Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Monday, January 30, 2012

Sant Miquel la Cot o Sant Miquel Sacot

La sortida d’aquesta setmana ha estat a la Fageda d’en Jordà, es tractava d’anar a fer unes fotografies de San Miquel la Cot o Sant Miquel Sacot. Hem sortit de Banyoles direcció Santa Pau i ens hem aturat a Sant Miquel de Campmajor per demanar a l’Ajuntament informació per poder descobrir aquells indrets que en el llibre d’en Àngel Vergés i Gifra “Quin món tant perdut!” Històries d’en Xico i d’en Tonet parla d’una colla d’indrets i llocs que ens agradaria trepitjar, com son la roca del capellans, can Sagnari, can Xifre, el cim del Golany etc. de moment hem recollit un CD amb una colla de mapes i hi començarem a treballar.
Arribats a l’Àrea de Can Serra hem aparcat el cotxe, teníem clar quin era el recorregut que calia fer, malgrat tenir-ho clar hem demanat la fitxa del recorregut. Aquest fet dona peu a parlar amb la persona del àrea d’informació i dona sentit a que hi hagi unes persones que informin.
Segons la fitxa del recorregut aquesta excursió està pensada en que es faci circular. Àrea de Can Serra –Sant Miquel la Cot – volcà de Santa Margarita – volcà del Croscat- Àrea de Can Serra. Nosaltres hem decidit anar a Sant Miquel la Cot fer les fotografies i tornar, segons la fitxa 3,5 km l’anada, amb un temps d’una hora mitja, per tant hem fet el doble entre l’anada i la tornada.
En la mateixa fitxa hem llegit sobre la Fageda d’en Jordà
La famosa Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). De fet, s’assenta damunt d’una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d’alçada i que reben el nom local de tossols. Sortint de la Fageda, el camí s’enfila cap el coll de can Batlle i Sant Miquel de la Cot. Església de planta romànica del segle XI, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.
Sant Miquel de la Cot
Coneguda també com a Sant Miquel Sacot apareix documentada per primera vegada l'any 1009, quan va ser donada al monestir de Sant Pere de Besalú.
Durant els segles XV i XVI la parròquia va passar penúries econòmiques, fins al punt que en 1569 va haver de ser restaurada degut al lamentable estat que presentava. Curiosament, a partir d'aquest moment la situació va començar a canviar i a finals del segle XVII ja disposava de tots els objectes de culte d'argent, quan dos segles abans eren de llautó.
L'església va ser ampliada i profundament reformada en estil greco-romà característic del segle XVIII.
Del temple romànic només es va conservar la façana oest, integrada en la nova façana. Encara es pot veure el traç de l'arc de mig punt de la porta d'entrada. Al seu damunt es conserva una finestra de doble esqueixada. Coronava el mur un campanar de cadireta de dos ulls, ara cegats.
L’excursió és molt agradable i malgrat fer un dia de calor com pertoca a l’agost el fet de caminar per dintre la Fageda no tens aquella sensació d’ofec que pots trobar en altres indrets i que hem notat al passar a prop de “la Fageda” el Centre on s’elaboren els coneguts Iogurts de la Fageda i molt més encara quan et toca pujar fins el coll de can Batlle que és una torrentera i on a més de la pujada el terreny està molt malmès per les pluges i no saps per on agafar-lo, son 20 minuts de pujada que estan molt malament i que ja hem vist que desprès ens tocaria baixar-los.
Finalment hem arribar al lloc de sortida, cansats, però amb el temps suficient per arribar-nos a Can Xel i resoldre la set i la gana cosa que hem fet. Hem estat ben rebuts, ben servits i ben menjats.
En acabar ja hem fet el retorn a Banyoles.

Labels:

0 Comments:

Post a Comment

<< Home