Castell de Begur i d'Esclanyà

La sortida d’aquests dimarts ha consistit en descobrir dos castells i conèixer una església, els castells de Begur i d’Esglanyà i l’església d’aquesta darrera població. A diferència del dimarts passat el dia s’aixecat clar i lluminós i no ha estat difícil decidir-nos per veure el mar.
Hem decidit anar a Begur passant per Torroella, abans d’ arribar a Pals, hem recordat que teníem pendent una visita a El molí de Pals, hem vist l’indicador i hem anat fins a l’oficina d’informació, on dues persones ens han atès i ens han informat de quan podem visitar-lo, com fer-ho, a quina època etc. Hem recollit la informació, hem comprat dos kg. d’arròs un de semillarg cristal·lí i un de perlat i hem continuat en direcció a Begur.
Un cop allà hem aparcat sota del castell ja que cal pujar-hi a peu. La pujada es curta i la vista a cada revolt va guanyant en bellesa, és excepcional la vista que és gaudeix de les illes Medes, un somni veure néixer el dia i veure’l adormir-se en alguna de les cases que estan en uns llocs privilegiats.
Castell de Begur
Aixecat al lloc d’un assentament ibèric i romà, el castell apareix documentat des de l’any 1019, quan n’era senyor Arnust de Begur. A mitjan s. XI era propietat de la comtessa Ermessenda, i l’any 1057 el va vendre als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i la seva muller Almodis, els quals el van infeudar a diferents personatges. Al s. XVI passava a ser de Guilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, la família de la qual el va posseir fins al s. XVII. Al s. XV, després de la guerra contra Joan II, va quedar molt malmès i es va haver de refer. Durant la guerra del Francès, el general anglès Doyle el va prendre als francesos i el va fer volar.

Els elements més remarcables que ens han arribat són una torre de cos cilíndric amb base atalussada, que manté uns 5 m. d’alçada, i les restes d’una petita sala rectangular amb l’inici d’una volta que conserva les empremtes de l’encanyissat. També destaca una cisterna de planta rectangular, que mostra l’arrencada d’una volta. La torre es pot datar en època baixmedieval, i les restes de la sala i la cisterna entre els ss. XI i XII.
Hem deixat el que queda del castell de Begur i hem anat fins al poble d’Esglanyà que està molt a prop.
En un tres i no res hem estat voltant per l’entorn del castell i fent fotografies de la seva torre i també de l’església. Tant el castell com l’església estan paret per paret amb edificacions de cases, fet que dificulta veure les seves dimensions i característiques.
Castell d’Esclanyà i Sant Esteve d’Esclanyà.
El castell o torre, si bé és del s. XII, no apareix esmentat fins el 1362, quan depenia, juntament amb el castell de Begur, dels Senyors de Cruïlles i Peratallada.
Encara que de l’església no se’n coneixen notícies anteriors a l’any 1280, els seus elements romànics daten del ss. XI i XII. Durant el s. XVIII va ser reformada.
El castell d’Esclanyà
És una notable i interessant estructura de planta rectangular d’uns 6 per 10 m. de costat i una alçada de 13 m. Al costat oest conserva un matacà amb una obertura adovellada de mig punt, i a la banda nord han quedat alguns dels merlets que devien coronar tota la construcció.
L’església
És un edifici de dues naus capçades per dos absis semicirculars. La nau nord té volta apuntada i la sud, amb la qual es comunica mitjançant arcs formers, una volta de canó. La nau del costat nord, del segle XI, conserva, tapiada, la porta romànica i un campanaret de cadireta; la del costat sud, de datació posterior, té una porta amb frontó del s. XVIII i una rosassa de dimensions petites, l’absis de la primera nau mostra una finestra de doble esqueixada i un basament fet de lloses que formava part d’un absis més antic, probablement del s. X; el de l’altra nau mig amagat, té, ben centrada, una finestra de doble vessant i arcs de mig punt.
Hem deixat la petita vila d’Esglanyà i ens hem decidit anar a dinar a “Can Pepó” a Fontclara.