Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurni de Fustanya

La sortida d’aquest dimarts ha estat a una de les quatre joies del romànic català a la comarca del Ripollès (Sant Pere de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Queralbs) doncs bé hem anat a la darrera Sant Jaume de Queralbs i també a Sant Sadurní de Fustanyà.
Arribats a la vall de Ribes el que hem fet primer es anar a Fustanyà, un veïnat que queda una mica més aixecat i que fou habitat primer que Queralbs així com també van ser primers en tenir una església romànica que tenen datada en el segle X.
Ens ha agradat Sant Sadurní perquè es una església molt ben proporcionada una porta d’entrada amb una ferramenta molt original, també hem pogut veure un panteó on hi descansa el que devia ser el principal propietari d’aquell indret que es va construir el 1874
Sant Sadurní de Fustanyà
L’església s’esmenta en un document de l’any 978. Es tracta de la primera menció fiable del lloc, amb motiu de la consagració de la veïna església de Queralbs, que va quedar sota la jurisdicció de Sant Sadurní. Es fa referència a l’església de Fustiniano. Aquest terme fa pensar que el nom pot provenir d’una vil·la assentada al lloc en l’època de la romanització. Al s. XVI s’hi van fer reformes, com ara enguixar l’aparell i convertir la finestra del mur oest en un òcul. Probablement el campanar de paret també prové d’aquest segle. Ben entrat el s. XX, la diputació de Girona hi va afegir un porxo similar al que devia tenir segles enrere.
L’edifici
La planta de l’església és d’una nau coronada per un absis semicircular molt més estret que el cos central de l’edifici. Sobre el mur oest s’alça el campanar, segurament posterior al conjunt original. L’aparell de l’edifici és fet amb carreus ben tallats, ordenats en filades regulars. El porxo de fusta prové de les restauracions més recents. La porta d’entrada, al mur del costat sud, presenta tres arquivoltes en gradació. La ferramenta que hi veiem és un dels elements interessants de l’església, encara que resulta difícil de datar-la. A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada. L’absis s’obre a la nau a través d’un arc apuntat.
Es tracta d’un edifici sense pretensions, com molts de la zona. Una altra característica que comparteix amb esglésies veïnes és el porxo. Malgrat no tenir l’acta de consagració ni documentació que ho corrobori, sembla que l’edifici actual és del s. XII.
Hem coincidit amb el propietari del mas amb el que hem pogut parlar una estona, hem conegut que és un descendent dels propietaris del panteó, que quan una vaca ha de parir la tenen en el mas fins que el vedell s’ha fet una mica i la porten a dalt la muntanya, que han fet uns allotjaments rurals i moltes altres coses més que no venen al cas.
Hem agafat el cotxe i hem marxat cap a Queralbs que està a dos km, hem vist que han fet un pas per sota la via del tren que als veïns no els hi agrada gens.
Ni ara, tenim clar si havíem estat o no a l’església, la qüestió és que sí que s’ho val ser una de les quatre joies de romànic del Ripollès. El porxo amb les sis arcades i els seus capitells es distancien amb diferencia d’altres esglésies que ja coneixem.
Sant Jaume de Queralbs
La primera vegada que el lloc de Queralbs apareix esmentat, és en un document de l’any 938. En el testament d’Auresza es fa referència a Cairosalbos, on aquest tenia possessions que va llegar al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Pel que fa l’església del lloc, en la suposada acta de la catedral d’Urgell, es fa esment de Kerosalbos com un poblet amb església propia. L’acta data de l’any 839, i seria per tant la primera menció del lloc i de l’església, però molts indicis porten a rebutjar l’autenticitat del document.
L’acta de consagració és del juliol del 978. Hi consta que el bisbe d’Urgell Guisad II va respondre a les demandes dels qui l’havien fet construir i d’altres persones, que volien que la fes casa del Senyor per a rebre el perdó dels seus pecats. Així l’edifici va iniciar les seves funcions d’església pública, però sota la jurisdicció de la primitiva parròquia del lloc, Sant Sadurní de Fustanyà.
L’edifici
Per l’amplada del absis, més estret que la nau, podem incloure sant Jaume de Queralbs dins el grup format per altres esglésies com Santa Cecília de Molló o la de Sant Sadurní de Fustanyá. Per les seves característiques, podem situar la construcció de les esglésies esmentades al s. XII. En concret per l’escultura dels capitells que esta relacionada amb els anomenats tallers rossellonesos, podria ser d’abans de mitjan s.XII. No es pot descartar de manera definitiva una data de final del s.XI. Altres parts, com les voltes, podrien provenir de les reformes fetes desprès del terratrèmol del l’any 1427.Despres de fer les fotografies i de parlar amb uns veïns molt amables hem pres el camí de retorn a Banyoles.