Santa Cristina de Corça, Sant Genís de Casavells i Sant Joan de Matajudaica

Santa Cristina de Corçà, Sant Genís de Casavells i Sant Joan de Matajudaica, són les tres esglésies que hem anat a conèixer aquesta setmana a la comarca del Baix Empordà. Tres esglésies cada una amb unes peculiaritats diferents com es pot veure en aquest textos que hem copiat de la Catalunya romànica. Una matinal molt ben aprofitada doncs encara ens ha donat temps per arribar-nos a Caça de Pelràs i veure la seva església de Sant Martí i visitar el veïnat de Planils, on hem pogut veure molts masos construïts amb pedra volcànica.

Santa Cristina de Corçà

No es coneixen notícies d’època medieval que en parlin. S’alça, però, en un indret on han aparegut restes romanes i per on passava la via romana local anomenada camí d’Empúries. El retaule de Santa Cristina, atribuït al mestre d’Olot, que es conserva al Museu d’Art de Girona, procedeix d’aquest temple. És sufragània de l’església de Sant Julià de Corçà, i va ser restaurada el 1982 per la Diputació de Girona, la Generalitat i l’ajuntament de la vila.

L’edifici

Església del s.XII, consta d’una sola nau amb absis semicircular allargassat que tendeix a la forma de ferradura i que té, com a basament, el mur de capçalera d’una església anterior. Una volta apuntada cobreix la nau, mentre que la de l’absis és de quart d’esfera. S’hi obren dues portes: una de moderna, al costat sud, i la porta principal, adovellada de mig punt, coronada per una finestra d’una sola esqueixada, com la de l’absis, i per les restes del que havia estat un campanaret de cadireta. A l’interior la nau té un banc d’obra adossat als murs perimètrics.

Sant Genís de Casavells

Documentada des de l’any 1182, quan consta que era possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà. Va ser reformada el s. XVIII, tal com mostra la porta classicitzant, on hi ha gravada la data de 1722.

L’edifici

És una construcció del s. XII o XIII, feta amb grans carreus. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular que té, al mig, una finestra de doble esqueixada. Una volta apuntada cobreix la nau, mentre que l’absis té volta ametllada. La porta d’entrada i l’ull de bou que la corona, sota el qual hi ha, tapiada, una antiga finestra romànica de doble esqueixada, són producte de les reformes del s. XVIII. De l’antiga porta, situada al costat sud, se’n conserven un muntant i l’arrencada de l’arc, visibles només des de l’exterior. L’element més remarcable és un campanar de torre, de planta quadrada i uns 8 m. d’alçada, que té un pis amb finestres geminades separades per una columneta cilíndrica en forma de mènsula; tot sembla indicar que el seu basament pertany a una construcció més antiga, datable entre el s.X o XI. A l’interior, al sector proper al presbiteri, hi ha una arcada adovellada que comunica amb la part inferior del campanar i té una dovella esculpida amb un petit cap treballat esquemàticament. Les capelles laterals, com també la sagristia, es van construir al s. XVIII

Sant Joan de Matajudaica

Segons consta, l’any 1182 Sant Joan de Mata era possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà. Encara que no hi ha cap prova històrica, l’apel·latiu judaica sembla indicar la presència potser en època altmedieval, d’una comunitat jueva. L’edifici fou molt reconstruït durant els ss. XVI-XVIII si bé les obres més importants cal situar-les cap el 1797, com consta a la porta del frontis.

L’edifici

És una església d’una nau, amb capelles laterals, coberta amb volta de llunetes i capçada per un absis semicircular. L’exterior de l’absis constitueix l’únic element que sembla que conserva l’estructura d’època romànica , ja que l’interior va ser molt reformat i se li va donar una forma poligonal. Al centre de l’absis es conserva una finestra tapiada d’una sola esqueixada. Al ràfec, sota la teulada, encara es pot veure una part de les lloses de l’antiga coberta.

Al museu d’Art de Girona es conserva una lipsanoteca de fusta, treballada al torn, procedent de l’església; la podem datar al final del segle XII.