Sant Sebastià de Monars o també Sant Feliu de Monars

La sortida d’aquest dimarts ha estat un retorn a l’Alta Garrotxa. Ara feia mesos que no trepitjàvem aquesta part de territori i que en els nostres dimarts havien estat molt sovintejades.
Avui hem anat a conèixer Sant Sebastià de Monars, conegut també per Sant Feliu de Monars, pertany al terme municipal de Montagut, i es troba sota mateix del Puig de Comanegra.
Hem anat amb el cotxe per Oix, direcció Beget i hem seguit cap a Rocabruna. En el km 4, 5 és troba un gran dipòsit d’aigua on s’agafa la pista que amb uns 8 km. et porta fins a la falda del Comanegra Coneixem l’indret per les sortides fetes al Puig de les Bruixes i al Puig del Comanegra.
Hem deixat el cotxe en el Collet de l’Orri on hem començat a baixar, hem passat pel costat mateix de la Bassa de Monars i de l’abeurador i hem anat seguint un corriol que ens ha portat fins a una tanca on ja en aquest moment s’obre pas a un sender estret costerut i de mala petja, el camí va baixant fins trobar un gran corral abandonat i segueix baixant, de tant en tant trobem senyals carbassa i verd que ens fan considerar que anem pel bon camí. El sender es tant evident que no trobes tampoc cap moment de indecisió.
Finalment veiem l’ermita a baix del torrent el que vol dir que hem de seguir baixant, passem per davant d’una casa on hi ha dos burros que no son el “Burro català” i que desprès hem sabut que els utilitzen per anar a trobar els cotxes que tenen a uns tres km. del lloc.
Hem arribat a l’ermita i la persona que ens ha rebut ens ha dit que es deia Alfred, que era francès i que vivia des de fa tretze anys en el que havia estat la rectoria. Ens ha explicat que viu allà sol que viu amb la companyia de les cabres, les gallines, un gos de tura i un gat, que fa formatge i el porta a vendre a Camprodon, ha comentat que fa el manteniment de l’ermita en el sentit de que no és deteriori més i no es malmeti el que en queda.
Hem visitat l’església i hem vist que estava tot molt net i endreçat, hem anat a la sagristia on hi ha fet un sostre amb troncs de boix i per sobre un plàstic molt gruixut que no permet l’entrada d’aigua. Hem quedat sorpresos per l’enginy.
L’església de Sant Sebastià:
Al sector més septentrional del terme, als vessants de Comanegra, hi ha la caseria de Monars (13 h el 2005) amb l'església romànica i antiga parròquia de Sant Feliu (o Sant Sebastià) de Monars, citada des del 1064, que fou sufragània després de Sant Miquel de Pera. És un exemplar interessant amb un absis trapezial i un campanar d'espadanya rústec, molt abandonat.
Sortint ens ha dit que havia d’estar alerta doncs estava bullint la llet i calia vigilar-la, li hem preguntat si podiem entrar i ens ha mostrat l’entrada, ell parla força bé el castellà i algunes paraules en català. Un cop a dins hem quedat sorpresos de lo ben endreçat i polit que té tots els atuells i mobiliari. Ens ha ensenyat amb quines eines premsa el formatge, com el guarda i ens en ha tallat un tros perquè el provéssim. Davant d’aquesta gentilesa, li hem comprat un formatge
També hem vist que decora bastons de muntanya aprofitant el boix que hi ha a l’ entorn, els hi fa unes sanefes i uns dibuixos, diu que a l’hivern s’ha d’entretenir en alguna cosa, també els ven al mercat.
Ens hem acomiadat i hem començat a pujar, sabíem que no seria fàcil ja que seria tot pujada fins a recuperar el cotxe, uns tres-cents cinquanta metres de desnivell, ens hem dit cada 10 minuts pararem a descansar una mica i retrobar les pulsacions. Així ho hem fet tot arribant a dalt fora de l’hora per anar a dinar a Beget o a Camprodon. Hem arribat molt cansats però contents de haver-ho pogut fer. Quan una excursió et demana un esforç físic i pots acabar-lo fent tens una gran satisfacció, aquest ha estat el cas d’avui. Hem tornat directament a Banyoles tornant també per Beget, Oix i Banyoles.