Castell de Dosquers i ermita de Sant Martí de Dosquers

La sortida d’aquests dimarts ha estat a un petit veïnat molt proper a Banyoles però que ja forma part de la Garrotxa. Hem anat a conèixer l’ermita de Sant Martí de Dosquers i el seu castell, enrunat i en mig de la natura.
Per arribar a Sant Martí hi hem anat per Besalú, hem seguit cap a Figueres i davant de Maia de Montcal hi ha una pista que ens porta fins el veïnat de Dosquers.
Hem fet unes fotos de l’església i hem anat a trobar les runes del castell, que un cop hem estat a sota hem vist que esta malmès però queden unes parets ben altes que es mantenen en peu. Al castell s’hi arriba per un corriol que surt des d’una mica abans d’arribar a l’església, cal baixar fins a la riera de Maià i passar a l’altre costat mitjançant una passera. La riera de Maià és un afluent del Fluvià.
L'església parroquial de Sant Martí de Dosquers s'alça a 162 m d'altitud al centre de l'antic terme.
S’esmenta tardanament, en concret l’any 1278, en el testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou, senyor del castell de Dosquers. L’edifici ha estat reformat afegint-hi quatre capelles i una sagristia.
Té nau única amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. L’absis, cobert amb volta de mig cercle i situat en un nivell superior, té una finestra de doble esqueixada i un fris sostingut per mènsules que en assenyala el sobre alçament que va patir l’edifici. La porta consta de quatre arcs en gradació, llinda i timpà, i la corona una finestra que també té el mateix tipus d’arcs. Una motllura, situada sota el campanar, fet a partir de l’antic de cadireta, indica el nivell que tenia la coberta original abans que l’edifici fos sobrealçat.
Extret de Catalunya Romànica
Castell de Dosquers
Pel que fa al castell, Sabina Cortés ha explicat que a l'Edat Mitjana marcava el domini del Bisbat respecte a les terres del comptat de Besalú i del monestir de Banyoles, ha explicat que la fortalesa era manada per un batlle, nomenat pel bisbe de Girona. El batlle a més de recollir les taxes podia impartir justícia en nom del bisbe als pobles i masies de Dosquers, Pedrinyà i Crespià. El castell, segons Sabina, també servia per controlar els camins que a través del Fluvià anaven a Besalú. Ha definit la fortalesa com la clau del control feudal del territori de la fèrtil plana de Crespià, Pedrinyà i Dosquers i de la separació i protecció de les terres del Bisbat de Girona de les del monestir benedictí de Banyoles i de les del comtes de Besalú. De fet, en diferents documents medievals, el bisbe de Girona reclama al batlle que avisi els veïns del terme perquè es refugiïn dins els murs del castell com a prevenció del pas de les companyies (tropes mercenàries medievals contractades per reis i nobles).
De la fortificació, amagada entre la vegetació, al sector de llevant se'n conserva una paret de 8 metres amb un gruix de 110 cm. Al sector oriental s'ha conservat un bon pany de paret d'una alçada de 4,5 metres. Al sector de ponent hi ha més parets. A la banda de ponent, on no hi ha desnivell, hi fou excavat un vall d'uns 8 metres d'amplada. Se suposa que la fortalesa es va anar construint a partir d'una antiga construcció sobre la roca principal.
D'aquesta manera els arqueòlegs opinen que el recinte es va construir al segle XIII, però que la torre principal és molt més antiga. Per la seva part, Salvador Moreno ha explicat que l'interès de l'Ajuntament per la fortalesa és per incorporar-la al ric patrimoni arquitectònic de Maià de Montcal i fer-ne un punt d'atracció turístic.
Publicat al dia de Girona el maig del 2008Un cop feta la descoberta hem optat per anar a dinar a Banyoles hi ha que aquesta vegada ens quedava molt aprop.