Ermita de Sant Maurici i castell de Caldes de Malavella

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la vila de Caldes de Malavella. A part de visitar l’església romànica de Caldes, volíem pujar a conèixer l’ermita de Sant Maurici i les restes del castell de Malavella.
A l’arribar a Caldes hem anat a l’oficina de turisme on ens han donat tota classe d’explicacions per anar a Sant Maurici tot i fer-nos notar que el dimarts és mercat a Caldes i que també tenen edificis modernistes i que a part d’anar a Sant Maurici es pot anar, evidentment un altre dia, al Camp dels Ninots o al Poblat medieval de Caulers.
Hem decidit anar a conèixer l’església i donar un tomb pel mercat, l’església era oberta i ens ha plagut molt poder-hi entrar, hem donat una volta pel perímetre, hem fotografiat l’absis i hem pres la decisió d’anar muntanya amunt. Són prop de tres km. fins a Sant Maurici, arribats a dalt ens hem trobat amb una gran masia de tipus fortificat d’on ha sortit un jove, l’Aleix que ens ha explicat què hi fan en els locals de la Masia.. Es tracta d’un centre “Kultural” que anomenen Sala ADK, “Acció i Difusió Kultural”. on hi celebren tot tipus d’actes relacionats amb la música, la natura i en difondre la cultura.
Ens hem acomiadat de l’Aleix i hem anat a trepitjar el que en resta del castell i veure l’ermita de Sant Maurici que hem trobat tancada, a diferència d’altres dimarts hem pogut saludar a tres o quatre parelles que ens hem anat trobant en aquest indret. Es veu que son festes i hi ha més persones que fan vacances.
Sant Maurici i el castell de la Malavella
Documentat ja l’any 1057, el castell es construí en una zona elevada, de control del territori. El seu origen es deu a la repoblació d’aquestes terres seguint models feudals. Les seves restes, que són del segle XII, són de color negre, color que li ve de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d’una antiga xemeneia volcànica. Aquest castell és l’escenari en el qual, segons la llegenda, es creu que hi vivia una “mala-vella” que acabà donant nom al municipi.
L’ermita es troba just al costat de les restes del castell i probablement va ser erigida per continuar el culte religiós que ja l’antiga ermita del castell feia a la zona. Consagrada a Sant Maurici, general de les legions romanes degollat per la seva defensa de la fé cristiana, va ser privatitzada amb la desamortització de Mendizábal.
L’ermita es va construir aprofitant velles estructures del castell. S’hi celebra cada 22 de setembre, diada del Sant, un aplec de gran tradició en el qual es ballen sardanes i l’ara recuperat Ball de l’hereu Riera.
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Era una antiga possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, documentada des de l’any 1053. Cinc anys més tard la comtessa Ermessenda la va restituir al bisbat de Girona. Reformada al segle XVII, fa uns quants anys s’hi van realitzar excavacions arqueològiques i s’hi van trobar les restes del que sembla un temple romà.
L’edifici:
És una interessant construcció, de mitjan s. XI o l’inici del XII, que segueix la tradició del romànic llombard. Conserva la disposició basilical romànica i els tres absis, però té un campanar de planta quadrada i capelles laterals que es van afegir posteriorment.
La decoració de l’absis consisteix en motius llombards. Destaca l’absis central, on veiem un fris d’arcuacions llombardes, treballades en un únic bloc de pedra volcànica negrosa amb pedra de color terra. Aquest mateix joc d’alternança de color es pot observar a les mènsules situades cada tres arcuacions. Destaquen, també, les finestres de doble esqueixada obertes dues a l’absis central i una a cada absidiola.
La façana principal, feta en el mateix moment en què van construir les capelles laterals, és d’estil renaixentista.
En acabar la descoberta hem retornat a Caldes on hem recuperat al cotxe i hem anat a Bordils per anar als vivers Casa Paraire a comprar unes plantes per aquest hivern. Hem aprofitat per dinar a Bordils en un restaurant que està al polígon industrial de la vila i que ens han servit ràpid, bé i el menjar molt correcte.