Enfilall d' ermites a les Gavarres

SANTA PELLAIA -SANT MIQUEL DE CRUÏLLES - MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA I SANT JOAN DE SALELLES

Avui hem anat a descobrir dues ermites al Baix Empordà que en aquest cas s’hi pot arribar amb el cotxe. Hem sortit per la Vall de Sant Daniel, per arribar-nos fins a Cassà de la Selva. Sortint de Cassà hem agafat la carretera que transcorre pel massís de les Gavarres i que ens ha portat a la primera sorpresa del dia, Santa Pellaia. A tocar de la carretera GI 664 i poc desprès de passar el Puig dels Cristians es troba situada l’ermita de Santa Pellaia, ens hem aturat a fer una petita descoberta, uns obrers estaven reparant la teulada del cementiri, hem fet unes fotografies i hem descobert que des d’aquest indret es gaudeix d’una magnifica vista del Montgrí i de les illes Medes. No es tracta d’una ermita romànica però està situada en un paratge molt bonic d’aquest massís.
Ens hem acomiadat de les dues persones i hem seguit carretera enllà.
Ben aviat hem trobat un encreuament que menava a Sant Cebrià de Lledó més conegut com el santuari d’Ells Metges, una excursió interessant que hem deixat per una altra ocasió.
Seguint per la mateixa carretera, on hem trobat molts ciclistes, hem arribat a Cruïlles on hem anat a veure el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, havíem llegit que s’estava fent una restauració. Ho hem trobat tot tancat i només hem pogut fer una volta per fora del monestir. Cap indicació, cap cartell.
Sant Miquel de Cruïlles
L’església, un dels pocs elements que resten de la comunitat monàstica benedictina de Sant Miquel de Cruïlles, es va edificar a mitjans s. XI en un indret ja ocupat en època romana. Consta que la comtessa Ermessenda va unir el monestir, l’any 1057, al pigmentes de San Michele della Chiusa i que els senyors de Cruïlles la van dotar. Des de l’any 1144, va posseir Parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles i el priorat martorellenc de Sant Genis de Rocafort.
L’any 1485 fou saquejat pels remences, i el 1592 el papa Climent VII l’incorporà, en un moment en que nomès hi havia un prior i un sacerdot, al monestir gironí de Sant Pere de Galligans. Posteriorment va esdevenir sufragània de la església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles.
Hem deixat el monestir i hem anat al poble des d’on surt la pista fins a la Mare de Déu de l’Esperança, objectiu de la sortida d’avui, hem arribat a una gran esplanada que hi ha a l’arribar i ens hem adonat que estaven treballant als peus d’una escultura dedicada a Nostra Senyora de l’Esperança, la persona que estava fent la neteja de l’indret ens ha explicat que el cap de setmana proper el Bisbe de Girona inauguraria la imatge. Ens ha explicat totes les peripècies per arribar a aquest gran dia, el perquè la imatge era de marmol blanc, com s’havia finançat etc. etc.
La mateixa persona que ha resultat ser un Paborde de l’església i dels bens que hi ha adossats a la mateixa s’ha ofert a acompanyar-nos a veure l’edifici i les altres dependències. Ha estat una visita comentada amb tot detall dels esdeveniments que van succeir en aquella església durant la guerra civil i les posteriors millores que s’hi ha realitzat.
Ens hem acomiadat tot agraint el seu interès i la seva dedicació tot desitjant-li sort en la festa del proper diumenge.
Mare de Déu de l’Esperança
L’església ja és coneguda l’any 1413 i als voltants de l’any 1479 i degut a una gran afluència de persones, se li concedeix una llicencia per celebrar missa fora del temple.
Té una entrada curiosa doncs disposa d’un gran porxo sostingut per un llarga columna,
una altra curiositat és que la trona de predicar el sacerdot queda a sota d’aquest porxo, un tercer element és un pou amb l’escultura d’un peix que arrodoneix les curiositats d` aquesta església.

Hem retornat a Cruïlles i hem intentat endevinar a on es podia trobar el segon objectiu del dia: Sant Joan de Salelles, ja que no hem trobat cap indicació de l’ermita
Com que portàvem un plano, per l’orientació del sol i per l’experiència acumulada l’hem trobat. Es tracta d’una ermita molt bonica, molt proporcionada, en molt bon estat i que està en un indret bucòlic .
Sant Joan de Salelles
Es tracta d’una senzilla construcció de nau única, coberta amb una volta apuntada seguida, i absis semicircular llis que té una volta de quart d’esfera. Al centre de l’absis s’obre una finestra de tipus sagetera, molt estreta i d’una sola esqueixada; és l’única finestra original que hi ha en tot l’edifici. Sobre el sector corresponent a l’arc d’obertura de l’absis a la nau, s’aixeca un campanaret de cadireta d’un ull. Disposa de dues portes: la principal adovellada de mig punt, situada al costat sud, i una de molt petita al costat nord.
Al frontis de l’església, refet totalment al s. XVI, es pot observar una porta i una finestra allindades ; la llinda de la finestra té gravada la data de 1596. Al costat nord de la nau destaca part de parament en opus spicatum, element arcaïtzant que permet datar les parts primitives de l’edifici entre els ss. X i XI..
Un cop fetes les fotografies i haver gaudit de la troballa hem seguit per la mateixa pista asfaltada fins a Sant Sadurni de l’Heura on en el restaurant “Cal Carreter” hem dinat molt correctament.