Força Real

Avui, dimarts hem anat a la Catalunya Nord, per pujar fins al cim de “Força Real” , un antic castell i una ermita del que només en queda l’ermita. El cim en forma de baluard sobresurt sobre la plana del Roselló fins a 507 m. d’altitud. Des d’aquest indret es gaudeix d’una vista excepcional, per una banda el cap Leucate, Alberes i el Canigó, al nord-est els dos pics de Bugarach i el penyal de Quéribus que sobresurten entre les crestes de les Corbieres meridionals.
Es pot veure el contrast entre la vall del Tet on hi podem veure molts cultius d’horta amb alguna clapa d’arbres i la vall de l’Agly on hi predominen les vinyes que han ocupat la vessant de territori.
Des de l’aparcament es pot accedir a la torre i l’ermita de Força-real, a més de 500 metres d’alçada aquesta construcció militar, edificada a la segona meitat del segle XIII, guardava la frontera del regne de Mallorca, establerta en el tracta de Corbeil. Antigament en aquest indret hi havia un castell i una torre de defensa. En l’actualitat, trobem una ermita construïda damunt les ruïnes del castell i la torre de defensa, reconvertida en una torre de comunicacions.
Per anar-hi hem sortit a Perpinyà Centre i hem seguit en direcció Prades i a Millas s’agafa el trencall que porta cap el coll de la Batalla i a la dreta es pren la pista que puja a Força Real, a uns quatre cents de l’ermita es troba un aparcament on cal deixar el cotxe, la resta es pujar fins arribar a la construcció.
Com ja hem explicat es tracta d’un lloc privilegiat, lloc que es veu des de la plana del Roselló i que des de’aquí dalt és té una panoràmica infreqüent.
Hem fet una volta per l’entorn de l’edifici que restava tot tancat i on sols pots fer això, una volta de 360º gaudint del panorama.
Un cop fetes unes fotografies hem retornat el cotxe, i de baixada ens hem aturat al Coll de la Batalla, una gran monument en memòria de les guerres que en l’època medieval hi varen haver en aquells indrets. Una placa recorda que el castell va ser edificat pels reis de Mallorca i molt poca més, no he trobat més informació. A sí que en aquella muntanya s’hi extreia entre altres llocs com Estagel i Costabona el conegut granat, pedra preciosa dels catalans.
En la fabricació de les joies, el granat només és una part del treball. En efecte, el joier prepara la muntura en or i li dóna una forma particular que s’anomena “chaton” de fons bombejat, i després fixa el granat encastant-la.
És d’aquesta forma que aquesta fabricació ha pogut prosperar i desenvolupar una particularitat amb molta seducció, que garanteix al pas del temps, un cert saber viure. No hi ha cap família que no tingui a casa seva una o vàries joies llegades religiosament de generació en generació.
Arribats a la plana hem decidir anar a Thuir a fer una volta per la vila i aprofitar per dinar, cosa que hem fet en una plaça sota l’ombra d’un gran plataner, en aquesta sortida ens ha acompanyat la nostra filla Marta.