Sant Agustí de Lloret Salvatge



Absis de Santa Maria d'Amer

Aquest dimarts 14 de febrer, hem retornat a la comarca de la Selva. Hem anat fins el poble d’Amer on hem fet unes fotografies del monestir, i hem seguit per endinsar-nos per l’embassament del Pasteral , seguint una carrereta que va vorejant el transcurs de l’aigua, es tractava d’anar a conèixer una ermita romànica anomenada Sant Agustí de Lloret Salvatge. Desprès d’un parell d’intents l’hem trobat, en un lloc molt proper a on hem deixat el cotxe. L’ermita era oberta i hem pogut fer unes fotos, de l’interior no té cap interès per fer-ne menció.
Buscant per la xarxa hem trobat a a la web. Artmedieval.com, aquesta explicació:

Sant Agustí de Lloret Salvatge

Inicialment dedicada a Sant Julià, era una de les possessions del monestir de Santa Maria d'Amer, documentada per primera vegada l'any 949. l'any 979 el lloc apareix citat com Lauretum, que vol dir bosc de llorers. A aquest topònim se li va afegir Salvatge, per trobar-se en un indret conegut com Silva o Selva, ja en un document del rei Carles el Calb, de l'any 860.

El 1427 va patir els efectes d'un terratrèmol, no podent ser reparada fins a mitjans del següent segle, degut a la decadència que patia el monestir d'Amer.

L'edifici és de petites dimensions. Va ser construït en el segle XI en estil llombard. Per aquest motiu la nau està acabada en un absis semicircular, una mica irregular i decorat amb un fris d'arcs cecs i lesenes. En la part central s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada.

L'església està abandonada, tot i que encara es troba en bastant bon estat. En el seu interior fins al segle XIX es conservava una interessant talla de la Mare de Déu, de tipus bizantí. Tampoc podem veure en el temple la pila baptismal en forma de copa, que encara apareix documentada a finals del segle passat. Avui en dia només podem veure el bloc de pedra sobre la que es trobava la pila baptismal.

La nau està coberta amb una volta de canó reforçada per un arc toral.

La porta d'accés es troba en el mur nord, formada per un senzill arc de mig punt.

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.

S'hi arriba per la carretera del Pasteral al pantà de Susqueda.

En acabar la visita i desprès d’haver-nos aprovisionat de farigola hem retornat al cotxe per anar a conèixer Sant Marçal de Colomer una altra ermita romànica molt propera al poble d’Amer, de camí ens hem endinsat a conèixer un barri d’Amer, Sant Climent d’Amer. És un poble molt petit amb unes quantes cases agrupades al costat de l’església, fent poble. El campanar destaca per damunt d’elles; darrera l’església hi ha un petit cementiri, hem retornat a la carretera principal i hem seguit per trobar la pista que surt a l’esquerra de la carretera de Santa Coloma de Farners a Olot en l’indret on s’hi troba una planta embotelladora d’aigua.

Hem llegit a Catalunya romànica:
Sant Marçal del Colomer

Església de Sant Marçal del Colomer

Ermita del segle XI que depenia del monestir de Santa Maria d’Amer. A causa dels terratrèmols del s. XV es va haver de reconstruir, i al s. XVII es va tornar a modificar. Sembla que desprès de la guerra civil de 1936-39 es van fer obres de millora i s’hi va bastir l’altar i el retaule actuals, on consta la data de 1939.

L’edifici

Construcció d’una nau i absis rectangular que podria datar del s. X o XI, ja que probablement es va bastir sobre la planta d’un edifici preromànic. Destaquen el campanar, de cadireta de dos ulls amb una petita obertura rectangular centrada dalt de tot, i l’absis, amb una finestra molt rústega que a l’interior esta tapiada. Als murs nord i sud hi ha finestres de doble esqueixada que segurament van ser encaixades en un moment posterior a la construcció del edifici. Així mateix, són posteriors la porta adovellada de mig punt , com també el porxo que la precedeix, amb pilars de planta quadrada i capitells, i la sagristia. A l’interior de la nau, envoltada per un banc d’obra, destaquen dos arcs apuntats i les voltes, també apuntades, de la nau i de l’absis, aquesta més baixa.

En la nostra visita hem constatat que el porxo no existeix així com la sagristia i l’absis està totalment reformat d’una manera molt moderna.