Sant Cebrià de Llémena

La sortida d’aquesta setmana ha començat a Sant Feliu de Pallerols, i el primer objectiu era anar a fer unes fotografies de Sant Miquel de Pineda, que queda just abans d’arribar al poble i concretament a peus de la via verda d’Olot a Girona. La darrera vegada que hi vàrem anar encara no tenia la màquina digital.
Hem fet un tros de camí per arribar-hi i hem vist que a la masia del costat, fins fa poc abandonada, s’hi està treballant de valent, sembla que hi fan una casa de turisme rural, hem vist per la seva aparença que pot quedar un edifici amb molta gràcia, i en un lloc molt bo, doncs es farà publicitat ella mateixa, ja que des de la via verda es veu millor la casa que l’ermita.
Hem tornat a recuperar el cotxe i hem seguit cap a Sant Iscle de Colltort, on hem fet una volta i hem vist com ferraven un cavall, una camioneta molt ben endreçada amb la part posterior com a taller i en els laterals tot de ferradures de diferents mides. Hem vist com li treia la ferradura vella i com li arreglava la planta tot netejant l’unglot a fi de poder-li posar la nova. En fi que feia la feina de Podòleg de cavall.
Sant Iscle de Colltort
A la capçalera de la riera de Sant Iscle es troba el poble de Sant Iscle de Colltort (15 h el 2005), al peu del castell de Colltort (845 m), situat a l'extrem oriental de la serra de Marbolenya, sota el qual, separant-lo de la serra de Fontpobra, hi ha el Coll Tort (825 m). La població celebra la festa major al setembre. El castell de Colltort és documentat el 1017. Havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció del castell i del terme passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau. Al segle XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles. L'església parroquial de Sant Iscle, documentada també el 1017, és un edifici romànic molt modificat. L'absis ha estat substituït per una ampliació del temple.
L'església, d'origen romànic amb reformes continuades entre els segles XV i XVIII, ha estat restaurada.
El poble de Sant Miquel de Pineda (14 h el 2005) és situat a l'esquerra del Riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi. És centrat per l'església de Sant Miquel, parròquia romànica d'una nau, amb capelles afegides posteriorment. L'absis és sobrealçat i eixalbat. El campanar és de torra, i a ponent hi ha la porta, d'època més moderna. La festa major del poble és a l'octubre. El lloc formava part del terme del castell d'Hostoles, i al segle XVII era de la batllia reial d'Hostoles.
Entre les masies més antigues del terme cal destacar la Sala, el Mas Prat, Cal Nespleda, la Torre (amb una capella de la Mercè) i el Mas Pallerols, que ha donat el nom al municipi, amb una capella dedicada a la Sagrada Família.
Aquí hem anat cap el cotxe i hem seguit en direcció al Ventós que era on volíem deixar el cotxe a fi de pujar fins l’ermita de Sant Julià de les Medes.
Arribats al Ventós amb l’excusa de saber els preus de les habitacions i del restaurant hem aprofitat per preguntar com anar a Sant Julià de les Medes, la persona que ens ha rebut ens ha rectificat i n’ha dit Sant Julià de Ventós, tothom escombra cap a casa.
Ens ha explicat com anar-hi, ens hem acomiadat tot agraint les dues informacions i hem començat a caminar en la direcció que ens ha suggerit, un camí que s’enfila fins arribar a un gran pla que s’anomena Camp del Perer i on s’hi troba una alzina monumental, l’aulina ens ha indicat el lloc de l’ermita ja que segons el mapa era molt a prop.
L’ermita està del tot abandonada, es va tapiar la porta amb obra però ja ho han obert i està tot plegat en molt mal estat, l’única noticia que hem trobat a la Catalunya Romànica diu Sant Julià de les Medes Molt modificada, consta d’una nau i un absis semicircular més baix que la nau. Això es cert l’absis queda més baix.
Hem baixat pel mig del bosc i hem recuperat la pista que ens ha portat fins el Ventós. Hem pensat que amb els diners que s’han gastat per construir l’hotel de 4 estrelles, podrien haver fet un esforç i arreglar l’ermita que segons ells és Sant Julià del Ventós i de la seva propietat.
Per dinar hem baixat a Sant Feliu i hem menjat un plat combinat a Cal Trabucaire.