Ermita de Sant Just i Pastor a la Cellera de Ter

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la població de la Cellera de Ter, per conèixer la població i caminar fins l’ermita de Sant Just i Pastor. Havíem llegit que com altres pobles de la Selva té el seu nucli antic amb diferents cases del segle XVI i XVII.
Hem anat a trobar la Cellera de Ter per Sant Gregori i Bescanó. Arribats al poble hem fet una passejada per arribar-nos a l’ajuntament a buscar un plano de la vila i conèixer per on marxar per anar a l’ermita. Un policia local ens ha donat tota classe d’explicacions, del número d’habitants, 2250 persones, i de com encetar el camí per anar a Sant Just i Pastor.
El camí comença i segueix el carril Bici fins un trencall on ja està indicada la direcció a seguir per arribar-hi. Molt aviat l’hem trobat i hem pogut gaudir d’ombra que ens han regalat els roures del voltant, tot plegat uns tres quarts d’hora per arribar-hi. Volíem anar a conèixer les coves del Pasteral però la calor i el fort sol han guanyat la partida i ho hem deixat per un altre dia.
La Cellera de Ter
Es troba situada a l’extrem nord-est de la Serralada Prelitoral Catalana, formant part de les darreres alineacions muntanyoses del massís de les Guilleries, dins la comarca de la Selva.
Podem parlar de dos sectors ben diferenciats: d’una banda els vessants orientals de les muntanyes de Sant Gregori, el Puigdefrou i el Colldegria, amb el bosc i la natura com a protagonistes, i d’una altra el sector més planer de la vall del Ter, aprofitat com a terres de conreu i amb amples zones de regadiu. En aquesta part, proper a la riba del riu Ter trobem el nucli urbà de la vila, si bé el poble disposa de nombroses masies escampades arreu, així com dels agregats de Pladevall i del Pasteral.
El particular enclavament geogràfic de la Cellera, envoltada d’aigua per tres dels seus quatre vessants, li ha conferit des de temps immemorials una particular relació amb aquest apreciat líquid. El “Pas Teralis”, avui Pasteral, era l’únic punt segur en molts quilòmetres per creuar el rei Ter. Això li suposava una gran importància en tots i cadascun dels conflictes bèl·lics produïts al llarg de la història, des de la Guerra del Francès a la Guerra Civil.
Però en èpoques més properes, la construcció de la presa del Pasteral primer i de Susqueda desprès variaren, i en molt, la relació entre el poble i el riu. És en el municipi de la Cellera on trobem la captació de les aigües de Barcelona, així com les de Girona i la Costa Brava.
Ermita de Sant Just i Pastor
Situada al Pladamunt, al nord-est del terme, en un petit turonet al costat esquerre de la carretera que ens portaria al carrer de les Brugueres. És una església romànica, probablement del segle XII, amb una construcció rural molt senzilla. Reforçada a l’exterior per contraforts posteriors que apuntalen l’edifici. Té una sola nau rectangular amb un absis força irregular. Coberta amb una volta apuntada i reforçada amb un arc toral. Uns bancs de pedra resegueixen els murs laterals. L’entrada actual és per la façana de ponent i el seu paviment queda dos graons per sota de l’exterior. L’entrada inicial era al costat sud, ben visible a l’interior i ben amagat per un contrafort a l’exterior. Sembla que els terratrèmols del segle XV són els culpables dels seu deteriorament i que van ser necessaris reforços per mantenir l’estructura inicial. Al segle XIX s’hi va afegir una sagristia. A la façana, un petit campanar de cadireta i un mur lateral amb un banc que son les restes d’un petit porxo ja desaparegut. Entre migjorn i ponent un mur delimita el que fou el cementiri i l’atri del temple. Tot i que la documentació més antiga que s’ha trobat fins avui és del 1364, el tipus de construcció deixa palès que és molt més antiga. En primer lloc, la dedicació als seus patrons Sant Just i Pastor, màrtirs del segle IV, i el seu culte molt popular duran l’època visigòtica fan suposar un altre edifici molt anterior. El poble la tenia en gran estima i els seus sants eren advocats en temps de greus sequeres i s’hi anava en processó per a demanar el do de la pluja. Durant l’any, en temps pasqual s’hi anava en representació dels diferents sectors del poble. El dia de l’aplec s’hi ballaven sardanes en una plaça al mig del bosc prop de can Lloret. Actualment el seu aplec es celebra el Dilluns de Pasqua al matí i acaba amb una truitada popular. De tornada de l’ermita ens hem aturat a prendre un refresc i hem decidit que amb un dia com aquell, el millor, era anar a dinar a Casa.