El Priorat de Santa Maria de Roure

La sortida d’aquest dimarts ha estat per anar a conèixer el castell i l’església de Vila-Sacra i el Priorat de Santa Maria del Roure sobre Pont de Molins a l’Alt Empordà.
Amb el cotxe hem anat fins al poble de Vila Sacra que es troba a uns 4 km. en la carretera de Figueres a Roses. Hem deixat el cotxe just al davant de l’església ja que aquesta es troba al bell mig del poble. Del castell el que en sobresurt és la torre de defensa que té un diàmetre excepcional. Hem vist que s’està rehabilitant part del seu entorn que el configuren fins hi tot cases habitades.
Castell de Vila-sacra (o de l’Abat)

La primera notícia del castell és del s. XIII, quan s’esmenta com a possessió dels Cruïlles-Peratallada. El 1226 va ser venut a Arnau de Foixà i el 1240 el va comprar l’abat Ponç del monestir de Sant Pere de Rodes. Això féu augmentar el poder que sobre Vila-sacra ja tenia el cenobi. Les notícies documentals sobre la relació del castell i el monestir entre els ss. XIII i XVIII són abundoses. Al final del s. XVIII, quan els monjos de Sant Pere de Rodes van abandonar el monestir, s’establiren al castell de Vila-sacra fins al trasllat definitiu a Figueres, l’any 1818. El castell va sofrir nombrosos desperfectes durant la guerra del Francès, quan fou usat com a quarter, amb la desamortització de Mendizábal, la comunitat va ser exclaustrada i se subhastaren els béns del monestir. El castell passà a mans privades i fou dividit en diversos habitacles. Actualment algunes parts es troben en estat ruïnós i d’altres encara són habitades. Bona part de la titularitat s’ha convertit en municipal, la qual cosa n’afavorirà la restauració.
L’església apareix documentada l’any 982 tot i que l’edifici que es conserva és d’estil romànic tardà. La seva història, va lligada indubtablement, a la del castell i, per tant, a la del monestir de Sant Pere de Rodes.
L'Església
L’edifici actual es pot datar, probablement, a la segona meitat del s. XIII o ja al s. XIV. És, doncs, una construcció romànica tardana, amb algun element gòtic. A la part inferior dels murs oest i nord hi ha vestigis del temple anterior, que van servir de basament per a la nova església.
Té una sola nau de planta rectangular, sense un absis destacat. Cobreix el temple una volta seguida de perfil apuntat que recolza sobre les restes de sis arcades cegues de mig punt dels murs laterals. A banda i banda del presbiteri hi ha unes arcades cegues dobles que s’adjunten en una mènsula.
La porta d’entrada formada per quatre arcs en gradació, amb llinda i timpà llisos, s’obre a la meitat oest del mur meridional.
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal de forma semiesfèrica, decorada amb un elegant fris d’arcs lleugerament apuntats que fan datar-la al s. XIII
En acabar de veure l’entorn del castell i l’església hem refet el camí fins a Figueres per prendre la N.II i pujar fins a Pont de Molins. A la casa de la Vila ens han donat una mapa i ens han indicat per on agafar el camí per pujar fins al Priorat de Santa Maria del Roure, es tracta d’una pista emporlanada que puja fins el que queda del Priorat.
En els transcurs del camí hem anat veient molts trossos rehabilitats de paret seca i d’ oliveres centenàries, així com d’alguna nova plantació del que ens n’hem alegrat. Arribat al lloc, les ruïnes del que queda, et dona la impressió de que es va tractar d’un lloc força important. Hem vist que a més del que fou un priorat s’hi va construir a pocs metres i més tard un Santuari sota l’advocació de la mateixa Santa Maria del Roure.
Les dues edificacions avui estan en ruïnes.
Priorat de Santa Maria del Roure
L’església del Priorat de Santa Maria del Roure és d’una nau amb capçalera poligonal d’estil gòtic, encara que en el fonaments de l’absis es pugui percebre fonaments d’un absis més petit i més antic. L’absis és poligonal de cinc cares.
La nau de planta rectangular té diferents portes d’accés totes elles d’arc de mig punt i gran dovellatge. Al portal que enfronta el presbiteri s’obre un llarg finestral de doble vessant, d’arcs apuntats i una decoració molt senzilla d’arabesc calat a l’intradós.
La cornisa incorbada que marcava els vessants de l’hastial conserva encara les mènsules de suport de les bigues, de les quals la que està ubicada sobre del finestral està decorada amb un triangle i una creu. Els arcs que sostenen la coberta són de diafragma.
En l’extrem meridional de la façana de ponent hi havia un campanar de planta rectangular. Així mateix a la part meridional de l’església hi havia les dependències de la canònica. S’hi accedia des de l’exterior per una portal d’arc de mig punt amb grans dovelles de calcaria que en la dovella de clau de volta presenta una decoració en forma de creu. Banda i banda de l’arc hi havia dos carreus amb escuts heràldics, un d’ells avui ja està desaparegut, l’altra presenta un castell sobre un riu.
A pocs metres d’aquesta edificació hi ha el santuari de Santa Maria del Roure, atesa la popularitat de l’advocació a Santa Maria del Roure el que era un petit altar dintre el Priorat va fer que el mossèn Joan Puig a mitjans del segle XVII fes construir un santuari al costat del Priorat.
Hem tornat a Pont de Molins i ens hem decidit per anar a dinar a Cistella, a la plaça de la vila on hi ha el Centre Cívic de la població.