Castell de Besora i església de Santa Maria de Besora

La sortida d’aquest dimarts ha estat un excursió una mica més lluny del normal. Ens hem arribat fins a la comarca d’Osona, on hem pujat a veure les ruïnes del castell de Besora i el que queda de l’església de Santa Maria.
La ruta per anar-hi l’hem fet per l’autovia d’Olot, Vall de Bianya, Ripoll i direcció a Vic prenent a la Farga de Bebié la direcció Sant Quirze de Besora i des de Sant Quirze a Santa Maria.
Hem aparcat el cotxe a l’ entrada del poble i hem tingut una sorpresa molt divertida, ja que hem coincidit que les vaques que pasturen a Ciuret feien el camí cap a Sant Quirze, tot un espectacle ja que baixant ocupen banda i banda de la carretera fent el soroll característic amb les seves esquelles. El que fa que quedi tancada la circulació des de Santa Maria de Besora a quasi Sant Quirze.
Per pujar al castell no hem tingut cap dificultat a trobar l’indret, a la sortida mateix del poble hi ha un rètol que posa “Ruta del tres castells”, Besora, Montesquiu i Milany, hem agafat els bastons i motxilles i amunt, hi ha al voltant d’un km. és tracta d’un sender que puja amb força fins els mil metres i una propina. Com que el camí es troba a l’obaga cal anar en molt de compta ja que esta humit i les arrels dels arbres rellisquen d’allò més.
Val la pena pujar, el castell està que no es reconeix, a diferència de l’església en la que queden algunes parets, malgrat no hi ha teulada ni portes ni quasi res.
La vista és sensacional ja que es disposa dels 360º amb la gran sort que els amics del Basauri han col·locat uns pannells amb les indicacions dels principals cims amb un perfil dels Pirineus que és de fàcil comprensió. Sembla que s’estan fent recerques arqueològiques ja que hi ha molts punts senyalats amb cordes ii es veu que s’han fet excavacions.
Hem fet una bona descoberta doncs apart de gaudir d’un matí de sol, el lloc s’ho mereix, és dels espais que en gaudeixes, et pots passar estona intentant desxifrar cada cosa, es veu la Mare de Déu dels Munts, que està a 1059 metres, el castell de Llaers, el de Milany... Molt contents de pujar i de disfrutar del cim que per altra banda malgrat està en part sobre una cinglera no tens cap sensació de perill.
Amb precaució hem anat desfent el camí fins arribar altra vegada al punt de sortida.
Hem decidit fer un tros de ruta de tornada amb el cotxe i hem reculat fins a Ripoll on hem pres la carretera de Vallfogona de Ripollès per dinar al restaurant el “Forn” que coneixiem d’altres sortides. Tot molt bé.
Santa Maria de Besora
Consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església es va reconstruir el segle XI sota la protecció del castell. Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del s. XII. Va ser la parròquia del poble, a dalt el castell, fins el 1752, quan es va construir l’actual església.
A diferència del castell que tot son ruïnes les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l’església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure encara que era una construcció d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular. La nau i l’absis, precedit per un tram presbiteral, eren coberts per volta de canó.
Al costat meridional hi havia el portal d’entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre que ara només es conserva fins el primer pis d’alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella.
L’absis i el mur tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L’absis té una finestra de doble esqueixada; n’hi ha una altra al mur del presbiteri i al campanar . Un gran arc aparedat
s’observa a la façana meridional. L’actual portal d’entrada és situat a la façana oest, coronada per un ull de bou.