Sant Joan de les Abadesses i Ripoll

La sortida d’aquesta setmana ha estat a dos dels monestir més monumentals, amb més història i molt lligats a l’inici de la construcció de Catalunya. En primer lloc hem fet la visita al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, el Museu i el Palau de l’Abadia i desprès hem anat fins a Ripoll on ens hem trobat amb uns amics mallorquins per visitar el Monestir de Ripoll i el seu claustre.

La sortida ha coincidit en el dia que ha plogut més del que portem d’aquest 2012, plogut i nevat ja que fins i tot hem vist, tornant de Ripoll, la Serra Cavallera, el Comanegra i el Pic de les Bruixes plens de neu. Malgrat un dia de molta pluja hem pogut fer les visites als monestirs sense cap problema.

El monestir de Sant Joan de les Abadesses és una gran obra arquitectònica del romànic del segle XII, amb alguns elements de gòtic del segle XV; té una interessant història lligada als inicis de la construcció de Catalunya que es barreja amb llegendes en què es resumeixen els mites recurrents de la història de la humanitat.

La fundació del monestir

L’any 879 el compte Guifré el Pilós alliberà dels sarraïns la vall de Sant Joan, situada entre la vall de Camprodon i la vall de Ripoll. L’any 887 Guifré i la seva esposa Guinedilda van fundar el monestir femení de Sant Joan amb la idea que fos el lloc de formació i patrimoni de la seva filla Emma. El monestir, de l’ordre dels benedictins, va ser el primer gran monestir femení del país. Durant la infantesa d’Emma i el seu període de formació, el monestir va estar sota la tutela dels comtes i del bisbe de Vic

L’Abadessa Emma

Emma fou nomenada abadessa l’any següent de la mort del seu pare, el comte Guifré. Tenia 14 anys i immediatament emprengué les accions necessàries per a consolidar els dominis del monestir. La dotació inicial la formava la vall de Sant Joan, Sant Pau de Segúries i la parròquia de Surroca. Dirigí el monestir durant quaranta- quatre anys amb domini i autoritat. Fou molt respectada pels homes de la vall i va incrementar moltíssim el patrimoni del monestir.

A Emma la van succeir quatre abadesses i després el monestir va ser regit per monjos fins el segle XIX, en què fou abolida la darrera comunitat.

El palau de l’Abadia

Residència dels abats, data del segles XII-XV. L’escut que es conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és d’Arnau de Villalba, l’abat que el feu ampliar.

Destaca també la sala tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí l’edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau. Hi podem visitar l’espai el “Romànic, una volta pel Ripollès”, exposició que fa un recorregut per les esglésies romàniques del Ripollès dels seglers XI, XII i XIII, a través d’unes maquetes que han estat construïdes utilitzant el mateixos materials que els edificis reals: pedra pissarra, ferro i fusta.

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir és un dels més prestigiosos de la Catalunya medieval, fundat per Guifré el Pelós, l’instaurador de la dinastia comtal de Barcelona, entre els anys 879 i 880, esdevingué el seu panteó i el dels seus successors de la casa comtal barcelonesa i de Besalú fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV l’any 1162.

En l’aspecte cultural Ripoll tingué un “scriptorium” del qual sortiren llibres religiosos, d’història, de poesia, de ciències i altres temàtiques bellament il•lustrats, com les bíblies i missals que encara es conserven. Es considera que la seva biblioteca figurava entre les quatre més riques d’Europa del segle XI.

Ripoll tingué grans possessions a tot el país i fundà diferents cases filials, com Sant Pere de Cervera, Gualter, Banyeres del Penedès, Sant Quintí de Mediona etc., però la més important de totes fou el monestir de Santa Maria de Montserrat, fundat per l’abat Oliva a partir de l’any 1023.

La basílica

En l’aspecte monumental, l’església del monestir és una de les basíliques romàniques més grans i importants del país. Té una planta de cinc naus amb un transsepte de set absis i una façana entre dos campanars, ornada al segle XII amb una portalada esculpida, una de les millors obres d'escultura romànica europea. Sobre la planta de l’església de l’any 977, l’abat Oliva hi va remodelar la basílica actual que fou consagrada en el 1032. La portalada es va esculpir el 1150.

Avui dia Ripoll té la disposició i els elements bàsics del segle XI i XII, pero fou totalment modificada per les variacions fetes en temps dels monjos i la destrucció de l’any 1835. L’església actual fou restaurada i remodelada per Elies Rogent entre el 1886 i 1893.