Santa Maria de Bell-lloc i Monestir Cistercenc de Solius

A la sortida d’aquesta setmana hem tornat al Baix Empordà, volíem anar a conèixer l’església romànica de Santa Cristina d’Aro, la seva capella paleocristiana i seguir cap a Solius a veure el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius

 i per acabar arribar-nos a la urbanització de Bell-lloc on es troba una altra església romànica, Santa Maria de Bell-lloc.
Avui hem decidit fer carreteres menys transitades i en hem anat primer fins a La Bisbal, i d’aquesta població seguir cap a Calonge pel Coll de la Ganga, una carretera on s’hi concentra gran número de ciclistes forasters. De Calonge hem seguit cap a Romanyà de la Selva per la vall dels molins deixant enrere el dolmen de la Cova d’en Daina, i el Menhir de la Murtra i de de Romanyà hem seguit cap a Santa Cristina d’Aro on abans hem passat per la urbanització anomenada Bell-lloc i on es troba un dels objectius de aquesta matinal.
Santa Maria de Bell-lloc

És una església preromànica. Té una nau i absis de ferradura, coberta totalment amb volta. Al costat de tramuntana han estat excavades, sota la direcció de l'arquitecte guixolenc Lluís Esteva i Cruañas, les restes d'un edifici cultual de planta circular, adossat a una estreta aula rectangular que tenia comunicació amb l'església. Quan aquest edifici va caure en ruïna, s'hi va construir al mateix lloc una capella romànica amb absis de planta semicircular.

L'edifici primitiu va

ser construït vers el segle VI; l'església actual, al segle X; i la capella alçada dins les ruïnes de la primitiva rotonda, al segle XI.

Abans de visitar l’església de Santa Cristina d’Aro ens hem arribat fins a Solius que és un veïnat format per moltes masies escampades i on es troba l’església de Santa Maria i el monestir
El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius
El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a la comarca del Baix Empordà, bisbat de Girona, va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona de la parròquia del veïnat, en establir-s'hi un grup de quatre monjos procedents del monestir de Poblet, del qual és fundació. Van ser acceptats a la diòcesi pel bisbe Narcís Jubany i Arnau, posteriorment arquebisbe de Barcelona i cardenal, poc després d'haver-se clausurat el Concili Vaticà II.

El Monestir de Solius forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (fundada l'any 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges, Casbas (Osca), Cadins (Gironès) i Valldonsella (Barcelona).

L'esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tota la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada d'entre el segle X i XI, segurament molt petita. Posteriorment s'engrandí i finalment cap el S. XVIII, havent-se obert pel mig, construïren l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga.

La base del campanar va quedar intacta, inclosos els finestrals romànics, tapiats, per aixecar tota la part nova, que es feu entre 1829 i 1830. La pedra fou tallada a la muntanya de Romanyà.

L'edifici actual de l'església, començat el 1773, consta d'una nau central amb quatre capelles laterals, que tenen uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. A l'interior de l'església s'hi troben làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.

El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, l'any 1967, un grup de monjos del Císter s'hi establí per fundar el nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continuen en aquest lloc, per el món d'avui un centre de pau, silenci i d'espiritualitat.

Un lloc molt interessant per visitar. La seva església, jardins, i fins i tot uns pessebres que es poden visitar tot l'any. La col•lecció va començar l'any 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, i a l'abadia d'Hauterive, Suïssa.

La visita als pessebres ens ha meravellat, és un treball d’una persona realment extraordinària, els detalls són d’una minuciositat perfecte, les figures son excel•lents , les perspectives de cada un dels diorames molt reals. És un treball que ens a agradat moltíssim. Hem parlat amb Fra Albert i li hem dit que hi tornaríem perquè cada diorama és un joia ben elaborada.
Sortint ens hem arribat a veure fins on va arribar el darrer foc que va afectar fins al Massís de Cadiretes.

Per tant tot el que havíem de visitar i descobrir aquest mati no ho hem pogut fer perquè la visita als pessebres se’ns ha endut el temps

Quan puguem tornarem per complir amb el programa d’avui on hi afegirem pujar al castell de Solius.

Hem dinat a restaurant de la Font Picant, antiga estació de la línea Girona Sant Feliu de Guíxols que ens han tractat molt bé.