Castell de Torcafelló i Sant Llorenç de Maçanet

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca de La Selva. Hem anat a conèixer l’ església romànica de Maçanet de la Selva i pujar al cim d’un turó de forma volcànica anomenat Sant Jordi per descobrir la capella de Torcafelló.
Hem arribat a Maçanet i hem fet un volta pel poble, hem vist que estant ampliant la biblioteca en un edifici catalogat i hem anat a veure l’església que ens ha sorprès per la seva magnitud, per l’alçada, per la seva torre fortificada i pels seus dos absis sobrealçats i fortificats.
Sant Llorenç de Maçanet
L’església probablement edificada entre els anys 1040 i 1075, fou parròquia a partir de 1079, lligada al capítol de Girona. Va ser reformada al s. XVII: s’hi va afegir la sagristia i altres elements que alteraren la primitiva estructura romànica.
L’edifici:
L’estructura primitiva, formada per una nau principal i una de lateral capçades per absis, encara es pot distingir clarament, malgrat que la construcció va ser sobrealçada i fortificada, com s’aprecia a la part exterior de l’absis. El sector de la nau principal més proper a l’absis el cobreix una volta de canó una mica apuntada mentre que la resta té volta apuntada. L’absis principal cobert amb volta de quart d’esfera, té una finestra d’una esqueixada en forma d’espitllera i presenta arcuacions llombardes dividides en sèries de tres entre unes lesenes que reposen sobre un banc de pedra; l’absis lateral només té una lesena. A la façana sud hi ha un atri amb la primitiva porta romànica, formada per dos pilars amb impostes motllurades. A l’interior de la nau principal destaquen tres arcs torals i impostes, algunes de decorades molt rudimentàriament amb línies inscrites que formen triangles. Al centre de la nau, al mur nord, hi ha un arc de mig punt que forma una capella lateral i aguanta un dels costats del campanar, al qual podem accedir des d’ una porteta a l’est de l’arcada. El campanar romànic fins al nivell de les campanes, és de torre de planta quadrada.
Un cop fetes les fotografies hem retornat al cotxe i des de l’aparcament hem fet una fotografia de la Torre de Marata, que és una casa palau d’interès històric de Maçanet de la Selva. La fortalesa és de planta quadrada i està envoltada per una muralla. La torre de defensa és rodona i consta de quatre plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars.
Fet això hem sortit de Maçanet per apropar-nos als peus del turó Sant Jordi per pujar a la capella de Torcafellò. Es tracta d’una rampa d’uns 900 metres que puja fins dalt del turó on hi ha el castell de Torcafelló
El castell de Torcafelló
Construït pels volts de l'any 1080, i documentat des del 1106, va funcionar entre els s. XI i XIII. El clos de muralles, tanca una superfície d'uns 18 m. d'ample per 25,5 m. de llarg. El mur, lleugerament atalussat, té un gruix d'1 m. Un fossat recorre tot l'exterior, amb una amplada de 2,5 m. a partir del qual hi ha un segon mur que envolta tota l'antiga muralla. Actualment es pot veure la capella, dedicada a Sant Jordi i restes del mur i del fossar. Des del seu origen, el castell pertanyé al vescomte de Girona, qui des de l'any 1144 comença a dir-se vescomte de Cabrera. L'any 1185, el vescomte Ponç III hagué de recórrer al comte rei Alfons I per ser investit senyor del castell de Torcafelló, i el 1194 signà 3 documents que garantien la seva fidelitat al rei. Des del 1231 una família de castlans o batlles va prendre el cognom de Torcafelló i residiren al castell fins al 1385. El 1313, Bernat de Torcafelló era l'home de confiança del bisbe Guillem, el 1362, Pere de Torcafelló era receptor de delmes, el 1367, Arnau de Torcafelló tenia el senyoriu de Maçanet i Sils.
El topònim de Torcafelló persistí en diferents documents fins al segle XVI en què es perd tota notícia documental del castell de Torcafelló, però, en canvi, al cim del turó de Sant Jordi on hi hagué el castell, apareix un capella dedicada al sant. El 1784, era un santuari de repòs amb habitacions per als peregrins, el 1828 encara era lloc de culte, el 1842 s'inicià la desamortització i el 1849 (al final de la Segona Guerra Carlina) es transformà en torre de telegrafia òptica i un destacament militar , manat pel comandant Manuel García, ocupà l'indret durant 10 anys (un actual veí de Maçanet és descendent d'Eusebio Hidalgo, un soldat gallec que ocupà la torre al s. XIX).
Hem refet el camí i hem decidit tornar cap a Banyoles i dinar a prop de casa, Finalment ens hem decidit pel restaurant “PetroEstany” a l’autovia de Girona a Banyoles, un restaurant nou que ens agradat: disseny, servei, menjar i preu d’acord amb el que ens han donat.