Al caastell d'Hostoles i Santa Maria d'Encies

Aquest dimarts hem anat a Les Planes d’Hostoles on hem pujat al castell d’Hostoles hi ens hem arribat fins a Santa Maria d’Encies.
Hem arribat a Les Planes d’Hostoles i hem anat a l’Ajuntament, on hem estat molt ben atesos, la nostra idea era anar a Sant Pere Sacosta i desprès al veïnat d’Encies. Ens han tret del cap de pujar a Sant Pere Sacosta de difícil recorregut i no està senyalitzat. En el seu lloc ens hem decidit per pujar al castell. Amb el cotxe hem sortit en direcció a Sant Feliu de Pallerols, hem deixat el trencall de Cogolls i en el proper trencall que anuncia el restaurant “La Curenya” i una hípica, hi hem entrat i hem aparcat el cotxe. Per pujar al castell cal recular i anar a trobar la carretera des d’on surt un sender que puja fins el que queda del castell.
El camí no és molt agradable ja que puja de dret cap dalt, amb força trossos en mal estat i per sobre grans pedres on cal vigilar per no relliscar, malgrat tot n’hem fet de pitjors. Del castell en queden unes quantes parets i malgrat sembla que s’hi treballa és de molt mal fer doncs no hi altre camí que el que em fet nosaltres per arribar-hi i per tant caldria muntar algun sistema per fer arribar el material a dalt.
Castell d’Hostoles
Edifici que juntament amb elcastell de Puig-alder, defensava la frontera del costat oest del comtat de Besalú. Apareix documentat des de l’any 1015, quan tenia com a castlà Mir d’Hostoles, feudatari del comte de Barcelona. El 1021 s’esmenta en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú, ja que segons sembla, el comte de Barcelona, que n’era el senyor eminent, li havia infeudat el castell. Durant el s. XI en van ser senyors els Hostoles, posteriorment refosos amb els Montcada, i els Cartellà, els Serrallonga de Cabrenys i, durant el s. XIV, els Rocaberti. Al s, XV el rei Joan II el va incorporar al patrimoni de la corona, però el 1474 el va donar a un cabdill remença anomenat Francesc de Ventallat, el qual a més rebria el títol de vescomte. Desprès de 1486, amb la sentència arbitral de Guadalupe, va retornar a la corona.
Hem arribat al cotxe i hem vist que teníem temps per arribar-nos al veïnat t d’Encies i veure l’església, cosa que hem fet. Ens ha calgut traspassar tot el poble i a l’aparcament del restaurant la Caseta surt la carretera que porta a les Encies. Tot anant hem recordat que ja hi havíem estat en una ocasió, segurament el dia que vàrem anar al castell de Puig-alder i a Sant Cristòfol de Cogolls. Hem deixat el cotxe en un petit aparcament que hi ha davant del llogarret i hem pujat a fer unes fotografies a l’església, cal esmentar que hi ha unes cases molt ben arreglades, més que unes cases arreglades, uns grans casals.
Santa Maria de les Encies
El topònim de les Encies sembla derivar de la paraula llatina “incis” que significa tall, divisió o incisura. Aquesta referència té relació amb la troballa d’una primitiva imatge de fusta policromada, avui desapareguda, en una esquerda a sota la vella església a principis del segle XII. Precisament d’aquí hi va brollar una font, tal com indiquen els goigs, d’aigües miraculoses (adreçada a les parteres).
L’església apareix documentada des de l’any 1155, quan Berenguer d’Anglès va tornar al bisbe de Girona tots els drets que havia retingut d’una manera injusta. Al segle XIV era dins la jurisdicció del castell d’Hostoles. Va ser molt reformada durant els ss. XVII i XVIII.
És un edifici bàsicament del s. XVIII amb alguns elements del temple original, que tenia nau única i absis semicircular, La part romànica més visible és el sector de l’absis, que va ser sobrealçat però conserva l’ornamentació llombarda, del s. XI, amb arcuacions cegues, agrupades en sèries de tres entre lesenes i coronades per un fris de dents de serra És probable que una part de la nau també sigui d’origen romànic..
La seva situació de pas entre dues valls (Vall d’Hostoles i Vall del Llémena) motivà que a l’any 1655 l’església fou greument saquejada i profanada per les tropes franceses durant la Guerra dels Trenta anys.

S’ha fet l’hora de dinar i hem seguit per la mateixa carretera direcció a Sant Esteve de Llémena i abans d’arribar a Llorà ens hem quedat a dinar a” l’Hostal nou”. on ja hi hem menjat altres vegades. Sortint ja hem fet cap a Banyoles.