Església de Palau-Saverdera i del poble de Pau

La sortida d’aquest dimarts ha estat a l’Alt Empordà. Hem anat a conèixer les esglésies romàniques de Palau-saverdera i de Pau. Ens hem decidit per fer visita cultural doncs la meteorologia no era la més adient per fer una sortida a muntanya, la previsió era de pluges i d’entrada de la tramuntana a partir del migdia. Hem escollit aquestes dues esglésies perquè les dues tenen molta identitat i estan considerades unes bones mostres de l’art romànic.
A diferència de la setmana passada avui no les hem pogut visitar per dins i evidentment és una llàstima. Fer-ho comporta preparar-ho hem més temps i fixar el dia que es vol fer la visita.
Palau –saverdera, municipi de l’Alt Empordà, estès als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (El cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera, a 670 metres alt.) El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. El sector muntanyós esta cobert en part d’alzines sureres. Hi predomina el conreu de secà, destinat a cereals, vinya i sobretot oliveres i ramaderia (Bestiar boví i porcí) i l’avicultura.
El poble és el sector de contacte entre la plana i la serra de Rodes, dominat per l’antic castell de Palau-saverdera, del qual resten dues torres de planta circular.
Si bé el lloc de Palau-saverdera s’esmenta en diversos documents de finals del s. X com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, el poble com a tal no apareix fins el 1036 i el 1060.
Sant Joan de Palau-saverdera
Es documenta per primera vegada l’any 1070 amb relació a una donació situada en un indret de la parròquia al monestir de Santa Maria de Roses. En diversos documents del s. XIII s’esmenta com a parròquia i així apareix també als nomenclàtors parroquials del s. XIV i posteriors. A l’últim terç del s. XX ha estat objecte d’una important restauració.
L’edifici
És una construcció de planta basilical bastida, amb molta probabilitat, dins les primeres dècades del s. XI. Les seves tres naus paral·leles són capçades a llevant per un absis i dues absidioles. L’absis té la planta semicircular, mentre que l’absidiola nord queda interiorment ultrapassada i la sud no acaba de tancar-se en semicercle pels extrems. Originàriament, l’església no tenia transsepte. Les capelles rectangulars que es van afegir són, amb tota evidència, d’una època molt posterior.
Acabada la descoberta hem anat a una parada de fruita que hem vist per dins el poble i ens hem firat amb uns albercocs que ens han recordat els que menjavem quan erem joves. Tot seguit hem anat a recuperar el cotxe i hem anat fins a Pau que queda a molts pocs km de Palau.
Pau
Pau s’esmenta ja l’any 982 en un precepte del rei Lotari a favor del monestir de Sant Pere de Rodes. El llinatge Pau apareix documentat també al ss. XI i XII. Pau esdevingué cap d’una baronia al s. XVI passà a una branca dels Rocabertí.
San Martí de Pau
El primer document que esmenta l’església és de l’any 1229, en una donació feta per Anglesa de Pernadell d’un clos situat dins la parròquia de Sant Martí. En els segles posteriors apareixen diversos documents amb relació al delme de Sant Pau, S’esmenta als nomenclàtors parroquials del s. XIV i posteriors. Al costat hi ha l’edifici de l’antic castell, renovat als ss. XVII i XVIII, que té l’aspecte d’un gran mas. D’aquests mateixos segles sembla que són també les edificacions que es van afegir a l’església romànica. L’interior és mig cobert per un arrebossat i pintures modernes. El primitiu campanar de cadireta ha sofert diverses reformes que li han donat un aspecte rectangular.
Acabada la visita del perímetre de l’església, església que esta encaixada entre les cases i les restes del mas que havia estat el castell on no hem pogut fer cap fotografia del absis per no tenir ni espai, hem fet unes fotografies de la façana i molt aviat s’ha despertat la tramuntana tal com havien previst. Hem decidit deixar la vila de Pau i tornar cap a casa.