Castell de Roca i Sant Esteve de Briolf

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Vall de Campmajor a la nostra comarca. Es tractava de fer una excursió que va estar publicada en el Descobrir Catalunya i que l’amic Josep Maria ens en va fer una fotocòpia.
Molt aviat hem arribat a Sant Miquel de Campmajor i hem deixat enrere l’església romànica de Sant Miquel que ja coneixem per dintre i sobre tot per fora, hem deixat enrere el pont romànic de Can Prat i a 50 metres del trencall que portaria al Collell hem deixat el cotxe i hem agafat els bastons. Molt aviat hem estat a la Font de la Teula on un plafó n’explica la situació, hem baixat fins a tocar el riu, el Ritort, però no hem pogut anar fins on hem intuït que hi havia la font, el camí està massa embrossat per arribar-hi
El camí discorre en bona part paral·lel als rius Ritort i Ser, que donen frescor i alegria i sobre tot posen música a la nostra excursió, a l’anada pels seus costats esquerres i a la tornada pel dret.
A l’esquerra de la pista hem vist el mas el Crous, que segons un altre plafó explicatiu l’amo del mas va ajudar a un tal Pascual i Sanchez Maza a fugir de la seva escapada del Collell.
Cap el tres quarts de camí hem vist el castell de Roca. Es tracta d’una casa forta del segle XIV-XV, és un edifici de construcció valenta de la qual encara podem observar la torre romànica situada a l’esquerra de la façana principal
Molt aviat arribem a una passera on conflueixen el Ser i el Ritort, un punt privilegiat entre dues valls i dos rius on hem escoltat el soroll d’un salt d’aigua, en aquest lloc hi va existir un molí fariner.
Hem vist el cartell de Briolf, però per deficiència de la fotocòpia no hem encertat a agafar el camí corresponent, la pista ens ha portat al mas Jofre de la Roca, on ens fet descobrir el nostre error. Retrobat el camí hem començat a pujar i molt aviat hem arribat a l’ermita de La Mare de Déu de Loreto i com a demostració hi ha un llorer que fa companyia a l’ermita. Aquesta estava oberta però en un estat de molta deixadesa. No aporta res d’especial. Seguint el camí hem trobar un indicador que menava a Sant Esteve de Briolf i a Can Pla, aquest darrer el nostre camí, però la fitxa deia que valia la pena pujar fins a l’Església, així ho hem fet, han estat 10 minuts de forta pujada per arribar a una petita explanada on hi ha l’ermita i una torre fortificada. Llegim a Catalunya romànica :
Sant Esteve de Briolf.

Església que consta d‘una nau amb volta de canó i absis semicircular, i que conserva a la porta un baldo reaprofitat amb una figura zoomòrfica de tradició romànica. La torre o Casa forta de Briolf és de planta quadrada , amb dues portes, la del sud molt transformada. Al segle XIII hi van afegir l’església de Sant Esteve, sembla que en èpoques més recents van quedar unides per la rectoria. Avui tot està que fa pena, un abandó total, una deixadesa que entristeix i que sense voler lamentes el poc esforç que s’està fent per preservar la nostra historia i el nostre Patrimoni.
Hem retornat al senyal que ens dirigia cap a mas de el Pla, hem anat perdent alçada per arribar fins a la lleva del riu on ens hem hagut de descalçar per traspassar-lo. Hem trobat molt aviat el mas el Pla on un persona forastera ens ha indicat que havíem de fer un petit sender per trobar la pista que hem trobat de seguida.
Amb quaranta cinc minuts de caminar hem arribat al cotxe, en total més de 10 km i una mica més de tres hores amb un dia que hem començat a caminar amb + tres graus però degut al sol i a l’exercici ens hem tret tota la roba d’abric.
Amb molta set i amb la gana feta ens hem apropat a l’Hostal de Sant Miquel de Campmajor que ja coneixem a resoldre els dos problemes.