Castell d'en Bas i Sant Miquel de Castelló

La sortida d’avui dimarts ha estat a la Vall d’en Bas, en primer lloc hem anat a Sant Privat d’en Bas per fer unes fotografies de l’església romànica tot aprofitant que l’objectiu d’aquest dimarts era anar a Sant Miquel de Castelló o d’en Bas.
Per arribar-hi hem anat fins a Olot, hem seguit cap a Riudaura i ens hem desviat a La Pinya per entrar a la Vall sense haver de passar per les Presses. L’entrada per la Pinya és molt bonica entrant pel començament de la Vall i això et dona una perspectiva molt diferent.
No sabem perquè però estant eixamplant d’una manera poc normal la carretera d’accés a Sant Privat. Si és un cul de sac.. que pretenen.?.
Ens hem trobat que estaven arreglant l’església perquè el diumenge vinent és la Festa Major, això ens ha permès fotografiar l’interior i sobre tot a la Verge de les Olletes que ens han volgut fer notar que era molt venerada per la gent del poble.
Un cop acabada la feina hem seguit cap a Falgars, havent de fer la volta pel coll de Ùria, coll de Condreu i a l’arribar al restaurant la Devesa, a la dreta, hi ha una pista que et porta a la Coromina i a Sant Pere de Falgars. Segueix el litigi per arribar-hi des dels Hostalets d’en Bas en que estalviaries un munt de temps.
Arribats a Falgars hem deixat el cotxe, hem fet unes fotografies de Sant Pere i hem agafat els bastons en direcció al Castell d’en Bas i Sant Miquel d’en Bas o de Castelló.
A caminar! eren les dotze del migdia i els sol ja es feia notar, hem estat una hora i quart per arribar-hi però hem pogut gaudir d’una espectacular vista de tota la Vall i de la serralada de Puigsacalm, ja que hem fruir d’un dia clar i lluminós.
Sant Pere de Falgars
Surt esmentada durant els ss. XI i XII com a parròquia del bisbat de Vic. Al s. XIV el rei Pere III va donar tots els drets de la parròquia a Ramon d’Empúries. Al segle
següent patia els efectes dels terratrèmols; i per això al s. XVI la van refer. A la fi del mateix segle era propietat del marquès d’Aitona i vescomte de Bas. Durant el s. XVII es va ampliar pels costats afegint-hi capelles laterals.
Els elements romànics més ben conservats son l’absis, al final de la que podem suposar que era l’única nau de l’edifici romànic, i el campanar. Originàriament separat del cos de l’edifici, el campanar, de torre, té unes obertures quadrades que deuen substituir les antigues finestres, i conserva un fris d’arcuacions llombardes. A la part inferior de l’absis hi ha unes lesenes que probablement formaven part de la decoració llombarda d’arcuacions cegues que devien ornamentar-ne la part superior. Sembla que també tenia una finestra aparedada de doble esqueixada. Els motius llombards presents en aquest edifici fan que es pugui datar vers mitjan s. XI.
Castell d’en Bas i Sant Miquel de Castelló
El primer document que parla del castell, que sempre va formar part de la dotació dels vescomtes de Bas i, per tant, en va seguir les vicissituds és de l’any 1066, quan Udalart, dels futurs vescomtes de Bas, va jurar fidelitat als comtes de Barcelona.
Aquest vescomtes van tenir com a castlans del castell els Castelló. El 1323 n’era senyor Ramon d’Empúries i, en morir aquest va passar a la corona. El 1353 el vescomtat de Bas fou concedit pel rei Joan I a Bernat de Cabrera; així quedaven units el vescomtat de Bas i el vescomtat de Cabrera. Al final del segle XVI, el vescomtat passava a la família Montcada, i al s. XVIII, als Medinaceli.
Sant Miquel de Falgars va ser la capella del castell de Bas, esmentada també des de l’any 1066. Es va restaurar l’any 1947 i ha estat convertida en Santuari. L’església és una construcció amb nau única, coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. Al costat sud-oest hi ha la porta d’entrada, que comunica amb el recinte del castell. Per damunt de la coberta destaca el campanar de cadireta d’un ull.
(Text extret de Catalunya Romànica).
La Tornada l’hem fet a amb 50 minuts, hem apretat, s’estava fent tard i érem lluny de qualsevol lloc per menjar. A la Coromina es lloguen habitacions però no hi ha restaurant. Poc abans d’arribar a la carretera que ens havia de tornar cap a la Vall d’en Bas hem trobar l’Hostal “El Coll” que pertany a Rupit-Pruit, hem vist cotxes aparcats i una flaire de Xai a la brasa, ha estat decisiu, ho hem pagat una mica més car que altres dimarts però no hi hem pogut fer res.