4 ermites a les Gavarres

La sortida d’ aquests dimarts ha estat al massís de les Gavarres. Si en l’anterior sortida vàrem fer de Cassà de la Selva a Sant Sadurní de l’Heura, avui hem sortit de Quart per també arribar a Sant Sadurní. En aquest recorregut hem tingut l’oportunitat de conèixer un enfilall d’esglésies i llocs molt interessants, volem fer notar que el sol fet de traspassar les gavarres ja val un matí de dimarts, si a més descobrim indrets per nosaltres desconeguts en podem estar ben satisfets.
Aquestes quatre esglésies, ermites i construccions ens han permès, en algun cas, fer una bona passejada, (els tres primers textos son de la web.Artmedieval).
Sant Martí de Castellar de la Selva
El lloc de Castellar de la Selva apareix documentat en escrits de finals del segle XIII, si bé no trobem constància de l'església fins ben entrat el segle XIV. L'església actual data del segle XVIII.
Adossades al costat nord, encara es conserven les restes de l'edificació anterior. Malauradament l'estat d'abandonament en que es trobem les estances adossades al temple en els darrers segles fa que no sigui recomanable acostar-s'hi. Fins i tot es va construir un restaurant adossat al mur nord, que actualment està abandonat i amenaçant ruïna.
Era un edifici de planta rectangular, capçat a l'est per un absis rectangular. Els seus murs laterals foren reforçats per arcs formers, dels quals només es conserven els del mur nord, per poder aguantar el pes de la volta de canó. Originàriament es va cobrir la nau amb un embigat de fusta, mentre que l'absis tenia una volta de canó, de la que es conserva l'arrencada en el mur nord. Una finestra d'una sola esqueixada il·luminava l'absis des de l'est.
Sant Mateu del Montnegre
El terme de Montenigro apareix documentat en un parell de testaments de finals del segle X. Aquest nom prové del color fosc de les fulles dels arbres de la zona: sureres i alzines. En l'any 1024 el senyor de Cervià, Sunyer Llobet, va deixar una quantitat d'or per a les obres de construcció del temple, que tot just s'estava començant.
El 1329 el temple va patir la seva primera reforma important, ja que el campanar amenaçava ruïna. Posteriorment, entre els segles XVI i XVIII es van construir les capelles laterals, ja que originàriament el temple tenia una sola nau.
El sector de llevant va ser modificat profundament al llarg dels segles, desapareixent per complert la petjada romànica en aquesta zona.
On sí que s'observen les traces romàniques és en la part superior del mur nord, on encara podem veure una filada d'opus spicatum.
Al costat de la porta del mur sud, modificada durant el barroc, trobem dues làpides sepulcrals del segle XIV corresponents a dos rectors de la parròquia.
Santa Maria de Montnegre
La primera notícia del temple de Santa Maria la trobem l'any 1071, quan el senyor del castell de Cervià, Gausfred Bastó, va donar al monestir de Santa Maria de Cervià l'alou de Montisnigri, on hi havia la capella, construïda feia pocs anys.
A principis del segle XIV el temple es va reparar i se li van afegir uns porxos. Així mateix, el 1326 el bisbe va autoritzar la recaptació d'almoines per tal de poder comprar llibres, vestits, llums i altres ornaments, així com per reparar la teulada. El 1928 es va produir un gran incendi forestal a la zona, que va malmetre de forma important la capella. Aquesta es va reconstruir immediatament, tal i com consta en una placa que hi ha a la façana i en aquell moment es va sobrealçar la nau.
L'edifici està format per una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. La nau està capçada a l'est per un absis semicircular, més estret que la nau. En el centre del tambor absidal s'obre una finestra de doble esqueixada.
La torre de campanar s'alça sobre la nau, en el tram més proper a l'absis. Té planta quadrada i una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs.
La porta s'obre en el mur de ponent. Està formada per un arc de mig punt adovellat i protegit per un porxo de factura moderna, que es troba integrat en l'edifici del mas.
Sant Cebrià de Lledó
És un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 m d’altitud. Al seu minúscul nucli urbà hi ha la parròquia i el Mas Aldrich de la plaça, situats a ponent de la plaça pública. A 200 m. a ponent, a la vora de l'antic Camí Reial de Sant Sadurní, es troba el Mas Martí Vell. Al voltant d'aquest nucli hi ha nombrosos prats (antics camps de conreu) i es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
A l'església parroquial es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc es popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica però al segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual es frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri. Baixant per un camí que surt del nucli parroquial en sentit nord hi ha a un prat on es troben les restes de "Can Mont".
Altres masos de famílies originàries del lloc que encara hi podem trobar són el Mas Aldrich del Mas (actualment conegut per Can Cassà), el Mas Barceló, el Mas Castelló i el Mas Costa. A prop de les runes del Mas Noguer (que va pertànyer a la casa de Mont, essent la masia encara actualment localitzada de la que es tenen dades més antigues) hi havia un molí de vent.(text de Viquipedia).
Arribant a Sant Sadurní de l’Heura ens hem decidit per anar a dinar a “Cal Carreter” , restaurant que ja coneixíem de la vegada anterior.