Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Tuesday, August 02, 2011

Sant Pere Sacosta i Santurari del Far

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca de la Garrotxa on hem anat tot caminant fins a l’ermita romànica de Sant Pere Sacosta i hem seguit a fer una visita al Santuari del Far a la comarca de La Selva.
Per arribar-hi hem anat fins a les Presses i hem seguit cap a Sant Esteve d’en Bas, coll d’Úria fins a trobar el llogarret del Masnou que es troba uns tres-cents metres abans del desviament al Santuari de la Salut.
En aquest indret hem deixat el cotxe i hem seguit a peu per un camí que un pagès ens ha indicat, entre vaques, bens i tanques pel bestiar hem arribat a Sant Pere Sacosta i hem vist el que en queda del que fou una església romànica.
Església de Sant Pere Sacosta
Cal agafar la carretera de Vic a Olot, deixar el trencall de la Salut per dirigir-se a la casa del Masnou, i allà es trobarà un camí que porta fins a Sant Pere Sacosta.
El document més antic que ens parla d’aquesta parròquia és de l’any 1207, que era la parròquia de la zona de la Costa, on tots els masos eren remences.
Els terratrèmols de 1427-1428 provocaren una gran mortaldat i destruïren moltes cases i edificacions, perjudicaren també l’església de Sant Pere, que pràcticament quedà inservible per al culte, de tal manera que al costat fou preparada una capella de fusta per poder practicar els oficis religiosos. Com que la pesta havia causat grans estralls entre els parroquians i la gent era poca, la reconstrucció fou molt lenta i parcial. Unes de les modificacions més tardanes van ser: noves campanes (1604), capella del Roser (1683), porta nova (1762).
A finals del segle XIX encara s’hi deia missa i s’hi podia observar la pica de batejar, el retaule de l’altar major que corresponia a una pintura d’un gòtic alemany i un quadre central representant a Sant Pere. L’any 1987 va ser millorada i consolidada per un grup de les Planes d’Hostoles.
Hem fet unes fotografies i ben aviat hem acabat la visita. Arribats al cotxe ens hem acomiadat del pagès i com que estàvem molt propers al coll de Condreu ens hem decidit per anar al Santuari del Far que des de que estem a Banyoles no hi havíem anat. Malauradament els dia que tancant és el dimarts i per tant no ens hem pogut quedar a dinar. Si que hem pogut entrar a l’església i hem pogut gaudir de l’entorn privilegiat, amb unes vistes extraordinàries sobre els pobles de la Selva, del pantà de Susqueda i les Guilleries.
Santuari de la Mare de Deu del Far
La primera vegada que trobem documentat el santuari del Far és en el testament d’en Pere Jaume de Sesqueions, fill de Bernat del mas veí al Far, del 25 d’agost de 1269. Segons la llegenda, la primitiva capella fou construïda per uns mariners, que estaven a punt de naufragar i van veure el cim del Far i van prometre que si es salvaven aixecarien una ermita en honor a la mare de Déu.
El temple actual va ser edificat en el segle XV en estil gòtic, ja que l'anterior romànic es va esfondrar durant els terratrèmols que hi va haver en aquest segle. Està format per una sola nau, de planta rectangular i coberta amb volta apuntada.
En el segle XVII es va afegir una capella lateral en el costat esquerre, prop del presbiteri. També es va reformar la façana oest i es va bastir un nou campanar de torre, en l'angle nord-oest. Dos segles més tard, en 1884, es va construir una capella de similars característiques en el costat dret.
La imatge de la Mare de Déu del Far és una talla gòtica d'alabastre del segle XV. Com en moltes altres imatges gòtiques, que buscaven un major realisme, trobem a la Verge amamantant al seu fill.
Per no malmetre l'església, ni la imatge amb el fum dels nombrosos ciris que encenen els fidels, en 1999 es va construir un petit oratori en l'antiga cisterna i s'hi va col•locar una nova imatge de la Verge.
Després d'haver estat abandonada durant uns anys, en 1970 es va restaurar el santuari i es va restablir el culte, al mateix temps que s'hi obria un restaurant. Val la pena acostar-se al santuari per gaudir de les impressionants vistes sobre el pantà de Susqueda i les Guilleries.
Finalment i no podent dinar al Santuari hem fet camí cap a Banyoles.

Labels:

0 Comments:

Post a Comment

<< Home