Ruta del Nen Jesús de Praga a Sant Hilari Sacalm

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la capital de les Guilleries , a Sant Hilari Sacalm. Hem anat a fer la ruta 2 – Ruta del Nen Jesús de Praga, el passat divendres vam arribar de la Ciutat de Praga, i vàrem estar a l’església del Nen Jesús de Praga i recordàvem que per la Selva hi havia també una ermita del nen Jesús de Praga  i molt aviat vam tenir l’excursió muntada per aquest dimarts.

Arribats a Sant Hilari anàrem a l’oficina d’informació per demanar informació de l’ermita, més que una ruta es tracta d’una passejada de prop de 6 km. Entre anada i tornada.

És una ruta que discorre molt a la vora del poble i que sol fer la gent quan vol anar a passejar. És curta de fàcil accés i és la segona més fàcil de les quatre que presenten en un dossier.

Al final de la ruta  s’arriba a l’ermita del Nen Jesús de Praga situada en un petit turó conegut per la “Roca d’en Pla”, des d’on s’aprecia una extraordinària panoràmica.

La primera construcció de l’ermita és del 1911 i l’actual configuració és més tardana. Té la imatge del Nen Jesús de Praga de molta devoció per aquests contorns., i s’hi fa un aplec el dilluns de Pentecosta.

Arribats a l’ermita ens hem enfilat fins a la “Roca d’en Pla” on a l’actualitat en el cim hi ha una creu. També darrera de l’ermita hi ha un corriol que et porta fins un mirador  damunt d’unes roques on hem pogut veure el Turó de l’Home i el Matagalls, al nord-est, Sant Miquel de les formigues que és el cim més alt de les Guilleries, més a l’est les roques del Rei, la plana de la Selva amb Santa Coloma de Farners.

A la sortida i entrada del poble hem vist la Pedra Llarga de la que se’n conta aquesta llegenda

La llegenda de la pedra llarga: Diuen que el diable la portava al vol cap a Girona, amb la intenció d’acabar-hi un pont, quan, al passar per sobre l’indret on es troba la pedra, va sentir la campana de l’església que tocava a oració i la va deixar caure i allà es va quedar.

A la vora de la pedra llarga hi ha d’haver la petjada del dimoni que nosaltres no hem sabut trobar. Però la llegenda diu així:

El diable de Sant Miquel de Solterra i Sant Antoni Abat, d’una hipotètica capella del “castell” de la Rovira, jugaven a cartes vora el camí de Sant Hilari a Arbúcies. Sobra la pedra gran que es troba a un centenar de metres de la Pedra Llarga. Sant Hilari feia 31 i el diable només 30. A cada jugada succeïa el mateix, fins que el diable, cansat, va llençar la carta amb tanta ràbia que va quedar clavada a la pedra i hi deixà una esquerda. També, va fer un bot deixant-hi marcada “la seva petjada”.

Malgrat no ser una gran excursió si que hem pogut gaudir d’un entorn exuberant de natura, hem travessat una pineda de pi roig, moltes alzines, i també hem vist moltes perxes i bagues de castanyer també una plantació de avets Douglas. Dins de la vila hem pogut veure la font del Ferro d’aigua ferruginosa, que hem llegit  va bé per la vista i per l’anèmia. D’arribada de la sortida hem anat a dinar a la Fonda Rita, davant per davant d’on teníem el cotxe aparcat, fan un menú de 10 Euros que esta molt bé.

El massís de les Guilleries, està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades. Se situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la població de Sant Hilari Sacalm, que n'és la capital. Es tracta d'un massís poblat per alzinars (principalment alzinar muntanyenc) i algunes suredes, de caire mediterrani, i rouredes i fagedes, de caire euro-siberià, si bé en bona part han estat substituïts per conreus forestals, principalment castanyedes i plantacions de pins exòtics i avets. Assoleix la màxima alçada a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). Als seus voltants se situen els embassaments de Sau i Susqueda, al Ter.