Santa Maria de Fanals d'Amunt

La sortida d’aquest dimarts ha estat a Santa Maria de Fanals d’Amunt que queda molt a prop de la vila de Calonge. Des d’aquesta població cal seguir la direcció de Romanyà de La Selva on a tres km es troba l’indret on començà el camí per arribar-hi.
Han estat a prop d’un km. de pujada continuada pel mig de sureres i alzines fins arribar a una esplanada on es troba l’ermita, també s’hi troba una casa mig enrunada però que està habitada.
Des del pla de l’ermita es gaudeix d’una panoràmica de la vila de Calonge i per l’altre costa la vessant verda de les Gavarres.
Santa Maria de Fanals

Erigida en un indret on s’han fet troballes d’època romana, l’església s’esmenta per primer cop el 968 en un precepte del rei Lotari a favor de Sunyer, abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta possessió va ser confirmada el 1163 per una butlla papal d’Alexandre III, Va perdre la parroquialitat a favor de la nova església de Santa Maria de Fanals, que consta com existent almenys des de el s. XVI, i de la qual va passar a ser sufragània. A mitjan s. XVIII va quedar sense culte. A la parròquia actual es conserva una làpida gòtica procedent de l’església vella.
Hem refet el camí, hem recuperat el cotxe i hem seguit direcció a Romanyà, per anar a fer unes fotografies del dolmen de la “Cova d’en Daina” i arribar-nos a veure el menhir de la Murtra.
Dolmen de la Cova d’en Daina
El dolmen amida 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 m d'alçada. La cambra funerària, de forma rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que conformen la porta d'entrada. Les peces de més grandària recuperades de l'aixovar foren trobades en l'excavació de Pere Cama i Casas el segle XIX. Altres de més petites pertanyen a l'excavació d'Esteva Cruañas. Del conjunt cal destacar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de sílex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans de collarets d'esteatita i decalaïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris verdós i dues altres de sorrenca molt fina, una perforada. Una peça discoidal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, enforma cilíndrica, enrotllada.
Menhir de la Murtra o Pedra Gentil,

És un menhir de granit en forma d'estela, al costat del qual se'n va trobar ajagut un de més petit fal•liforme. Segons sembla es tractava d'un cromlec amb el menhir central i altres al seu voltant. Tot i no haver estat mai excavat científicament, s'ha pogut datar com del 3500-3000 a. C., segons la seva arquitectura i la cronologia dels sepulcres megalítics del seu entorn.
Hem fet unes fotografies i amb el cotxe hem seguit tres-cents metres fins a trobar el cementiri on es troba enterrada l’escriptora Mercè Rodoreda, aquí hem baixat i hem retratat la seva tomba on hi ha una escultura amb el seu bust juntament amb un llibre.
Hem seguit fins a Romanyà de la Selva per si hi havia algun dels dos restaurants oberts però tots dos eren tancats. Hem visitat el poble tot llegint petits escrits de Mercè Rodoreda que es troben a diferents llocs del municipi i hem anat a veure la creu de terme noucentista que es troba a tocar del poble.
Sant Martí de Romanyà
El terme de Romanyà s’esmenta l’any 881 com a límit de la vall d’Aro. L’església malgrat ser preromànica, no surt documentada fins l’any 1019, quan era possessió de la canònica gironina. Dins aquesta parròquia hi tenia alous el monestir de Sant Feliu de Guíxols, confirmats per una butlla papal d’Alexandre III l’any 1163. Va ser reformada en època romànica, entre els ss. XII i XIII, i també en època barroca.
Finalment en hem decidit anar a dinar a Llagostera on ho hem fet a “Can Cassoletes”,
Les carxofes eren de llauna.