Sant Vicenç d'Espinelves i Sant Cristofol de Cerdans

Aquest dimarts hem anat a conèixer el poble d’Espinelves i la seva església dedicada a Sant Vicenç amb l’objectiu també d’anar a conèixer l’església romànica de Sant Cristòfol de Cerdans indret molt proper al Coll de Ravell.

Hem decidit anar-hi per la C-25 coneguda pe l’eix. Hem pogut veure que el desdoblament d’aquesta carretera esta marxant a bon ritme i que en gran part ja està desdoblada almenys fins arribar a la zona més conflictiva de les Guillaries, ponts, túnel, aqüeductes algun ja fet però l’esperançador es que s’hi veu molta gent treballant.

A Espinelves hi hem arribat quan ja estaven retirant tot l’enllumenat de les festes i tota la decoració del Nadal, o sigui que ens ha permès fer unes fotografies sense tants fils.

En el bar que estava obert ens han comentat que la temporada ha anat força bé i que la fira de l’abet es tanca per Santa Llúcia, dia que ja es retiren totes les vendes d’arbres.

Espinelves

És una part de l’antic terme del castell de Sant Llorenç. A partir del s. XII va ser un terme autònom que va dependre de Sant Llorenç del Munt, dels Cabrera i dels comtes de Solterra.

Sant Vicenç d’Espinelves

Encara que actualment depengui administrativament de la província de Girona, des dels seus orígens era situada dins del comtat d’Osona, unida al bisbat de Vic. Pertanyia a l’antic terme del castell de Sant Llorenç. Tenim notícies d’aquesta església des del 943, però com que va patir reformes no es va consagrar fins el 1186. La consagració va ser portada a terme pel bisbe de Vic Ramon Gaufred, que la va dedicar al diaca i màrtir Sant Vicenç i a l’apòstol Sant Jaume . Les reformes van consistir en la construcció d’una segona nau i del campanar. Els capellans d’aquesta església van ser, fins al s. XIII, canonges de Vic, però posteriorment van ser substituïts per rectors. Als ss. XVI i XVII es va tornar a fer obres, que van mutilar i transformar l’església: l’absis dedicat a Sant Jaume va ser convertit en capella i es va obrir un gran arc que comunicava les dues naus. Al mateix temps se’n van encalar les parets. La Diputació de Girona la va restaurar l’any 1977.

En acabar la volta pel poble que l’hem trobar molt bucòlic, hem seguit cap a Arbúcies per trobar el camí per anar a Cerdans, hem seguit km a km fins ha arribar a Arbúcies, no l’hem vist. A l’oficina d’informació ens han dit com arribar-hi. Es troba just en el mateix coll de Ravell, un camí que surt a la dreta. Arribats altra vegada al coll no ha estat difícil trobar-lo hi anar fins a l’ermita.

Sant Cristòfol de Cerdans

Documentat des del s. XI, el lloc de Cerdans era, al s. XII, possessió d’una branca de la família Gurb que el 1278 el va vendre a Ferrer de Tornamira, el qual va cedir-ne la meitat al prior de Sant Llorenç de Munt. L’any 1319 passava a ser integrament d’aquesta canònica. Al s. XVI es van afegir dues capelles laterals a banda i banda de la nau, i al s. XVIII, en edificar la rectoria, es va tapar l’exterior del absis.

L’edifici

És una església romànica llombarda de final del s. XI o l’inici del XII. Consta d’una sola nau, capçada per un absis semicircular. La nau té volta de canó, reforçada per un arc toral; entre aquest arc i l’absis hi ha les dues capelles que es van afegir al s. XVI i que formen una mena de transsepte. L’absis decorat amb una sèrie d’arcuacions llombardes fetes amb pedres rogenques, agrupades en series de cinc entre lesenes i coronades per una motllura, té una finestra de doble esqueixada que consta de dos arcs concèntrics, com l’altra finestra de l’edifici. Tardanament es va edificar el campanar sobre la volta de l’absis.

De retorn al Coll de Ravell ja hem decidit quedar-nos a dinar en el restaurant del mateix coll, cosa que hem fet i on hem estat ben servits i a un preu molt raonable.