Sant Nazari a prop de Pujarnol i de Sant Miquel Campmajor

Seguint els indrets del llibre “Quin món tant perdut! ”

 La sortida d’aquesta setmana ha estat a la nostra comarca i ben a prop de Banyoles. Havíem de trobar com anar a Can Sagnari i a l’ermita romànica de Sant Nazari, era el segon intent per trobar aquesta masia i l’ermita.

Hem tornat a anar cap a Pujarnol i hem anat controlant tots els camins que sortien de la dreta, de la carretera que puja al Rocacorba, així hem arribat fins el collet de Can Negre on en l’anterior intent havíem caminat uns 20 minuts sense trobar res. Hem baixat més avall i hem vist una entrada marcada amb senyals grocs i blancs, provem-ho, hem anat fent un sender molt marcat i hem tornat a arribar al Collet de Can Negre. Hem tornat més avall i hem agafat una altra pista prou bona per fer amb cotxe, però també teníem ganes de caminar l’hem anat seguint fins que en un moment determinat la pista sembla abocar-se cap a Sant Miquel de Campmajor i enfront mateix i en la direcció que anàvem hem vist un sender, l’hem seguit i hem arribat a un gran prat amb l’església de Sant Nazari davant nostre. En el mateix Prat i més arrecerada una caseta de fusta molt ben arreglada, amb plantes i flors i un cartell que deia Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, lloc de silenci, pregaria i recolliment. Hem dit bon dia, Ave Maria fins que ha sortit una monja i ens ha confirmat que aquella ermita era Sant Nazari, i que ella era monja benedictina, s’ha acomiadat i hem arribat a la conclusió que era una ermitana.





Des de l’ermita hem vist una gran casa de pedra, hem pensat que podia ser Can Sagnari, hem dit cal anar-hi. Arribats al lloc hi havia un noi amb dues criatures, un parell de cotxes i ens ha confirmat que era Can Sagnari. Li hem dit que volíem conèixer aquests llocs desprès de llegir el llibre de l’Àngel Vergés “Quin món tan perdut !”. Ens ha comentat que l’Àngel hi havia estat algunes vegades mentre escrivia el llibre.

Hem fet unes fotografies fins i tot a uns burros i ens hem acomiadat del jove i de la mainada. Masses ganes de parlar tampoc en tenien...potser feien tard ja que quan ens en tornàvem hem vist que marxaven amb els cotxes.

En mitja hora hem recuperat el cotxe que teníem una mica més amunt de Pujarnol i  d’on arriba la pista que ve de Falgons. Tampoc costaria gaire que hi hagués un cartell que poses Sant Nazari.

Sant Nazari a Sant Miquel de Campmajor

Els orígens del temple es situen entre els segles XI i XII, malgrat que no trobem cap referència històrica fins l'any 1502

El temple està format per una sola nau rectangular, que es va esfondrar i va ser necessari reconstruir-la en el segle XVIII. Malauradament aquesta reconstrucció pateix les mateixes deficiències que l'original nau romànica i els murs laterals s'obrien cap a l'exterior. Tres tensors intenten evitar que els murs es segueixin obrint i es torni a esfondrar la nau.

La capçalera és encara la construïda en època romànica en estil llombard. L'absis semicircular està decorat externament amb arcs cecs i lesenes, que divideixen als arcs en grups de dos. Una finestra de doble esqueixada s'obria en la part central i una altra en el sector sud del presbiteri, les dues han estat cegades.

En la porta d'accés, situada en el mur oest, es troba el forrellat, que conserva elements romànics. 

Hem resolt dinar a casa ja que hi hem arribat a una bona hora