En el centre d’aquest retaule hi ha la imatge de Sant Aniol, així com les de la Mare de Déu del Carme i de Sant Pere, fetes totes amb pasta de taller. Al sostre hi ha una aurèola de fusta, amb l’Esperit Sant, i unes pintures amb àngels. Tot l’interior de l’església és enguixat i pintat. La connexió de les naus laterals amb la central es fa per mitjà de dues grans arcades que hi ha a cada costat; és de destacar que les més properes al presbiteri tenen els arcs formats amb carreus de pedra.
La porta d’entrada és al costat de posta de sol, i té una portalada barroca, de pedra, on consta l’any 1759 i la inscripció llatina “Sere non est hi caliud nisi domus Dei et porta celi”. Hi ha un petit porxo. El campanar és de torre i té en la part alta obertures a cadascun dels quatre punts cardinals. El seu teulat és punxegut de quatre vessants. En el costat de migdia té dues gàrgoles de pedra, així com una obertura de llum rectangular (a l’alçada si fa no fa, del cor que hi ha a l’interior) que té una llinda que duu l’any 1803 gravat en la pedra. Exteriorment s’aprecia com l’església fou sobre alçada.
La part més antiga, la romànica, és de l’àbsida, del segle XI. Té arcuacions llombardes cegues, separades en grups de tres per lesenes. La finestra que hi ha al bell mig està obturada. En el mur del sud hi ha afegida la sagristia, la qual, junt amb l’ampliació de les capelles laterals feta en el segle XVIII, fa que no es puguin veure restes de la construcció antiga en aquesta banda de l’edifici. Aquesta àbsida de Sant Aniol de Finestres és molt semblant a l’existent en una vella parròquia veïna, Santa Maria de les Encies, si bé aquesta té un fris amb dents de serra que acaba per completar la seva ornamentació.

Un cop feta la descoberta de Sant Aniol hem decidit anar a dinar a Can Tura.