A veure l'exposició "La Princesa Sàvia" a Vic

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Ciutat de Vic per anar a veure l’exposició “La Princesa Sàvia”, les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, i el nou auditori obra de l’arquitecte Josep Llinàs.
Arribats a Vic, un dia de mercat, hem anat fins l’oficina d’informació per saber on es construïa l’edifici de l’Auditori, l’exposició ja sabiem que es feia al Museu Episcopal.
Abans de començar la visita al museu, hem fet un tomb per la plaça de Vic que és on es fa el mercat, tot el perímetre de la plaça l’ocupen les parades, al voltant de la plaça el producte fresc i al mig la roba, majoritàriament la confecció.
Vist el mercat hem anat veure les pintures de Santa Caterina
La princesa sàvia,
El conjunt de Santa Caterina és un exemple tardà però extraordinari de pintura romànica catalana. Concebut com a decoració mural d’una de les capelles de la catedral de la Seu d’Urgell, va ser redescobert a principis del segle XX, i posteriorment arrencat i venut en tres parts independents al mercat internacional d’antiguitats. Actualment, aquests tres fragments es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Episcopal de Vic i a la Fundació Abegg de Suïssa.
Les pintures són una mostra de les transformacions que es produeixen a la pintura romànica catalana a mitjan segle XIII, quan rep l’impacte del gòtic lineal francès. El conjunt es relaciona amb el bisbe Ponç de Vilamur (1230-1257), distingit combatent de l’heretgia càtara a la diòcesi d’Urgell. El protagonisme de santa Caterina en les pintures no pot deslligar-se d’aquest fet, ja que la santa era el model per excel•lència de la predicació antiherètica i patrona de l’ordre dominic, nascut precisament per lluitar contra el catarisme.
Per altra banda, l’exposició també permet conèixer la tècnica d’arrencament de pintura mural coneguda com a strappo, utilitzada durant els anys 20 i 30 del segle XX per arrencar sistemàticament els grans conjunts de pintura mural de Catalunya.
La mostra forma part del projecte de retrobament de conjunts dispersos del romànic català, iniciat entre el MEV i el MNAC l’any 2008 amb l’exposició “El cel pintat, El baldaqui de Tost. Ara amb La princesa sàvia, s’ofereix l’oportunitat de gaudir de tot el conjunt pictòric de santa Caterina, reunit per primera vegada des del seu arrencament.

Al sortir hem anat a veure, evidentment per fora, l’auditori, per fora i de lluny doncs pensen inaugurar-lo el proper dia 23 d’abril festa de Sant Jordi i per aquest motiu tothom està treballant a un ritme frenètic, com l’ hem vist sembla impossible que pugui estar tot acabat. Es tracta d’un edifici molt modern amb un acabat daurat que amb el sol ressaltarà enormement
Hem retornat a la vila passant pel pont romànic i ens hem arribat fins a veure el temple romà que ja vàrem visitar en una altra visita a la ciutat. Hem deixat les pedres i hem anat a veure més mercat. Tot plegat s’ha fet l’hora de dinar que hem aprofitat per fer-ho en un restaurant davant de l’estació anomenat “El Racó”, sortint ja hem enfilat el retorn a Banyoles que ho hem fet per la nova carretera del Coll de Bracons que també hem estrenat el mati.