Castell d'Arenys d'Empordà

La sortida d’aquest dimarts ha estat una sortida amb doble interès, per una banda volíem anar a conèixer el castell d’Arenys d’Empordà al poble de mateix nom i visitar el Fòrum Gastronòmic de Girona.
El matí ha donat prou temps per fer les dues coses, hem anat a trobar el poble de Bàscara, hem traspassat la N. II i molt aviat hem arribat al poble d’Arenys d’Empordà.
La primitiva estructura medieval del poble fou modificada durant els segles XVI, XVII i XVIII per edificis i estructures populars. A poca distància, vers el NE, hi ha el raval del Camí de Dalt, on hi havia hagut un pedró, amb les cases arrenglerades a un costat del camí. Són cases dels segles XVII i XVIII, amb terrasses sobre voltes de mig punt
L’església, el castell, la rectoria i alguns edificis en formen el nucli principal.
Un cop més hem vist un castell molt degradat, amb portes i finestres trencades o sense vidres i en estat decadent
L’església de Sant Sadurní d’Arenys d’Empordà havia estat integrada en les defenses del castell, la seva construcció d’una nau amb una capçalera semicircular té molts trets del romànic i alguns afegits gòtics. Hem llegit que la nau va ser allargada a la primeria del segle XIV i que la porta d’arc adovellat, es situada a migdia i datada el 1306.
El castell d'Arenys d'Empordà, és un edifici de planta rectangular, amb un petit pati central. Al segle passat es van destruir els merlets i les garites angulars per construir la teulada actual. El castell, actualment, és un edifici essencialment dels segles XVI-XVII bastit sobre el palau fortificat medieval. Tot el conjunt és de propietat privada.
A la primeria del segle XX, dins els terrenys del castell, entre el poble i el riu, es construí un gran casal, que és conegut també per Castell d'Arenys.L'activitat econòmica principal és l’agrícola i es compagina l'agricultura i la ramaderia, especialment bestiar boví. Al costat del Castell hi ha un mirador amb una vista esplèndida del "Terraprim d'Empordà" d'en Josep Pla, acompanyada de la serpentejant trajectòria del Riu Fluvià.
Acabat el que donava de si la visita a l’església i el castell hem anat a donar una volta pel poble. Hem quedat parats i bocabadats de les cases que si han construït, quines cases
Seria difícil escollir-ne una, veient aquestes cases de ben segur que els propietaris no es dediquen ni a la ramaderia ni a l’agricultura.
Hem abandonat el poble i ens hem arribat a Girona per visitar la Fira gastronòmica que s’està fent aquests dies.
El periodista Manel Bonifacia ha escrit en el seu blog entre altres temes aquet text.
Ferran Adrià ha acabat la sessió recordant la primera vegada que va intervenir en el Fòrum, en la primera edició a Vic, un llunyà 1999, ara fa 12 anys. I ha recordat que en aquella ocasió va fer una cosa que ara ens sembla el més normal del món però que aleshores feien molt pocs cuiners, o cap: compartir-ho tot, en paraules seves. Explicar què feien al Bulli i fer-ho sense guardar-se cap as a la mànega, detallant tècniques i ingredients.Com el mateix Adrià ha recordat, històricament els cuiners no deixaven entrar ningú a les seves cuines, i si ho feien, amagaven les receptes. "Quan el Bulli ho va compartir tot fa 12 anys, tots van tenir l'obligació de compartir".Aquesta és, segons el meu parer, una de les principals revolucions que hi ha hagut a la cuina en aquests darrers anys, sinó la primera: la fi de les fórmules secretes, posar-ho tot a l'aparador i, per tant, permetre que l'evolució cada vegada més ràpida d'alguns cuiners d'avantguarda s'escampés com la pólvora fins als més petits restaurants, de manera que coses que fa tan pocs anys eren revolucionàries, com un sifó o un simple cercle metàl·lic per donar forma als aliments a l'hora d'emplatar-los, ara estiguin a moltíssimes llars. Intenteu recordar quan vàreu sentir a parlar per primer cop del 'biberó', aquest utilíssim pot de plàstic amb una boca allargada que permet 'dibuixar' sobre el plat amb els colors de salses i reduccions. Ara és tan habitual a molts llocs, que alguns el fem servir fins i tot per tenir-hi l'oli d'oliva per cuinar o per sucar el pa i gairebé ja no recordem què és un setrill.Aquesta obertura de portes i finestres de les cuines perquè els cuiners poguessin copiar o millorar les tècniques i procediments els uns dels altres, provocant una evolució cada vegada més accelerada de la cuina per la suma de factors, s'ha vist reforçada amb la generalització de les tecnologies de la informació i la comunicació que han permès que les receptes saltessin dels llibres i els congressos per a especialistes als mitjans de comunicació tradicionals i després a Internet i a les xarxes socials i avui, si jo volgués i en sabés, no tindria cap problema per reproduir alguns dels plats que ens van ensenyar ahir els germans Roca i que a ells els han costat segurament temps i temps d'estudi i de proves.Si aquest mèrit que s'atribueix Adrià d'acabar amb el secretisme dels cuiners, que tant ha contribuït a fer que tots perdéssim la por a provar, a experimentar, si aquest mèrit és realment seu com va dir, em trec al barret i li ho agraeixo profundament, com a afeccionat curiós que gaudeix amb les demostracions dels cuiners, les seves classes magistrals, els seus 'show-cooking'. I el seu compromís amb la nova fundació és seguir posant tot el que faci a l'abast de tothom.
El que hem menjat aquí i allà ens ha servit per poder esperar el sopar, ha estat una experiència molt gratificant.